L'article de tractament

L'article personal de tractament En, Na, N' (que equivaldria al don, doña castellà), en català es considera arcaic. En tots els contextos formals, emprarem, preferentment, el tractament de "senyor/a."
L'article personal de tractament, prové del llatí "domine/a", que vol dir senyor/a. Per tant, no és acumulable, altrament seria una repetició. Si diem o escrivim "senyor En Cosme", és com si diguéssim "senyor senyor Cosme." S'escriu sempre en majúscula: El rei En Jaume, Na Peronella d'Aragó , N'Elisenda de Montcada.
I, parlant de tractaments, abans de dir a un/a il·lustríssim/a que és excel·lentíssim/a o a l'inrevés, més val que emprem sempre el tractament protocol·lari "senyor/a" i quedarem som uns senyors/es. Au!

Cançons de Nadal

La primera nadala que vaig aprendre va ser Què li darem al Noi de la Mare? i la cantava la padrina Munda. En canvi, totes les altres, les vaig aprendre a l'escola. Des d'aleshores, he ampliat el repertori, és clar, començant per El cant dels ocells, però considero que les nadales junt amb les poesies memoritzades durant l'etapa infantil són les més importants pel que van comportar de creació de model de llengua. Faig memòria de les que recordo: El vint-i-cinc de desembre, Les dotze van tocant, El rabadà, El desembre congelat, Santa Nit, Pastorets de la muntanya, El dimoni escuat, Sant Josep i la mare de Déu.
A la xarxa es poden trobar partitures, melodies, bases instrumentals, veus i textos de les nadales tradicionals.

Pastorets patètics

A partir d'ara es prepararan dues de les escenificacions populars per excel·lència: els pessebres vivents i els pastorets. Els pessebres vivents mostren escenes costumistes, generalment sense text i, tal com estableixen les representacions dels pastorets, també culminen en el pessebre, el Naixement i l'adoració a càrrec dels pastors o dels Reis Mags.
D'altra banda, Els Pastorets, es representen per tota la geografia catalana i han estat referent i pedrera d'intèrprets. Tenen tradició els de gran format com els de Calaf, els de Terrassa, els musicals de Mataró, del Vendrell i de l'Ametlla de Merola, amb una acurada posada en escena (escenografia, il·luminació, caracterització, vestuari, moviment coreogràfic, música i veu ben resolts.) Entre les obres inventariades, destaquen: En Garrofa i en Pallanga (1891), de Frederic Soler "Pitarra", L’Estel de Natzaret (1902), de Ramon Pàmies i, la més versionada de totes, Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús (1916), de Josep Maria Folch i Torres.

L'única vegada que he vist Els Pastorets de Folch i Torres fets per actors professionals, va ser al Mercat de les Flors a BCN, amb un esfereïdor i inoblidable Banyeta interpretat per l'actor Lluís Soler. Seria lloable (per no dir, exigible!) que el Teatre Nacional de Catalunya agafés el text per les regnes, es responsabilitzés d'elaborar-ne una versió actualitzada i en fes un muntatge sense complexos. Seria una manera d'elevar el nivell d'exigència a l'hora de dir el text en les múltiples i patètiques representacions escolars i parroquials (la direcció dels quals —professorat, catequistes— sembla que no vagin més enllà de fer caure la bava als familiars dels actors.)

Cimera del medi ambient

(Petjades a la sorra de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Paüls©, 2008)

A Copenhagen, vint mil delegats de 192 països parlaran, fins al dia 18, d'establir un nou règim climàtic internacional. L'objectiu és limitar l'augment de la temperatura a 2 graus. Ara sí que farem feina! És de suposar que els líders reunits a la capital danesa prendran compromisos, entre els quals el de no reunir-se mai més, perquè aquesta vegada va de debò (amb el que costa la cimera podria menjar cinc anys tot el continent africà en pes.)

Coincidint amb la Conferència de les Nacions Unides, llegeixo la notícia que avui cinquanta-sis diaris de 45 països diferents han publicat un editorial conjunt (d'aquí només a "El País") reclamant mesures urgents per salvar el món del canvi climàtic. L'editorial afirma que els polítics "tenen el poder de determinar com ens jutjarà la història: una generació que va veure un repte i hi va fer front, o una de tan estúpida que va veure el desastre però no va fer res per evitar-lo".
Prenem-nos-ho bé. De moment, rentem-nos com els gats, muntem un parc eòlic al terrat, buidem les carreteres de cotxes, buidem d'avions els aeroports, correm per camins i avingudes per escalfar-nos a l'hivern, cuinem amb forns solars, recollim branquillons per fer el dinar quan estigui núvol, reciclem tot l'any... i llegim els rodolins de l'Auca del medi ambient. El text és de Joan Vilamala, les il·lustracions són de Jaume Gubianas.

