PEL·LÍCULA 'QÜESTIÓ DE PRINCIPIS'

Qüestió de principis. Direcció: Antoine Raimbault. 

França, 2024

Thriller polític basat en fets reals que mostra, des de dins, el funcionament del Parlament Europeu.  Brussel·les, 2012. Dimiteix de sobte el polític maltès John Dalli, Comissariat de Sanitat i Consum. El seu oponent polític, l'eurodiputat verd José Bové i el seu equip van iniciar una investigació i van descobrir una trama de corrupció que implicava els lobis del tabac. La conspiració es va anomenar "Dalligate" i va acabar amb la carrera de Dalli, precisament quan es disposava a presentar un text sobre els productes del tabac. La pel·lícula és l'daptació del llibre Hold-up à Bruxelles, les lobbies au cœur de l’Europe, 2015, del mateix Bové. Filmin. 8/10

PEL·LÍCULA 'PRIMAVERA EN BEECHWOOD'

Primavera en Beechwood [Mothering Sunday]
Direcció: Eva Husson. Regne Unit, 2021

Josh O'Connor i Odessa Young interpreten els amants clandestins en aquesta detallista adaptació d'embolcall esplèndid de la novel·la de Graham Swift Mothering Sunday (2016).
Beechwood (Anglaterra), 30 de març de 1924. El matrimoni Niven (els oscaritzats Olivia Colman i Colin Firth) pertanyen a la aristocràcia anglesa. Han perdut els fills a la guerra i els tenen sempre presents. Més presents que mai, avui que es preparen per celebrar fora el Dia de la Mare i el compromís de Paul (Josh O'Connor), fill dels estimats veïns, amb Emma (Caroline Harker) que havia estat promesa d'un dels seus fills morts. Els Niven donen el dia lliure a la seva minyona Jane (Odessa Young), òrfena de naixement i amant de Paul des de fa set anys. Amb la casa buida Paul i Jane es troben per primer cop al dormitori del noi, per a la darrera trobada sexual. L'incentiu de la pel·lícula és el tractament poètic de l'útim dia de la història d'amor entre els dos joves de diferent classe social. Pol no arribarà a l'hora del dinar on les famílies anunciaran el compromís. ¿Per què? Filmin.  9/10

SÈRIE 'MR. BATES CONTRA CORREOS'

Mr Bates contra Correos
Direcció: James Strong. Guió: Gwyneth Hughes

Regne Unit 2023

Sèrie basada en un dels pitjors errors judicials de la història britànica. Centenars de treballadors de correus innocents fan ser acusats de robatori i frau comptable. El motiu real era una fallada tècnica en el software de comptabilitat que tenien totes les administracions. L'oficina postal britànica va negar rotundament i sistemàtica que hi hagués cap deficiència al sistema. Amb Alan Bates (el veterà actor Toty Jones) al capdavant, un dels primers damnificats que ho va perdre tot per saldar a Correus un deute que no havia contret, els responsables d'oficines s'enfronten amb arguments a l'arrogància burocràtica durant quinze anys. Un repartiment estel·lar d'intèrprets britànics que fan creïble que l'error s'arrossegués tants anys sense esmenar-lo ni tan sols admetre'l.

4 episodis de 50 minuts. Movistar +  9/10

'ELS CONTRABANDISTES DE LLIBRES DE DARAYYA', AL TNC

Els contrabandistes de llibres de Darayya

Autora: Delphine Minoui. Traducció: Albert Tola i Isabelle Bres

Direcció: Iban Beltran. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers

Documental servit en format d'espectacle. Els contrabandistes del títol van ser uns joves revolucionaris de Darayya (a 8 Km de Damasc) que el 2012,  amb la ciutat assetjada pel règim de Bashar al-Assad, van salvar milers de llibres de la destrucció dels obusos. Els herois anònims van ser 'descoberts' el 2015 a la xarxa per la periodista Delphine Minoui, especialista en l'Orient Mitjà. Uns fotògrafs joves de Síria parlaven d'una biblioteca clandestina en un soterrani al cor de la ciutat en plena guerra. Hi va connectar via Skype i va començar a investigar i va assistir virtualment a les activitats que es duien a terme en aquell refugi de lectura. El treball es va publicar en francès: Les passeurs de livres de Daraya. Aquí, la periodista sabadellenca Laura Rosel és la narradora que posa veu i cos a Delphine Minoui. L'acompanyen els actors Ilyass El Ouahdani, Marwan Sabri, Jorge-Yamam que, quan parlen amb la seva llengua, aporten riquesa i versemblança al relat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'POST SCRIPTUM', FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

Coincidint amb els 80 anys de l'alliberament d'Auschwitz (27-1-1945), l'espai expositiu VisualKorner de Barcelona presenta Post Scriptum, fotografies del fotògraf d'art i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957), sobre diversos espais dels camps de concentració i extermini nazis. Sachsenhausen, Dachau, Auschwitz, Mauthausen, gueto jueu de Theresienstadt, Ravensbrück i Buchenwald. Una sèrie fotogràfica excepcional, una mostra de la qual l'autor va publicar (Tushita edicions, 2022) acompanyada de les seves impressions escrites i de l'epíleg del poeta i traductor Francesc Parcerisas.

