ELS COLORS DEL FOC. HAMADA, ARTIGAS

Hamada, bol. Artigas, gerro. Els colors del foc. MNAC

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, una exposició temporal excepcional: Els colors del foc. Passió per la ceràmica: una història d'amistat entre Catalunya i el Japó. Un centenar de peces d'Hamada Shoji i Josep Llorens Artigas que impressionen per la simplicitat i la bellesa natural. La mostra reivindica la ceràmica com a disciplina artística de gran força poètica partint de la combinació d'elements essencials com la terra, l'aigua i el foc.

Oberta fins al 3 d'octubre.

Visita comentada de l'exposició:

SÈRIE TV 'BELGRAVIA'

Sèrie de TV 'Belgravia'. Regne Unit, 2020
Direcció: Julian Fellowes i John Alexander

La sèrie Belgravia és l'adaptació de la novel·la del 2016, de títol homònim de l'escriptor i guionista Julian Fellowes, interpretada per grans actors i grans actrius: Tamsin Greig, Harriet Walter i el doblement nominat a l'Oscar, Tom Wilkinson, entre d'altres. És una història de fills secrets, herències i escàndols a l'alta societat resident a Belgravia, el districte més exclusiu de la ciutat de Londres. S'inicia amb un fet real, la vigília de la batalla de Warterloo,  la duquesa de Richmond va organitzar un ball en honor del duc de Wellington al qual van acudir els personatges més destacats de l'aristrocàcia, amb l'objectiu d'animar-lo contra les tropes de Napoleó. Els Trenchard no pertanyien a aquella societat, però s'havien fet rics com a  proveïdors de les tropes i també van ser invitats a la festa de Brussel·les. Una història potent amb final previsible que transcorre en grans salons, sota llums d'aranya, prenent el te de la tarda en tassetes mil, cofats amb barrets de col·lecció i canvi de vestuari a cada escena.

Movistar 8/10

'LA FILLA DEL MAR', EN MUSICAL

La filla del mar. Foto: © David Ruano

La filla del mar. A partir del clàssic d'Àngel Guimerà. Text i lletres: Jaume Viñas. Música, lletres i direcció musical: Marc Sambola. Direcció: Marc Vilavella. Teatre Condal, Barcelona

Tenim present La filla del mar dirigida per Sergi Belbel, el 1992, amb una Anna Güell impressionant en el paper d'Àgata. I ens queda l'espectacularitat de la posada en escena al Teatre Nacional, el 2002, dirigida per Josep M. Mestres. Ara, el clàssic d'Àngel de Guimerà, estrenat el 1900, es presenta en format musical creat per joves i consolidats músics i intèrprets.  El text ha estat adaptat per ser molt cantat i poc dialogat. El triangle format per Mariona (l'actriu Mariona Castillo, eficaç), Pere Màrtir (l'actor i cantant Toni Viñals, la precisió, els matisos) i Àgata (l'actriu i cantant Clara Solé, foc i aigua) basen les interpretacions en moviments corporals plens de simbolisme. De realisme per situar l'època i el lloc, només en té el vestuari, i encara. El conjunt coreografiat, amb els músics a escena i ben cantat pot arribar a emocionar les generacions que no  coneixen la història de l'Àgata, una criatura que el mar va portar a la platja viva després d'un naufragi on van morir els seus pares. La música de Marc Sambola té el que ha de tenir: una tornada que queda als llavis de l'espectador quan surt del teatre. 9/10

Reposició: 9 febrer 2021

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'FILUMENA MARTURANO', AL TEATRE BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Filumena Marturano. Autor: Eduardo De Filippo

Traducció:  Xavier Valls Guinovart 

Adaptació i direcció: Oriol Broggi

Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Estrenada el 1946 a Nàpols. L'havíem vist en la versió cinematogràfica [Matrimonio all'italiana], amb els inoblidables Sophia Loren i Marcello Mastroianni. En teatre, l'havíem vist traduïda per Alfred Lucchetti, al Teatre Goya (1995). No ens cansaríem d'aquesta obra on els espectadors som testimonis de com Filumena Marturano d'Eduardo De Filippo passa comptes amb el seu amant Domenico Soriano. Li aboca tot d'una que té tres fills adults i amb ofici. Sí, han estat pujats amb els diners que li ha pispat durant més de vint anys. I ara li exigeix que els doni el cognom. 'Els fills són els fills'. És un drama que ens fa somriure i plorar alhora. No acabem d'entendre la barreja de napolità, castellà i català, però les interpretacions de Clara Segura i Enrico Ianniello són tan vibrants i plenes de veritat, que aparquem la reflexió sobre si podíem estalviar-nos aquesta barreja. Mencions especials per a tots els altres intèrprets: Marissa Josa, Jordi Llovet, Eduard Muntada, Xavier Ruano, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla, Montse Vellvehí i Carla Vilaró. Bravo, Oriol Broggi.

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

*

Matrimonio all'italiana (1964). Direcció: Vittorio De Sica

Amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni.

FRANCESC MAURI I CARMINA MAURI EXPOSEN A VILANOVA

Després d'un any de pintar en grup reduït, el col·lectiu de Pintors de la Baronia torna a mostrar les seves obres, aquesta vegada a l'edifici de la Cooperativa de Vilanova d'Escornalbou. Hi exposen pintures els duesaigüencs Francesc Mauri i la seva filla Carmina. Uns treballs polits i silenciosos que eternitzen un instant de la natura. L'art és allò més semblant que podem fer els humans per aturar el temps. Però  els cicles de la natura són inaturables i en les pintures dels duesaigüencs hi són en latència. La natura en calma, a punt de desfermar-se,  com en el bosc de tardor de la Carmina on un cop d'aire pot transformar-la de sobte o els núvols amenaçants de la marina del Francesc. El temps, sempre el temps, que passarà per les magranes, també. 

