SÈRIE 'LA RUTA DELS DINERS'

La ruta dels diners. [Follow the Money (Bedrag)]. Dinamarca, 2019. 

Direcció: Søren Balle, Jannik Johansen, Mads Kamp Thulstrup

Natalia Madueño, actriu protagonista
de les dues primeres temporades.

Sèrie danesa del mateix creador de Borgen. Tres temporades de deu capítols, en un thriller monumental sobre la cobdícia i les decisions equivocades. Presenta les pràctiques dels cercles financers deshumanitzats. La primera temporada tracta d'una empresa d'energies renovables —suposadament sostenibles— que ha tingut un creixament tan impressionant com sospitós. Un treballador ucraïnès es troba mort en un dels parcs eòlics i la policia inicia una investigació sobre les condicions laborals. Estirant el fil, descobreix els múltiples tentacles que amaguen en espiral la situació de l'empresa abans que cotitzi al mercat de valors. 10/10

La segona temporada se centra en els tripijocs del sistema bancari. Una banca de procediments capitalistes salvatges intenta comprar una banca ètica i familiar. Traïcions en totes direccions i sicaris ben entrenats per fer la feina bruta, fan patent la impossibilitat de sortir-ne, encara que pretenguin redreçar-se moralment. 9/10


Si les dues primeres temporades són addictives, la tercera no se'n queda enrere, tot i que pel meu gust s'excedeix en sang i fetge explícits.  Les històries personals continuen fonent-se amb els assumptes bruts de grans corporacions mafioses, en aquest cas de narcotràfic internacional.  Una treballadora d'una sucursal bancària, un personatge gris, entra a la roda del delicte per casualitat i creix immensa, escena a escena,  davant dels ulls de l'espectador.  9/10
Disponible a FilminCAT

SÈRIE 'EL MESTRE CARNISSER'

El mestre carnisser. Direcció: Uli Edel. Alemanya 2019

Doris Dörrie signa l'adaptació de la novel·la The Master Butchers Singing Club, de Louise Erdrich, en la sèrie televisiva The master Butcher que dirigeix Uli Edel en una posada en escena impressionant. Després de la I Guerra Mundial dues famílies alemanyes emigren als Estats Units. En un pròleg situa l'acció a la trinxera, en el moment que el jove mestre carnisser Fidelis Waldvogel promet al seu amic d'infància, que és a punt de morir, que tindrà cura de la seva promesa embarassada. Quan acaba la guerra torna al poble i es casa amb la noia. La pobresa del llogarret alemany fa que el xicot busqui guanyar-se la vida als puixants Estats Units. Gairebé en paral·lel una artista de circ d'Hamburg i el seu pare alcohòlic, també hi busquen noves oportunitats als Estats Units. L'epíleg, una broma de mal gust. 

FilminCAT 7/10

PROJECTE 'TERRATS EN CULTURA'

Durant el primer confinament, hem pogut comprovar que els terrats comunitaris s'han revaloritzat més que mai. El veïnat s'hi alternava en horaris per fer gimnàstica, ballar, prendre el sol. S'hi han fet paelles familiars, s'han fet servir de taller per petites reparacions i alguns estadants han endreçat el traster. A casa nostra hem gaudit d'aquest espectacle natural en directe, en paral·lel a la utilització de la terrassa privada del nostre àtic.


Ara, la productora Coincidències ha anunciat el programa del 2020 de teatre, dansa i música que tindrà lloc entre els mesos d’agost i octubre, tots els dijous, en diversos terrats de barris de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat.
Entre les propostes previstes hi ha la representació a l’Eixample (6 agost) de Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan. El barri de les Tres Torres (13 agost) rebrà la conferència-concert de Xavi Lozano en col·laboració amb la sommelier Clara Dalmau. El barri del Poble-sec comptarà amb la dansa d’Helena Gispert i Miquel Barcelona i música d’Oriol Mula amb una aproximació a la memòria històrica. La compositora i cantant Marta Knight actuarà al barri de la Pau (27 agost) amb un concert entre indie, folk i rock.
La tardor (16, 17 i 18 de setembre i 8 d’octubre) serà el torn de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, amb un espectacle de tango, el concert de la vigatana Carla Serrat i el del cantautor Alessio Arena, a més d’un espectacle de coplas dirigit per Marc Rosich i Marc Sambola amb l’actor i cantant Joan Vàzquez, que s’ha especialitzat en el personatge d’Ocaña.

Si teniu un terrat o un pati us podeu oferir 

com a amfitrions al web de COINCIDÈNCIES. 