Un cop més aquest treball demostra que després de l'horror d'Auschwitz es pot escriure poesia sobre tot allò que ens n'inspiri. I, doncs, també es pot projectar una mirada creativa als capítols foscos de la història i descriure'ls amb imatges i paraules. A la sèrie de fotografies Post Scriptum, Ramell ha captat espais buits atapeïts de xiscles, i del silenci de l'agonia que va fer topar cossos i laberints de murs tatuats pel desesper. Ha revisitat la nàusea de la malaltia dels confinats en cambres tenebroses i l'olor dels forns crematoris a ple rendiment; ha recorregut cambres desolades amb desguàs directe al clavegueram on s'hi respira l'amuntegament de persones que van perdre la condició de ser-ho. I allà on no arriba el llenguatge, hi arriba el plor. Ramell no plora. Commogut, anota l'experiència intel·lectualitzada a través del llenguatge visual i la prosa poètica. I ens fa topar amb la pregunta ¿Amb què estava distret l'àngel de la guarda que va arribar-hi tan tard?

.

Joan Ramell ha exposat sèries fotogràfiques a Barcelona, Bilbao, Ciutadella, Gandia, Sagunt, Olot, Vic, Torroella de Montgrí, Igualada. Té obra fotogràfica en dipòsit a l'Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella (Menorca); a la col·lecció Lina Font, de Begues; a l'Espai d'Art  Hac Mor, de Capellades i forma part d'Indicis, Itinerari Artístic de Vallgrassa Centre Experimental de les Arts, Garraf.

Publicacions:

Diafragma. Curbet Edicions, 2012  (foto-poemari en col·laboració amb la poeta Gemma Gorga)  

Mirades –la insistència del lloc i la persistència de l’àmbit–. Editorial A Mà, 2016 (fotografies panoràmiques) 

Oculus. 2019 (capsa de fotografies rodones, edició artesanal)

In itinere. Editorial Tushita, 2020 (fotografies de viatges)

Post scriptum. Editorial Tushita,  2022 (fotografies dels camps de concentració nazis)

Hebdomadari. Edicions de l’Albí,  2024 (amb textos de l’escriptora Farners Casas)

 

'IMPOSSIBLE', A LA SALA ATRIUM

Impossible. Autor: Erri de Luca

Adapació i direcció: Ramon Simó. Sala Atrium, Barcelona

Ramon Simó dirigeix l'adaptació teatral de la novel·la Impossible, de l'escriptor, traductor i dramaturg Erri de Luca (Nàpols, 1950). De Luca és afeccionat al muntanyisme i a l'escalada i n'ha escrit cròniques. Coneix el risc de la travessa, que aquí situa a la lleixa del Bandiarac a les Dolomites del sud d'Itàlia. De fet, la muntanya hi és com a marc d'un esdeveniment luctuós: un muntanyenc cau al precipici precisament quan passava l'exrevolucionari i antic company del protagonista (Lluís Solé, impecable versemblança). Ho sabem pel diàleg tens que mantenen el jutge (Bernat Quintana, efectiu) i l'acusat d'empènyer el cos del muntanyenc. El jutge vol demostrar amb incisives preguntes que la caiguda al buit no ha estat un accident, ja que els dos homes tenien una dilatada biografia en comú. Precisament aquell passat de lluita política s'erigeix en indici de la seva culpabilitat als ulls d'un jutge que no sap res del període històric precedent. Amb sornegueria, l'acusat rebutja l'advocat d'ofici (Gillem Albasanz, la discreció mesurada) i prefereix tornar a la cel·la d'aïllament i escriure a la parella. Com en un relat de gènere policíac, es va desgranant el passat d'amistat i la lluita política que els unia, la traïció que va portar el protagonista a la presó i com la vida ha fet perdre els ideals i la pràctica revolucionària.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ENTRE MONSTRES', AL TEATRE AKADÈMIA

Entre monstres. Creació col·lectiva a partir de textos 

i idees de Rafa Delacroix, Cristina Serrano, Georgina Latre, 

Diana Gómez i Manel Moreno (42KM)

Direcció: Israel Solà. Teatre Akadèmia. Barcelona

Intèrprets: David Bagés, Rafa Delacroix, Montse Esteve i Georgina Latre. Un inici versemblant, amb un jove que visita un pis per comprar-lo i l'home de la immobiliària li fa l'article. Si qui fa aquesta interpretació és l'actor David Bagès, ens porta cap a la comèdia i la cosa promet alegries. Fins i tot suposem que aconseguirà que el visitant compri el pis, encara que l'objecte de desig sigui una pífia.  A partir que tanca el visitant en un habitació, es canvia de gènere. ¿La cambra ha despertat records d'infant en el visitant? ¿Qui són i què debaten els dos personatges femenins arribats per art de màgia a escena? Abandonats a la intrigra, suposem que s'espera que cada espectador hi entenguem el que bonament puguem. Si ens pensàvem que el teatre de l'absurd ja no tenia obres per desenvolupar, aquí a Entre monstres es desmenteix. Només en una hora de durada. Al·leluia! 7/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'EVELI TORENT' AL MNAC

Eveli Torent. Entre Els 4 Gats i la maçoneria

Nena de la clavellina, c. 1887-1889

MNAC, sales 63 i 64

El Museu Nacional d'Art de Catalunya recupera amb una exposició de 200 obres la figura d'Eveli Torent, (Badalona, 1876 -Barcelona, 1940) pintor i il·lustrador, la trajectòria del qual està marcada per la bohèmia modernista i la simbologia maçònica.  Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria Picasso i altres promotors més veterans de la modernitat. Com d’altres artistes coetanis, Torent s'estableix a París a inicis del nou segle i treballa com a il·lustrador de revistes. El 1914 s'instal·la a Nova York i es relaciona  amb cercles socials hispans i entitats filantròpiques properes a la maçoneria, organització a la qual es vincularia estretament. Retorna a Barcelona el 1919 i es dedica a l'ensenyament d'art decoratiu i dibuix. El 1922 adquireix a Eivissa la Torre d'en Rovira, una torre de defensa  on va deixar un llegat que combina art, arqueologia i arquitectura. 

Oberta fins al 16 de febrer.