 |
Teresa Llorach en una acció de la performance
de presentació de Bombes de llavors.
Foto: Francesc Corpas, 2019 |
L'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach parla de la seva trajectòria artística a l'entrevista
Teresa Llorach: «En la acuarela el agua también sigue su camino», que li fa Sílvia Fornós al «Diari de Tarragona», 24-7-2021. Agraïm la informació que ens aporta perquè l'artista, discreta de mena, no deixa anar gran cosa de la seva biografia.
El cas és que m'envia el retall del diari i em diu que «a partir que ens vam conèixer, vaig començar a explicar dibuixant!» Dins de l'entrevista diu una cosa per l'estil i m'emociona que sigui així perquè quan el 2017 m'hi vaig posar en contacte, ho vaig fer amb recança perquè seguia de prop tot el que feia, però no la coneixia i tenia por que refusés, amb una excusa qualsevol, il·lustrar
Sabatilles vermelles, una petita prosa poètica meva. O pitjor, encara, que no respongués el correu. Doncs bé, no tan sols va respondre sinó que va pintar dues aquarel·les precioses inspirant-se en aquell text menut que amb les seves pinzellades creixia lluminós de sobte.
De l'admiració i de l'agraïment va sorgir l'apunt
Teresa Llorach, aquarel·les en adagio i, des d'aleshores, han estat moltes les connexions que hem establert entre les seves pintures i els meus textos. Ja sigui dibuixant a partir d'un conte meu, com
La sirena de la font, dins 'Contes de Vilaencanteri' de Reusenques de Lletres (Arola Editors) o bé, a l'inrevés, escrivint inspirant-me en una pintura seva, com
La força dels somnis,
Confinament,
Des de casa,
A la platja,
A punt d'un nou viatge, entre d'altres. I també presentant llibres que ha il·lustrat, com
El jardí de les escales, escrit per Victòria Rodrigo. O convertida en intèrpret de diverses accions de la performance de presentació de '
Bombes de llavors' (Vegeu-ne la foto de l'inici). La seva amistat generosa i el seu talent artístic creen xarxa i sinergies en totes direccions. Estimulants!
