SÈRIE 'LA NOIA DESAPAREGUDA'

La noia desapareguda. Direcció: Simo Halinen
Protagonistes: Saaga Sarkola i Johannes Holopainen
Finlàndia, 2023

Sèrie de quatre episodis creada pel novel·lista i cineasta Simo Halinen que adapta la seva opera prima Nainen joka katosi, novel·la publicada a Finlàndia el 2022. Un drama psicològic inquietant que entrellaça una relació apassionada, els secrets ben guardats que afloren i els abusos sexuals perpetrats a una adolescent. La narració és fragmentada i repetitiva, però manté l'interès per veure si acabarà desapareixent o no la protagonista. En conjunt és una visió actualitzada de les persones ferides per abusos. Filmin. 8/10

LA CAPUTXINA

Caputxina. Dibuix de © Cori Bach

NOMS: Caputxina, Morritort. Herba llaguera. Morrissà. Bequera. Castellà: Capichinas. Espuela de galán. Mastuerzo. Gallego: Flor do canario. Capuchina. Portuguès: Chagas. Francès: Capucine. Grande Capucine. Italià: Nasturzio comune. Anglès: Garden Nasturtium. Great Indian Cress. Yellow Larkspur. Alemany: Große Kapuzinerkresse. Neerlandès: Kapucijn. Oost-Indische Kers. Grec: Καπουτσίνος. Τροπαίολον. Xinès: han jin lian (Font: «El Jardí de Menuda Natura»)

 

La caputxina (Tropaelum majus) és una planta enfiladissa de fulles lobulades que fa unes flors vistoses i elegants en forma de trompeta, des de maig a setembre. Cada una d’aquestes flors sol donar entre tres o quatre fruits carnosos, de color blanquinós, que germinen amb facilitat quan ja no hi ha perill de gelades (2-3 setmanes). Anual i perenne, resistent al fred i al sol rigorós, necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. En estat salvatge pot colonitzar grans espais.

Sota l’aparença ornamental de tiges fràgils la caputxina conté una sèrie de components de gran utilitat com a antibiòtica. Les flors i les fulles presenten propietats diürètiques, antioxidants i antibacterianes, i els fruits són purgants i expectorants. 

Les flors i les fulles tendres s'empren en amanides per donar color i gust. Les fulles i les tiges tendres s'usen com a condiment després d'estar en salmorra.

Per saber-ne més:
Caputxina, «El Jardí de Menuda Natura»

'COM INICIAR-SE EN L'ORNITOLOGIA'

Com iniciar-se en l'ornitologia. 

I que els ocells hi surten guanyant

Màrius Domingo de Pedro

Valls: Cossetània, 2025

 

 

 

El vallenc Màrius Domingo, autor del llibre Com iniciar-se en l'ornitologia. I que els ocells hi surten guanyant, desgrana en aquesta nova publicació el fascinant món dels ocells. Mestre, agent rural, naturalista, ornitòleg i fotògraf. Tant és l'ordre, sempre actua amb vocació pedagògica. 

Al llibre hi gaudim d'ocells en fotografies de qualitat excepcional, consells, tècniques, eines, adreces i llocs on millor es poden veure ocells en estat salvatge (en pobles, ciutats i conreus / garrigues, brolles i prats / aiguamolls i ambients de ribera / pinedes i alzinars, els boscos perennifolis / rouredes, fagedes i altres boscos caducifolis / cingleres i roquissars / l'alta muntanya.)

En el meu medi no hi abunden els ocells i malgrat tot, no en conec la majoria de noms. De moment, n'he après tres de nou amb aquesta guia i tinc previst anar-hi progressant.

 

Per saber-ne més: 

 

