 |
| La filla del mar. Foto: © David Ruano |
Tenim present La filla del mar dirigida per Sergi Belbel, el 1992, amb una Anna Güell impressionant en el paper d'Àgata. I ens queda l'espectacularitat de la posada en escena al Teatre Nacional, el 2002, dirigida per Josep M. Mestres. Ara, el clàssic d'Àngel de Guimerà, estrenat el 1900, es presenta en format musical creat per joves i consolidats músics i intèrprets. El text ha estat adaptat per ser molt cantat i poc dialogat. El triangle format per Mariona (l'actriu Mariona Castillo, eficaç), Pere Màrtir (l'actor i cantant Toni Viñals, la precisió, els matisos) i Àgata (l'actriu i cantant Clara Solé, foc i aigua) basen les interpretacions en moviments corporals plens de simbolisme. De realisme per situar l'època i el lloc, només en té el vestuari, i encara. El conjunt coreografiat, amb els músics a escena i ben cantat pot arribar a emocionar les generacions que no coneixen la història de l'Àgata, una criatura que el mar va portar a la platja viva després d'un naufragi on van morir els seus pares. La música de Marc Sambola té el que ha de tenir: una tornada que queda als llavis de l'espectador quan surt del teatre. 9/10
Reposició: 9 febrer 2021
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX