Dibuixos d'ametllers del terme de Duesaigües:
Ainhoa (7 anys), Estel (5 anys),
Naya (5 anys), Mariona (5 anys), Elena (9 anys),
Adrià (9 anys), Paula (8 anys) i Marc (12 anys)
L'aprenentatge directe comporta una relació afectiva amb l'entorn físic. És un recurs bàsic per a la construcció i presa de consciència del món privat i intransferible. Parem orella i ens adonem que als pobles i a les ciutats només hi ha "arbres i ocells" on hi havia el matís i la precisió del nom: pi blanc, pi roig, alzina surera, tarongers, plataners, lledoners i til·lers; orenetes cuablanca, caderneres, pardals i mallerengues. Els infants que han dibuixat aquests ametllers n'han après la forma de les fulles i del brancatge, el volum de la capçada. Seran capaços de diferenciar-los d'un avellaner o d'un oliver. N'hi ha que els han recordat florits, tot i no ser-ne, quan els van dibuixar del natural. Ja portaven la feina feta, a l'avançada.
Amb el desconeixement de les coses, es produeix
la ignorància dels mots que hom ha fet servir per
nomenar-les i es trenca, també, l'enllaç amb la tradició,
amb tot quant configura el nostre passat col·lectiu.