31 d’octubre 2018

'L'OMISSIÓ DE LA FAMÍLIA COLEMAN', AL TEATRE ROMEA

L'omissió de la família Coleman.  Autor i director: Claudio Tolcachir.
Traducció: Jordi Galceran. Teatre Romea, Barcelona

El 2011 vam veure al Teatre Borràs La omisión de la familia Coleman, original, amb intèrprets argentins. Aleshores vam quedar corpresos per la versemblança amb què entomàvem uns fets absurds. L'obra no ha parat de fer gira i ara ha tornat a Barcelona —de fet, ja es va poder veure a Temporada Alta de Girona— dirigida per Claudio Tolcachir, el mateix autor, amb actors d'aquí.  El to és el mateix i la llengua popular i dúctil de la traducció de Jordi Galceran potencia el que s'hi explica. Hi he entès altres aspectes que aleshores em van passar desapercebuts. En aquesta versió la misèria és més tangible i per això fa més mal, encara que les sortides fora de to ens facin riure.
No diré quina és l'omissió dels Coleman. Només avanço que cada personatge es preocupa en exclusiva d'ell mateix, tret de l'àvia, potser. No amaguen res, individualitzats o formant part del conjunt es mostren amb nitidesa. Bravo, Sergi Torrecilla, potser el seu personatge no és tan dependent com sembla; magnífica Roser Batalla, fent de mare a qui li falta un bull; antològica interpretació de Francesca Piñón, en el paper d'àvia pal de paller; deliciosa Bruna Cusí, en el paper de la filla petita, escarràs de la família; afermada Vanessa Segura, fent de la filla que ha viscut sempre amb el pare, lluny del caos dels Coleman; i per tancar el cercle familiar, Ireneu Tranis, en el paper del fill amb dits massa llargs. I dos externs a la família, però essencials i precisos: Josep Julien, fent de metge de l'hospital privat on ingressen l'àvia i el xofer de la filla benestant interpretat en la nostra sessió per Biel Duran. Tots al servei d'una ironia agredolça. Real. 10/10

30 d’octubre 2018

EXPOSICIÓ '55 URNES PER LA LLIBERTAT', A ARTS SANTA MÒNICA

© Esteve Sabench (Perpinyà, 1956):
"Tardor 2017, mentrestant el vot brota"
55 urnes per la llibertat.
Amb Rosa Massanés
Arts Santa Mònica, Barcelona. Cinquanta-cinc artistes catalans amb les seves creacions fan visible a l'exposició 55 urnes per la llibertat el dèficit democràtic amb un crit i un compromís. Cadascun ha disposat d'una de les urnes del referèndum de l'1-O i ha creat la seva obra per fer aquesta denúncia.

Exposició comissariada per Esteve Sabench i Fina Duran.


© Franc Aleu (Barcelona, 1966)
"En mesón Felipe, quien no paga... cobra!
L'exposició es complementa amb la instal·lació sonora 'Temporal', de Vicens Vacca (Granollers, 1954). Simula una tempesta meteorològica que es va apropant mitjançat un equip de reproducció i difusió distrubuït pel pati central del Claustre d'Arts Santa Mònica.

Exposició oberta fins al 25 de novembre.


29 d’octubre 2018

'PICASSO-PICABIA', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Pablo Picasso, Retrat de Dora Maar, 1937
Francis Picabia, Habia II, 1938 i 1945
Exposició Picasso-Picabia. Fundació MAPFRE
Picasso-Picabia. La pintura en qüestió, exposició a la Fundació MAPFRE (Casa Garriga Nogués, C. Diputació, 250, Barcelona). Dos grans creadors de la primera meitat del segle XX, François Marie Martinez-Picabia Davanne (1879-1953) i Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) que recorren, en la seva diversitat, bona part del segle en un constant desafiament a la pintura. La mostra ofereix amb més de cent cinquanta peces un acostament a les històries encreuades d'aquests dos artistes contemporanis, dues figures antagòniques pel que fa a la manera d'entendre l'art, però amb molts punts en comú en la seva obra. La trajectòria de cadascun d'ells és també un recorregut per la història de l'art, des de l'inici de les avantguardes fins al començament de l'abstracció. El cubisme amb Picasso com a protagonista. El dadaisme amb Picabia com a figura fonamental.


