'FUENTEOVEJUNA', A L'ESPAI BROSSA

 Fuenteovejuna. Autor: Lope de Vega. 

Dramatúrgia: Anna Maria Ricart.  Direcció: Ricard Soler i Mallol.

 Sala Joan Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona

—Todos a una, Fuenteovejuna!
—Quin mató al Comendador?
—Fuenteovejuna, señor!

A la sala gran de La Seca Espai Brossa, hi ha les cadires dels espectadors en rotllana, un cop ens hi asseguem, tots  serem poble a Fuenteovejuna (Breve tratado de las ovejas domésticas). L'espectacle va estrenar-se a la plaça d'Almagro i va entusiasmar el treball d'aquests actors que simulen comediants de carrer. La singularitat de la versió de la companyia Obskené és el registre i el punt de vista per explicar l'anècdota d'aquesta obra del Segle d'Or espanyol: El comendador viola la filla del alcalde, i aquest fet és la gota que fa vessar el got de les humiliacions que reben els habitants de Fuenteovejuna (un fet real succeït en temps dels Reis Catòlics al municipi cordovès de Fuente Ovejuna). Torturen el comendador i el maten. Tot el poble assumeix l'assassinat. La companyia Obskené incorpora les xarxes socials per a la crida al moviment de masses, però també ens informen dels esdeveniments a cadascun dels espectadors, a cau d'orella. Èpica, vibrant. 10/10

Moltes altres companyies potser hi haurien integrat guitarres elèctriques, percussió de bateria, micròfons i lletres de rap. Aquí, modestament, els de l'Obskené, o els seus personatges de ficció, només es lamenten que no hi puguin haver cantat la popular cançó «Tómbola» de la Marisol, que sonava per tot arreu a mitjan segle passat, quan el país hereu de l'autor Lope de Vega tenia un «Comendador» que, contràriament al de Fuente Ovejuna, va morir al llit de vell pensant també, ves per on, com aquell, en els Reis Catòlics.

ANDREU SOTORRA, a «Clip de Teatre»

Llegiu-ne la crítica sencera d'Andreu Sotorra aquí

VISITA AL CASTELL DE MONTJUÏC

Castell de Montjuïc, muralla de marina. © Paüls

Fem de turistes locals. Hem organitzat una visita al castell de Montjuïc de Barcelona, un mirador de 360º sobre la ciutat. Un edifici que ha estat baluard defensiu de la ciutat per la banda de mar i també punt de partida d'ofensives terrestres. Després d'anys de litigi, el castell és propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El 2009 l'Ajuntament hi va clausurar definitivament el Museu militar, vestigi del franquisme a Catalunya. La gestió del castell s'ha centrat en actes lúdics, exposicions, intervencions artístiques i adequació dels espais militars per fer-los d'ús públic.

La Zona Franca des del castell de Montjuïc. © Paüls

Barcelona ha estat bombardejada des d'aquí en dues ocasions, pel general Espartero el 1842, al qual s'atribueix «Barcelona cal que sigui bombardejada cada 50 anys», i per les tropes del general reusenc Joan Prim i Prats, el 1843. En un dels seus fossats —el de santa Eulàlia— el 1940 va ser afusellat Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, pel règim de Franco, l'endemà d'un consell de guerra sumaríssim.

Fosat enjardinat, entrada pel pont elevadís. © Paüls

Tot i que les edificacions s'han rehabilitat i estan ben senyalitzades, falta condicionar-les per seguretat dels visitants que ara poden enfilar-se amb facilitat a les parets dels baluards i no adonar-se que la gespa arriba just al llindar dels espadats. Hi ha cartells que avisen del perill, però fins els infants de pocs anys hi pugen, amb el risc de caure als fossats.

Coberta del pati i torre de guaita documentada l'any 1073. ©ASA

Tir amb arc al fossat de Santa Amàlia. © Paüls

Cada racó del castell de Montjuïc és un llibre obert a la història de repressió recent i costa no sentir-hi repulsió, però cal apropar-s'hi,  i imaginar-hi usos de pau.

Telefèric amb parada al castell de Montjuïc. © Paüls

Hem pujat al castell amb el Bus 150, des de plaça d'Espanya-Avinguda M. Cristina, que té parada al peu del castell. Ara el funicular que surt de l'estació Paral·lel s'està reparant, però també és una excursió que recomano, es tracta pujar amb el funicular i després amb el telefèric que acaba al costat del castell.

OLGA XIRINACS: "PRENEU LES ROSES'

A la ciutat de Barcelona l'acte central de celebració del Dia Mundial de la Poesia serà el dia 21 de març a l’Arts Santa Mònica. 

La Institució de les Lletres Catalanes ha encarregat el poema commemoratiu a l'escriptora Olga Xirinacs (Tarragona 1936), el qual s'ha traduït a vint llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, asturià, castellà, danès, euskera, francès, gallec, hindi, Italia, mandarí, mandinga, occità, quítxua, romanès, ucraïnès i wolof).

