 |
| Llegiu o descarregueu l'article clicant la imatge |
La poeta Conxita Nolla Abelló (Duesaigües 1920-2010) va glossar els dies lluminosos de l'amor i també la fugacitat de la vida, "una bombolla de sabó". Va escriure sobre el sentiment matern, l'amistat, la felicitat esmunyedissa: "Alada i superficial viu / sembla que quan en tens s'esfuma / i aqueix fum llisca per un fil / de vegades ple de molta runa. / Quins desenganys dona la paraula tal! / Moltes amargues hores de neguit / perds la fe, la il·lusió et fa mal / i t'arrups com un gatet esporuguit."
Cap del seus poemes no es troba publicat. Com a rapsoda tenia una dicció clara amb la qual no només transmetia un sentit, sinó també el significat plàstic de la ressonància de les paraules que tenien un efecte propi sobre el seu auditori. A través de la seva poesia Conxita Nolla Abelló va fer un reconeixement vibrant a la gent del seu temps i a l'entorn dòcil i feréstec alhora al qual pertanyien tots plegats. Regalava bellesa recitant cada poema. Aquest fet no fa la seva poesia ni més ni menys digna de consideració que si l'hagués publicada. Però, la fa singular perquè va aconseguir l'objectiu de qualsevol creador artístic: arribar al cor d'uns receptors ideals. I perviure-hi.
© Lena Paüls. Fragment de l'article Conxita Nolla Abelló, poeta d'arrel
«NW. La Revista de Reus», 108, octubre 2021