Dilluns tarda, entrada lliure.
Exposició oberta fins al 13 de gener de 2019

28 d’octubre 2018

'ÀNGELS A AMÈRICA' (1) i (2), AL TEATRE LLIURE

Àngels a Amèrica, Tony Kushner. Adapt. i trad: Albert Arribas
Direcció: David Selvas. Teatre Lliure Montjuïc

Josep Maria Flotats va preinaugurar el 1996 el Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Tallers, amb la primera part d'Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Ara, un altre teatre públic, el Lliure, programa la primera i la segona part. D'aleshores només en recordo la il·luminació blavosa, un àngel estàtic a contrallum i debats confusos davant d'una làpida.
A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, hem vist, doncs, íntegra Àngels a Amèrica en dos dies consecutius tot i que també es poden veure en dissabte en una sola sessió. Dues hores i quart cada part, que han passat d'una volada. Homosexualitat viscuda d'amagat, els estralls de l'epidèmia de la SIDA, el poder dels diners i la política, la religió castradora, la intolerància. Ideologia Reagan. Accions situades el 1985. Una obra de gran format, gegantina. Amb tants temes universals enllaçats i  desenvolupats sense complexos —ara sí—, que l'obra es mostra com un immens clàssic contemporani. Contingut estremidorament actual, interpretacions esplèndides, muntatge brillant. Expectatives superades. Quatre hores i mitja inoblidables. 10/10



26 d’octubre 2018

'KASSANDRA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Kassandra. Autor: Sergio Blanco. Direcció: Sergi Belbel.
Sala Talelrs, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Elisabet Casanovas (Barcelona, 1994) és Kassandra a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, a l'escenari del Club Odissey, un bordell de carretera. La filla contemporània d'Hècuba i Príam  és transexual, víctima de la guerra, esclava sexual, fetillera, tendra i, alhora, curtida per la tragèdia. Enamorada del seu germà Hèctor. Creu en Bugs Bunny, el conill de la sort, voldria ser la Julia Roberts de Pretty Woman o l'Scarlett O'Hara de Gone with de Wind. Carpe diem i esperança en l'amor i en un futur millor. Una trucada al mòbil i surt d'escena per la porta del darrere on l'espera un taxi.  Espectacle en anglès amb dos traductors del públic, un de castellà i l'altre de català que afegeixen llenya al joc escènic. Bravo, Sergi Belbel per treballar aquest esplèndid text de Sergio Blanco. Bravo, innoblidable Elisabet Casanovas-Kassandra.10/10





25 d’octubre 2018

TOULOUSE-LAUTREC I L’ESPERIT DE MONTMARTRE, AL CAIXAFORUM


París. Passegem pel bulliciós i irreverent barri de Montmartre a finals del segle XIX, epicentre de l'art modern. Ens deturem als cafès concert, al Cabaret Le chat Noir, on va prendre impuls la vida artística i literària des d'una mirada avantguardista compartida per creadors de diferents escoles, amb l'humor com a lligam comú per contrarestar la pompositat i la hipocresia de gran part de la societat.
L'estètica dels artistes d'avantguarda com Toulouse-Lautrec posava l'emfasi en la senzillesa dels dissenys lineals i plans i deixava de banda el realisme en múltipes publicacions efímeres, en el cartells publicitaris, en les portades de programes.
Procedents de col·leccions d'arreu del món, 350 obres mostren els valors col·lectius de la cultura, la celebració de l'art en els espais públics i la interrelació amb diferents disciplines. L'esperit de Montmartre hi és en les obres i en la presentació exquisida de la mostra, en canvi, les obres del cartelista i pintor francès Toulouse-Lautre cal buscar-les amb lupa. Hi són comptades.

Exposició oberta fins al 20 de gener.

