11 de juliol 2010

ELS PINS DE LES TRES BRANQUES

Aquesta primavera, el Pi Jove de les Tres Branques, al pla de Campllong (Berguedà) ha estat víctima d’una bretolada. Ha aparegut amb una incisió de mig centímetre de profunditat (possiblement feta amb xerrac) i fins a tretze forats, que semblen el producte de perdigonades. Informació de «Regió 7», segons Ramon Felipó, historiador berguedà.
El Pi Jove de les Tres Branques va prendre el relleu, el 1921, com a símbol de la unitat dels Països Catalans, al Pi Vell de les Tres Branques que s'havia assecat. Llegiu-ne aquí el poema que va inspirar a Jacint Verdaguer. Ambdós pins estan catalogats i protegits per la Generalitat de Catalunya com a arbres monumentals (Ordre de 20 d'octubre de 1987 DOGC 910, 4-11-97.)


JULIOL


Un pi podrit amb tres branques, les arrels mig descalces,
i l'esperança  mesurada en un pi jove, que no acaba de fer-se.
Si només fos la pluja àcida..., però viu també
amb l'amenaça permanent dels cans salvatges
que en xuclen de nit la saba.
¿Quantes muntanyes s'abaten amb morterades?
La terra insultada,
injectada de suc tèrbol a l'espinada,
mestressa del dolor que vindrà,
la inquietud de la por, surant en la veu del clan.
Un viatge a l'interior de la memòria,
ombres i llum en un espai de formes,
els melons esclafats podrint-se al ras
i tu escrivint sempre el mateix llibre,
en fila índia per voreres de carrers costeruts.
De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.


© LENA PAÜLS,  de Temps de penyora, VII