Guia d'ocells per a nois i noies

*

Ni el cant dels ocells del meu món

*
Ocells urbanites, observats per Màrius Domingo de Pedro

*
Màrius Domingo, tot natura

*
L'àguila daurada fotografiada

*

El pi de l'Aleixar fa de cangur

*

Els picots fan niu a Duesaigües
 

'LA TERCERA FUGA', AL TEATRE NACIONAL

La tercera fuga. Idea i direcció: Victoria Szpunberg

Col·laboració en l'escriptura del text: Albert Pijuan

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Espectacle de gran format. Comença amb la representació de la Dansa de la Mort de Verges que desapareix a la trapa de l'infern de l'escenari, metàfora de les fosses comunes on hi ha persones estimades. L'acció se situa el 1922 amb la festa d'un casament jueu fins a una festa de joves del 2022. Un viatge compromès per cent d'anys història recent, amb moments reivindicatius, emocions a flor de pell. Un relat respectuós amb un material tan sensible com és una història familiar —sense voler ser estrictament la de l'autora catalano-argentina Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973)— sempre marcada per la fugida. Des de la primera fugida dels jueus de la Ucraïna i la població de Berditzxiv del primer quart de segle XX fins a l'Argentina dels anys setanta, amb la dictadura del militar Jorge Rafael Videla, per arribar a la Barcelona dels primers anys postfranquistes i joves en democràcia, per tornar, des de la distància, a la Ucraïna del 2022 i la invasió russa. I tot sense caure en el fals sentimentalisme, fins i tot amb ràfegues d'humor. Espectacle en català amb escenes amb dialecte argentí, i fragments breus en francès, espanyol, ídix, ucraïnès i rus. Tretze intèrprets, una seixantena de personatges. Un espectacle enginyós. Brillant. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'COR DELS AMANTS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Cor dels amants. Autor i director: Tiago Rodrigues

Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona

Obra dirigida pel mateix autor (Taigo Rodrigues, actual director del Festival d'Avinyó), protagonitzada per Marta Marco i Joan Carreras, dos intèrprets que hem vist créixer als escenaris en cada nova obra. Bona part del text és un monòleg a dues veus, que els protagonistes diuen a l'uníson, a cor. S'hi explora la idea de l'amor, la vida en comú de la parella i el pas del temps. L'acció arrenca d'una situació d'emergència,  un dels dos membres de la parella pot morir, necessita anar a l’hospital i cada minut és una eternitat. Si en sobreviuen, diuen que viuran d'una altra manera. Utilitzaran millor el temps, diuen. Però la perfecció és impossible i passi el que passi, volen fer junts el que els queda del viatge vital. I fins i tot més enllà, quan ja siguin adob del bosc que han triat. Un text potent i multicolor per una posada en escena minimalista, amb dos grans de l'escena catalana que el fan versemblant. Bravo! 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA CADENA DEL FRED', A LA SALA BECKETT

La cadena del fred. Autora: Yaiza Berrocal Guevara.  

Direcció: Marta Gil Polo. Sala Beckett, Barcelona.

Intèrprets: Montse Esteve, Pep Planas, Manel Sans i Valèria Sorolla.  Una història amb tocs surrealistes que se centra en les dèries de consum d'una família de classe treballadora. La mare (Montse Esteve, versemblant sempre) que retrata l'obra ha concursat amb constància al premi de La Central Lechera Asturiana que consisteix a obtenir els litres de llet equivalents al pes de tota la família.  Sabem que el va guanyar a partir de l'entrevista de feina a l'empresa de patates prefegides i congelades McCain, al Canadà, de la filla (Valèria Sorolla, brillant). El representant de recursos humans de l'empresa (Pep Planas, desaprofitat) l'escolta amb una paciència fora mida, mentre la noia repassa trenta anys d'història política i social. Tant aquest personatge figurí com el pare maquetista (Manel Sans, desaprofitadíssim) hi estan ben bé d'adorn en aquesta història. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

«CORNABOU» i «CLIP DE TEATRE», 25 ANYS EN XARXA

 Les revistes  «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» i «Clip de Teatre» commemoren 25 anys en xarxa.

Vegeu l'entrevista a Andreu Sotorra, 

a càrrec de Lluís Llort. 

Diari «El Punt Avui», 25-IV-2025. 

Cliqueu la imatge per descarregar l'entrevista en PDF:

'OPERETA IMAGINÀRIA', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Opereta imaginària. Autor: Valère Novarina

Traducció, adaptació i direcció: Albert Arribas

Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa, Barcelona

Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Oriol Genís, Roosevelt Jimenez i Griselda Ramon.  Queda pendent, si més no la nit de l'estrena, el reconeixement a tota la companyia, a l'autor que era entre el públic i a la magnífica traducció al català del text. Queda pendent un aplaudiment a peu dret a l'immens Oriol Genís pel seu monòleg d'inici de novel·la que va deixar l'auditori bocabadat i aclaparat per la riquesa expressiva de la llengua. Una mica més i ni un aplaudiment, a causa del final precipitat i sorollós de canvi de papers: el públic baixant a l'escenari i els intèrprets situant-se a les grades. Trapelles. Visca el cabaret brossià. 9/10
     

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY