 |
| Descripció d'un paisatge. Autor: Josep M. Benet i Jornet Sala Beckett, Barcelona |
El paisatge que descriu Josep Maria Benet i Jornet Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) sembla llunyà i imaginat, els personatges de ficció són arquetips coneguts —els vençuts, els guanyadors i els que s'han canviat de camisa— i l'estratègia que pot redimir-los moralment és la metàfora del que pot esdevenir a cada cantonada ara mateix. Descripció d'un paisatge és una obra del 1978 (Edicions 62, Col·lecciò El Galliner, 1979), només quatre anys abans encara funcionava el garrot vil i el pacte del Règim del 78 pretenia fer cau i net. I, en aquest context, Benet i Jornet reflexiona sobre la impossibilitat d'una ruptura radical amb el franquisme. A escena, una esclava domèstica, un funcionari llepa i dues dones exiliades amb les ferides sagnats, filles d'un home vençut, que tornen perdonades. Se'ls apropa el cabdill sanginari fent veure que és bona persona i fins i tot ha acollit al seu redòs un antic revolucionari. Aquí no ha passat res. Reconciliació, en diuen. Hi respira Hècuba: «Les víctimes de qualsevol genocidi són doblement vençudes sota l'aparença del perdó del botxí».
Posada a escena acurada, treballs matisats de la companyia, trencant la linealitat temporal que el text ja proposa i sense evadir els fragments narratius que diu cada personatge. A l'empostissat escalonat hi brilla l'actor Carles Martínez en el paper de funcionari afecte a l'emir que posa l'auditori en antecedents, i explica a l'avançada el que les dones exiliades s'aniran trobant. Una obra poc coneguda, un text clàssic recuperat sense complexos, que mostra la contemporaneïtat tant de fons com de forma del dramaturg. Bravo, Toni Casares! 9/10
*
*