24 d’octubre 2018

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE L'ÀLBUM IL·LUSTRAT 'QUI HI HA SOTA EL BARRET?', DE LENA PAÜLS I ROSA VIRGILI

La Lena i la Rosa  expliquen el conte Qui hi ha sota el barret?
Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, 20-10-2018
Foto: © David Maya
 Rosa Virgili i Lena Paüls, les autores
i Marta Vidal, la bibliotecària.
© M. Dolors Sardà
Una hora i mitja abans de començar la presentació de l'àlbum digital Qui hi ha sota el barret?, les autores arribem a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura. La Montse de Anciola, la Marta Vidal, la Sílvia Carbonell i l'Arnau Olivé se'ns han avançat. Ens posem a la feina: rodolen taules, avancen cadires, s'estén la pantalla, projector aquí, ordinador allà, taula amb els gadgets del taller de barrets i reserva de taula per al pica-pica i refresc. Ja és tot a punt per celebrar que la biblioteca està a ple rendiment des de fa deu anys i hi estrenarem un conte que no es podrà tocar ni olorar ni llepar.


© Núria Olesti
La bibliotecària Marta Vidal (a l'esquerra de la foto) fa d'amfitriona i rep els adults amb un punt de llibre amb l'adreça on es pot llegir i/o descarregar el llibre. A mesura que van entrant petits i grans reben un barret de paper per decorar a gust de cadascú. 


© Vicky Riera
Són barrets màgics tot i que els receptors encara no ho saben. De moment, trien materials de la parada, enganxen, tallen, fan passar llanes i cuetes pels forats disposats a l'efecte. Així que tinguin el barret personalitzat somriuran. Màgia. A més, tothom rep el barret que l'identifica. Ens ho confirma una ciutadana que vol anar a veure l'obra de teatre Una Ilíada que ara és en cartellera a la Biblioteca de Catalunya, i la base del barret és feta del programa de mà d'aquesta obra. Màgia.

 
© Núria Olesti
La petita Berta ha estat la primera criatura que arriba, acompanyada de la seva àvia, que avui no va de representant institucional. Tot i així, les responsables de la biblioteca demanen unes paraules de salutació a la regidora d'Ensenyament i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus, i accedeix a dir-les amb el barret decoradísssim entre les mans perquè quedi clar que va d'àvia-àvia i s'ho pensa passar tan bé com la nena, com tothom qui ha vingut a la festa, de fet.
Inici a càrrec de Marta Vidal © David Maya
Obre l'acte la bibliotecària Marta Vidal, que ens deixa bocabadant amb una introducció precisa i ben documentada —de memòria— de la commemoració del X aniversari de la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura, del llibre que presentem (sinopsi, conceptes literaris i valors inclosos!) i de la síntesi biogràfica de les autores, cosa que ens mou a aplaudir-la efusivament per agrair-l'hi la proesa.
A punt de començar. © Núria Olesti

© Isabel Martínez
© Isabel Martínez
Preparem les intervencions que esperem del públic i les autores comencem a explicar el conte en diàleg constant amb les imatges de la pantalla. Protagonisme tripartit. Algun element sorgit del conte sorprèn l'auditori: la coixinera brodada d'on procedeix el barret de l'Arlet, l'escampall de plomes d'on surt el Ton...

Vídeo1. L'Arlet i el Ton. © David Maya

© Núria Olesti
 
Vídeo2. El Ton entre un escampall de plomes © David Maya

© David Maya



Vídeo3. Barrets i confeti per un final feliç © David Maya

L'Arlet salva el Ton de ser per sempre ocell, amb la col·laboració del veïnat. El barret màgic que va fer l'àvia de l'Arlet d'una coixinera vella i un centre de taula també hi ha contribuït, tot s'ha de dir. Petits i grans fan petar els dits quan hem convingut, aplaudeixen a càmera lenta fent de veïns del terrat on transcorre l'acció i tiren coets. 

La il·lustradora sedueix un bomber (no fos cas)
© David Maya
Concretem: dos coets, dues palmeres o sortidors de llum i un tro. En anunciar-ho, més d'un adult ha tingut un inici de cobriment de cor. Un cop aclarit de quin tipus de coets es tractava s'han relaxat i els han convertit en la cirereta de pastís. Tot plegat abans del confeti gegant i del pica-pica i refresc amb què el Centre de Lectura ha obsequiat els presents per arrodonit la celebració del X aniversari.