Podeu llegir el poema  

Preneu les roses, d'Olga Xirinacs 

i les traduccions aquí.

HENRY JAMES, 100 ANYS

Henry James (1912)

Commemoració del centenari de la mort d'Henry James (Nova York, 15 d'abril de 1843 - Londres, 28 de febrer de 1916)

El traductor Miquel Casacuberta 

posa a disposició de tothom 

la traducció inèdita de Les bostonianes, 

d'Henry James, per a lector digital.  

Podeu descarregar-la aquí.

Des del moment que hi entraren, Charlotte no parava de mirar al seu entorn, com si volgués dirigir una emocionada salutació a l'indret, una salutació, al mateix temps, de general reconeixement. Fins i tot al cor de Londres, aquell dia era de característiques molt angleses, amb un cel baix; un dia intens, rentat per la pluja. Semblava que aquell dia havia estat esperant l'arribada de la noia, com si aquesta fos amiga del dia, el sabés situar, el sabés estimar, com si el dia formés part d'allò que havia estat causa de la seva vinguda. 

HENRY JAMES. La copa daurada, Edicions 62, 1995:89 

Traducció: Jordi Arbonès 

BÍTELS PER A NADONS, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Bítels per a nadons (concert tribut a The Beatles)
Direcció artística: Albert Vilà i Eva Vilamitjana. 
 Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

 Recomanat per a infants d'entre 0 i 6 anys.

Espectacle musical per a primeríssims espectadors, a càrrec de la companyia La Petita Malumaluga. Un recital de fragments de cançons de The Beatles. Mitja horeta justa. A l'envelat blanc,  quatre músics —violí, violoncel, clarinet, saxo i percussió— i una ballarina que interactua amb els menuts espontanis que surten a la pista a ballar, a passejar-se, a deixar-se veure, a fer voleiar els mocadors, a ajudar a repartir tubs de plàstic per tothom, a gatejar, a aplaudir... descalços, a peu de mitjó, com tota la resta d'espectadors. Una agradable experiència sensorial. 10/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NEUS SEGRIÀ EXPOSA 'GERROS', A BARCELONA

La ceramista Neus Segrià exposa Gerros a la seu de l'Associació de Ceramistes de Catalunya (C/ Doctor Dou, 7 baixos - Barcelona).  Peces sòbries, elegants, de refinadíssims acabats. Úniques. I, a més, els gerros que l'artista fa emergir del torn són un plaer estètic que es pot acaronar, no només amb la mirada.

Llegiu en aquest mateix blog:

NEUS SEGRIÀ, TRADICIÓ I MODERNITAT

 ©Neus Segrià

Exposició oberta fins al 20 de març

(de 10 a 13:30 i de 17 a 20:30) 

LA SAL, AL TEATRE EÒLIA

Intèrprets: Isabelle Bres, Ferran Lahoz, Joan Sureda
Teatre Eòlia, Barcelona

Han passat trenta anys de la guerra dels Balcans i A la sal, a l'escenari del Teatre Eòlia,  tenim tres víctimes que s'expliquen per la ferida oberta, rabiant per la sal. L'home va ser un guerriller txèknic que va violar Salma, una dona musumana. El fill va ser donat en adopció a una família danesa. Els espectadors anem reconstruint el trencaclosques d'escenes no seqüenciades que ens refresquen la memòria de la primera guerra de la qual vam ser testimonis a través d'imatges en directe. Calfreds. 8/10

   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MAÜRA, FILLA DE LA TERRA, AL CCCB

Maüra, filla de la Terra. Creació: Marta Gorchs. 
Centre Cultura Contemporània de Barcelona

Espectacle recomanat per a infants de 0 i 5 anys.

Maüra, filla de la Terra és un espectacle basat en l'univers visual de Joan Miró. Ha passat pel Festival Temporada Alta, s'ha representat a  l'auditori de la Fundació Miró de Montjuïc i ara l'hem pogut veure en el cicle «Babies» al CCCB. L'oficiant és Marta Gorchs, especialitzada en teatre gestual,  narradora, cantant, ballarina i trapezista, que dóna vida a Maüra,  un titella que recorda un dels personatges de les escultures mironianes. Temps era temps, el cel estava enganxat pràcticament a la Terra i els terrícoles s'hi movien amb dificultat, fins que un dia la petita Maüra molent blat o mill en un morter, veu que el pal de picar s'allarga fins a donar un cop al cel i fer-lo retrocedir. Posada a fer, després l'omplirà amb el sol i la lluna i uns quants estels. Una àguila, una papallona i una oreneta acompanyen la menuda en el recorregut fantasiós. Després de trenta-cinc minuts, els espectadors menuts han començat a mostrar les ganes de saludar la Maüra. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»