L'article personal

Sento un presentador del telenotícies que diu: "La Montserrat Tura, neboda de Jordi Solé Tura..." Suposo que el periodista que ha redactat la notícia deu haver sopat amb la consellera i per això creu que té el dret de tractar-la amb tanta familiaritat. I no. En el llenguatge estàndard formal que ha d'emprar el periodista en un informatiu no hi entra l'article personal quan es refereix a una consellera del govern de la Generalitat.
És impropi d'usar-lo davant de noms de personatges històrics, famosos o cèlebres de tots els temps (també excàrrecs i càrrecs actuals.) "Antoni Gaudí, l'arquitecte que...", "Marià Fortuny va pintar...", "Frederica Montseny, ministra de la Segona República...", " Ventura Gassol va militar a...", "Una cistella de Ricky Rubio va salvar..."
En altres casos, l'article personal no pressuposa cap matís de vulgaritat ni de menyspreu: "Ho ha portat l'Anna", "Soparem amb els Pinós", "Sóc l'Arnau Solà", etc.

PLANTES DE NADAL

El galzeran de la foto viu a ple sol 
al jardí de llicorella de la Vinyeta.
Foto: © Paüls, 2009



Dels boscos d'Escornalbou tornem a casa amb rabasses, tronquets sinuosos, fragments d'escorça d'alzina surera, pedretes amb líquens. I res més. Com a decoració de Nadal, a casa nostra tirem de verd. Sobretot del galzeran que tallem del jardí de llicorella. També els aglans i les pinyes amb què fem els centres són del nostre jardí. Abans els vernissàvem però hem deixat de fer-ho perquè espetegaven vivament quan les llençàvem a les brases de l'escalfapanxes.
L'any passat la Carmina M. M. em va regalar una ufanosa ponsètia groga. No n'havia tingut mai de cap tipus. Va estar llustrosa durant tres mesos, però a l'estiu, amb l'intent de conservar-la, vaig estar-hi molt damunt —possiblement massa—, i va acabar amb l'arrel podrida. Per això, continuo decantant-me pel ciclamen tot i que no li provi viure en interiors. És una planta agraïda de conrear, n'hi ha de flors vermelles, blanques, roses, granats, morades, bicolors..., i és resistent a les temperatures baixes. En tinc de fa tres o quatre anys que estan a punt de florir. També en tinc mig centenar de plantats de llavor, que creixen lentíssims, tot s'ha de dir.
Aquí trobareu informació sobre diferents plantes de Nadal: vesc, grèvol, galzeran i flor de Pasqua (ponsètia.)

La gran llibreria digital

S'acaba de donar a conèixer el portal Leqtor.com, una gran distribuïdora de llibres electrònics amb un catàleg que s’inicia amb cinc-cents títols en català i castellà, i el compromís d'entrar-ne 200 més per setmana. Els responsables de la iniciativa calculen que la demanda farà que n'hi hagi un milió de disponibles el 2012.

Les novetats són, d'una banda, un aparell lector molt lleuger amb una gran capacitat de memòria. De l'altra, els continguts. S’han adherit a la iniciativa totes les editorials del Grup 62, les d’Ara Llibres, RBA-La Magrana, Pagès, de Lleida, Molino, entre d'atres.

Com a promoció de la sortida al mercat del producte, l’aparell lector i quatre llibres a escollir valen 199 euros. Els primers distribuïdors abans de Nadal són el mateix portal Leqtor.com, El Corte Inglés, FNAC i Abacus.

Els responsables de la iniciativa han iniciat negociacions amb la Biblioteca Nacional d’Espanya perquè els clients de Leqtor puguin descarregar-se de franc una selecció de títols. També mantenen converses amb la Generalitat de Catalunya per instal·lar lectors a la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya.

La lectura de ficció en format digital és imparable.

Màrqueting olfactiu

El sentit de l'olfacte evoca records. Sentim olor de la terra mullada, la de la goma d'esborrar, l'olor del pa calent, la del salobre, la de les crispetes, la del cafè acabat de fer, la de les mandarines, la d'un perfum que reconeixem com el d'algú conegut... i ens sentim transportats a un altre moment. La part del cervell que regeix l'olfacte és l'inconscient i ens mou a fer respostes instintives, automàtiques. A més, la memòria olfactiva és més duradora que la visual. Per aquest motiu, l'estimulació del sentit de l'olfacte té possibitats en el màrqueting. El Llenguadoc-Rosselló s'ha anunciat a París en panells publicitaris amb aroma de romaní. També Caixa del Penedès, per seduir els clients, té un aroma corporatiu (que possiblement aportarà com a patrimoni intangible a la fusió amb Caixa Laietana.) I el PSC i les ciutats de Barcelona i de Lleida, i l'exposició itinerant de la Creu Roja i el programa radiofònic "Via Lliure", de RAC 1. Com a resultat d'aquesta tendència, s'han creat empreses especialitzades en el disseny d'odotips, és a dir, de fragàncies que s'associen als valor d'una marca. Si tenim en compte que els humans podem reconèixer més de deu mil aromes diferents, aviat haurem de parlar de contaminació odorífera.