Vídeo4. Tirem coets per celebrar el X aniversari de la BIJ del CdL
© David Maya

https://sites.google.com/site/lenapauls/sotaelbarret
Una selecció d'imatges de la presentació i l'enllaç de l'àlbum il·lustrat per poder llegir en línia o bé descarregar  Qui hi ha sota el barret?  formen part a partir d'ara de la Biblioteca digital del Centre de Lectura. Col·lecció: Fons fotogràfic. Una alegria més.



Per saber-ne més:
 
* Crònica de la màgia d'uns barrets a Duesaigües. Blog «Pont d'Enseula», 26-4-2019
* Qui hi ha sota el barret? Taller i conte a Duesaigües. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2019
* Crònica de secrets (confessables) de Qui hi ha sota el barret?. Blog «Pont d'Enseula», 17-12-2018
 * La tecnologia, una via per generar bellesa (i nous hàbits de lectura), article de Lena Paüls a «ReusDigital», 12-12-2108
* Cornabou. Revista Digital de Literatura Infantil i Juvenil, Suplement de novetats, 23, p. 8
* Qui hi ha sota el barret? Recursos per a contacontes, Blog «Pont d'Enseula», 11-12-2018
* Presentació del conte "Qui hi ha sota el barret?", de Lena Paüls i Rosa Virgili i taller de barrets. Biblioteca Digital del Centre de Lectura. Fons fotogràfic.
* La biblioteca infantil del Centre de Lectura commemora una dècada de vida, article d'Isabel Martínez. «ReusDigital», 24-10-2018
* La Reusenca de Lletres Lena Paüls presenta un conte infantil, Blog «Reusenques de Lletres», 22-10-2018
* Presentació, 20-10-2018. Vídeo1 (l'Arlet i el Ton) © David Maya
* Presentació, 20-10-2018.
Vídeo2  (escampall de plomes) © David Maya
* Presentació, 20-10-2018. Vídeo3 (confeti) © David Maya
* Presentació, 20-10-2018. Vídeo4 (coets)
 © David Maya
* Presentació del conte Qui hi ha sota el barret?, «Surt de casa», 20-10-2018
* Sala Vidal Llecha: Biblioteca Infantil del CdL, «Pont d'Enseula» 17-10-2018
* Una tardor molt activa! Blog «Reusenques de Lletres», 15-10-2018
* Qui hi ha sota el barret?, àlbum il·lustrat per Rosa Virgili. Blog «Pont d'Enseula», 13-10-2018
* La biblioteca Infantil del Centre de Lectura celebra la seva primera dècada. «ReusDigital», 11-10-2018
* Conte Qui hi ha sota el barret?, en primícia al Centre de Lectura. Blog «Pont d'Enseula», 9-10-2018
* La Biblioteca Infantil del Centre de Lectura, deu anys movent el món. Blog «Pont d'Enseula», 8-10-2018 

* Agenda octubre. Centre de Lectura, Reus.
 * Article de Montse de Anciola, cap de la Biblioteca del Centre de Lectura. Activitats octubre (pdf)


23 d’octubre 2018

'JOHNNY & VIENNA', AL MALDÀ

Johnny & Vienna. Dramatúrgia i direcció: Llàtzer Garcia. 
Traduccions: L. Garcia, M. Rosich i T. Terrades. El Maldà, Barcelona
Intèrprets i arranjaments: Maria Casellas i Guillem Rodríguez.  Cabaret western. Ara ja sabem què vol dir. Cançons de les pel·lícules de l'oest i textos introductoris que les evoquen. Un musical de petit format, ben interpretat, amb els espectadors agrupats per ciutadans protagonistes: el sisè de cavalleria, els indis, els pistolers, les noies del saloon...   I galop de cavalls, trets, morts, ballaruga i la "zarzaparilla" (àlias coca-cola) amb què ens obsequien.  I adonar-nos que les pel·lícules ens han arribat doblades en espanyol i amb elles un vocabulari i una fraseologia primaris. I aconseguir treure'ns la bena dels ulls i veure la masacre d'indígenes que habitaven les terres auríferes. «Venga, despierta, forastero!» 8/10