Adapació i direcció: Ramon Simó. Sala Atrium, Barcelona
Ramon Simó dirigeix l'adaptació teatral de la novel·la Impossible, de l'escriptor, traductor i dramaturg Erri de Luca (Nàpols, 1950). De Luca és afeccionat al muntanyisme i a l'escalada i n'ha escrit cròniques. Coneix el risc de la travessa, que aquí situa a la lleixa del Bandiarac a les Dolomites del sud d'Itàlia. De fet, la muntanya hi és com a marc d'un esdeveniment luctuós: un muntanyenc cau al precipici precisament quan passava l'exrevolucionari i antic company del protagonista (Lluís Solé, impecable versemblança). Ho sabem pel diàleg tens que mantenen el jutge (Bernat Quintana, efectiu) i l'acusat d'empènyer el cos del muntanyenc. El jutge vol demostrar amb incisives preguntes que la caiguda al buit no ha estat un accident, ja que els dos homes tenien una dilatada biografia en comú. Precisament aquell passat de lluita política s'erigeix en indici de la seva
culpabilitat als ulls d'un jutge que no sap res del període històric
precedent. Amb sornegueria, l'acusat rebutja l'advocat d'ofici (Gillem Albasanz, la discreció mesurada) i prefereix tornar a la cel·la d'aïllament i escriure a la parella. Com en un relat de gènere policíac, es va desgranant el passat d'amistat i la lluita política que els unia, la traïció que va portar el protagonista a la presó i com la vida ha fet perdre els ideals i la pràctica revolucionària. 9/10