Mural de Vilanova d'Escornalbou, oli, 240 x 160 cm

Enguany l'exposició presenta un mural d'homenatge al poble de Vilanova d'Escornalbou format per 24 olis de 40 x 40 que han pintat cadascun dels membres de l'entitat sota el guiatge de l'artista i professora Elena Oudjian.

D'esquerra a dreta: Noèlia T., Francesc M.
i Carmina M., a la inauguració de l'exposició

A la inauguració de l'exposició, l'alcaldessa de Duesaigües, Noèlia Tarragó, va encoratjar els participants a persistir en la seva afició artística.

Oberta fins al 25 de juliol

'SIR', PEL·LÍCULA DE ROHENA GERA

Sir [Señor]. Direcció: Rohena Gera. França, 2018

La directora Rohena Gera va ser premiada a Cannes per aquesta història d'amor impossible i lluita de classes a l'Índia actual, cada vegada més segregada i desigual. Els protagonistes són Ratna i Ashwin, minyona i home adinerat, respectivament. Ratna trellava al luxós pis d'Ashwin, un home jove que ha estudiat i ha viscut a Nova York, però a qui el pare, un constructor important, ha reclamat a Mumbai per al negoci. Per altra banda, Ratna té l'esperança que amb formació podrà ser dissenyadora de moda. Els dos mons es troben i connecten, però els obstacles semblen insuperables. El sentiment amorós flueix amb versemblant delicadesa, amb unes interpretacions a base de gestos, mirades i frases breus.  8/10

'WHAT THE DURRELLS DID NEXT'

El Corfú dels Durrell. Foto: © Xavier Moret

Què se'n va fer de la Louisa Durrell i dels seus fills Larry, Leslie,  Margo i Jerry, després de Corfú? Ho explica el documental What the Durrells did next, presentat per l'actriu Keeley Hawes, que ha interpretat la matriarca dels Durrell a les 4 temporades de la sèrie. 

El germà gran, Lawrence  seria anys a venir l'autor del cèlebre Quartet d'Alexandria. Margaret Durrell  va escriure a la dècada dels seixanta Què se'n va fer de Margo?, una autobiografia que la seva neta va publicar el 1991. 

Gerald Durrell — amb la trilogia del qual sobre la seva vida a Corfú en què es basa la sèrie— va estudiar zoologia i es va convertir en un naturalista d'anomenada universal. 

Del taxista Spiros —Spiros Americanos—, en parla la seva neta que recull la veu popular de l'illa que diu que l'home va ser la mà dreta de la mare Durrell i que van viure un amor platònic.

El Corfú dels Durrell, reportatge de Xavier Moret.

Gerald i Lawrence, cada un a la seva manera, van descriure en els seus llibres els anys que van viure a l’illa grega quan encara no havia sigut conquerida pel turisme massiu.

En aquest blog:

La sèrie 'The Durrells'

T'he Durells, 4a i última temporada

A L'ENTORN DE 'LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ'

* Llegiu el llibre en edició digital:

  Llebaria Grau, entre el serè i el garbí

o bé

* Descarregueu el llibre en format PDF

 

 

Llebaria Grau, entre el serè i el garbí és un recull de trenta aquarel·les de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929, Duesaigües, 2019), acompanyades de textos del mateix artista i de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés. Pròleg: Anna Llebaria Enrich.

Aquarel·les de paisatges figuratius, sobretot del Baix Camp i entorns, plasmats amb dibuix sòlid, pintats amb paleta de llum de seda que comuniquen una síntesi de la memòria col·lectiva.  L'artista es fa testimoni bategant del pas del temps sobre el paisatge i ens el retorna interpretat amb la intemporalitat de l'art.  

Bartomeu Llebaria no pertanyia a la generació digital, però crec que li entusiasmaria la idea que la seva obra es donés a conèixer al món per mitjà de la tecnologia.

HEMEROTECA:

* Sílvia Fornós: Rememorar poemas, relatos e historias.  «Diari de Tarragona», 18-8-2021

* Bartomeu Llebaria Grau. Viquipèdia, l'enciclòpedia lliure.
* Lena Paüls: Nadala 'Flors blaves', de Bartomeu Llebaria. Blog «Pont d'Enseula, 20-12-2020

* Reusenques de Lletres: Paisatges i emoció contra l'oblit. 1-9-2020
* Sílvia Fornós: Llebaria Grau, paisajes y emoción contra el olvido, «Diari de Tarragona», 30-8-2020

* Jordi Bravo: Serà el destí rodar i rodar? Blog 'En lo cotidiano', 3-8-2020
* Lena Paüls: Llebaria Grau, el paradís assossegat. Blog «Punt i a cap», 27-7-2020

* Lena Paüls: Llebaria Grau, entre el serè i el garbí. Blog «Pont d'Enseula, 27-7-2020

* Vídeo Booktrailer
* Lena Paüls: El camí obac. Prosa poètica al blog «Punt i a cap», 26-7-2020

* Lena Paüls: Flors a desdir. Prosa poètica al llog «Punt i a cap», 25-7-2020

Booktrailer: