MARIA BARBAL, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

Maria Barbal rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Tremp, 11-6-2021

L'escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) excel·leix en novel·la, en històries treballades minuciosament de llargària sostinguda en el temps, amb un fil conductor. Vam conèixer Barbal per la novel·la Pedra de tartera, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, el 1984. Una història explicada en primera persona per una dona, situada al Pallars de la infantesa i adolescència de l'autora, que va sorprendre per la força expressiva el jurat que va concedir-li el premi per unanimitat. Un cop publicat el llibre va tenir més lectors adults que no pas de joves. Després ha estat traduït a l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. Han obtingut premis les seves novel·les Càmfora, Carrer Bolívia, País Íntim. Aquest 2021, la novel·la Tàndem ha obtingut el Premi Josep Pla. 

Un nen serà un home. I l'home té força per a la terra, per al bestiar, per construir. Però jo no ho acabava de veure clar. Quan pensava en les cases que coneixia bé, hi veia la dona com el puntal més gran. Si pensava en casa meva, era la mare qui feia o acoblava totes les feines. No diguem la tia. La dona tenia els fills, els criava, llaurada..., segava..., tenia cura de la cort, del galliner, dels conills. Feia la feina de casa i ¿Què feia l'home? Passar al davant en les coses de fora. Quan s'havia de vendre una vaca. Quan s'havia de llogar algú per a la sega. No era palpable que l'home fes més o fos més, però tothom repetia: ¿què és una casa de pagès sense un home? I jo penso, ¿què és una casa sense una dona?

MARIA BARBAL, Pedra de tartera, Editorial Laia, El Nus, 51, 1985:55-56