També hi podeu fer reserva d'entrades (15€) 

«LEE, MIGUELÍN, LEE»

Editoria Ruiz Romero, Barcelona, 1957

Virtud y patria. Primer libro de letra manuscrita. A finals dels anys 50, ens feien llegir aquest llibre als infants després de la primera comunió, cap als 7 o 8 anys. Uns manuscrits difícils de llegir, tant, que alguns ni avui m'inviten a endinsar-m'hi.
El llibre porta el Nihil obstat (no hi ha obstacle) de la censura eclesiàstica. Al pròleg avisa que es tracta d'inculcar "el sano orgullo de pertenecer a una nación heroica y generosa".  També hi fa propaganda d'un llibre de lectura més elevada El mentor, on "el doble aspecto artístico y doctrinal, se esconde el mismo y noble impulso patriótico". És a dir, posaven en  pràctica el Decret de Nova Planta promulgat el 1716, pel Borbó Felip V,  on es donaven "instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Però, pel que es veu, el 1957 ja no calia que no es notés "el cuidado".
Aquesta va ser tota la meva literatura 'oficial' de la infància, tret dels fascinants TBO, que llegia i rellegia incansable. Per sort, el mestre Pasqual Guarque va compensar-me —amb escreix— la misèria cultural de la Dictadura, amb biblioteca escolar, teatre, titelles, cançons —no precisament cantant la 'gloriosa Cruzada Nacional'—, recitals poètics, revista escolar..., en català, encara que els llibres per ordre guvernamental haguéssin de ser en la llengua i continguts de l'imperi.

Cliqueu la imatge per per ampliar-lo

Cliqueu la imatge per per ampliar-la

MASCARETA, AI MASCARETA!

Posem-nos macareta. A banda de la distància social imposada i la desinfecció de mans no tenim gaire res més a fer individualment per aturar la transmissió de Covid-19. N'hi ha per temps i els comerços, que no baden, s'han avançat a la demanda i ja en disposen d'un estoc de colors, fins i tot conjuntades amb la roba de vestir i la roba interior. Per a infants i per a adults. Molts maniquins dels aparadors de botigues de roba porten mascareta.
Les meves (2) són de marca, concretament de la factoria Nines de Drap, de Reus, de l'artesana Isabel Marsal.  Del tot sostenibles. Des de fa més de tres mesos que cada dia han anat a l'aigua i estan com si les estrenés.

Disseny de mascareta hivernal

Hi haurem de conviure llargament, per tant, més val que aprenguem a sistematitzar gestos per adoptar-la com més bé puguem. I, aleshores, hi farem art, no? (Quan ja no ens calgui, podrem emmarcar-la!)

Tan sols quan s'usa la bellesa és viva.

W. SHAKESPEARE, Sonets, IV

EXPOSICIÓ CUCA & NENÉ, A TARRAGONA

Gravats, dibuixos, pintures

Exposició a quatre mans a l'Espai Nautilus (Reding, 9, baixos), de Tarragona. 
L'artesana del paper Cuca Balaguer, hi presenta una sèrie de gravats relacionats amb la mar i la petjada humana.  El pintor Marc A. Pérez Oliván,  obra realitzada a cavall del disseny gràfic, el pop, la il·lustració i el surrealisme.

Fins al 12 d'agost.

Cuca Balaguer.
Gravat sobre paper fet a mà
40 x 29 cm

Nené. Crisi climàtica 
Acrílic sobre tela
80 x 160 cm

TA, TE, TI... TORERO!

Nuevo Catón. Editorial Luis Vives, 1955

¿Com vaig aprendre a llegir la lletra te? Vegeu la prosa de 'toro-torero' al Nuevo Catón. Olé. Una descoberta interessant per saber què va intentar colar la Dictadura (amb èxit oposat, en el meu cas) als infants, netes i nets dels perdedors d'una guerra.


He desenterrat el Nuevo Catón a partir de la lectura de l'apunt Nihil Obstat, de la filòloga Ció Munté on parlava de la censura eclesiàstica d'El parvulito, el seu primer llibre de lectura escolar.  Veig que el meu va passar per les mans d'un molt il·lustríssim censor 'canónigo' d'Osca, a més d'un bisbe, també d'Osca, que va certificar l''imprímase', per ordre d'un altre bisbe, un 'Canciller-Secretario' que es veu que n'era un superior.

Però, si només fos el toro-torero, rai. Vegeu al mateix llibre, cap al final, és a dir, quan ja devíem tenir cinc anys d'edat, les lectures amb què topàvem. Nihil novum sub sole, però no puc evitar l'esgarrifança.

EXPOSICIÓ 'CRÒNICA D'UN MAL DE CAP'

Al Bar Campus, de Reus, 

a partir de dijous, 2 de juliol

Crònica: kronika biblios = llibres que segueixen l’ordre del temps.

Mal de cap: trastorn del sistema nerviós, amb dolor que va de lleu a sever.

Diu Nené [Marc A. Pérez Oliván], autor dels dibuixos d'aquesta exposició: "La crònica és un text que combina la informació amb la subjectivitat de qui l’explica. En aquest cas, els dibuixos, acompanyats d’una frase o sentència, són el text. L’ordre, com sempre, tocant la pera!
Dibuixos fets entre el 14 de març i el 21 de juny. Títol i selecció fets l’últim cap de setmana, passant, com el confitament, per diverses muntanyes russes. Amics i coneguts que ja no hi són, familiars directes afectats, alarma, sorpresa, impotència, rebel·lia, soledat imposada… solidaritats diverses, lectures, videoconferències… Em quedo amb la conclusió que «val més riure per res que plorar per tot» (versió lliure d’una citació de Serge Gainsbourg)".

Els originals no estan en venda, però sí unes reproduccions digitals (giclée), edició de 10 exemplars de cada, en DIN A5 (21 x 14,5 cm) en paper de 310 g, signades i numerades al preu de 10 €.  Si les voleu rebre, o enviar-les a algú per correu postal: 15 €.

Reserves: Bar Campus.