 |
| Celebraré mi muerte. De Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla. Direcció: A. San Juan i V. Morilla. Sala Beckett |
El Codi Penal espanyol castiga amb deu anys de presó qui practiqui l'eutanàsia. Els Països Baixos, Luxemburg i Bèlgica són els únics països de la Unió Europea on no es penalitza. A Catalunya, l'anomenat “testament vital” es pot signar davant de notari o també davant l'organisme corresponent de la Generalitat amb un parell de testimonis. Pel que es diu, serà una de les primeres lleis del govern de Pedro Sánchez.
Celebraré mi muerte és una peça de teatre documental, la idea de la qual parteix del llibre Morir viviendo. Vivir muriendo, del doctor Marcos Hourmann. El relat en primera persona del mateix doctor, que el 2005 treballava de responsable d'urgències a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre i vist el patiment d'una pacient en fase terminal de 82 anys, va optar, d'acord amb la filla, ajudar-la a morir. Li va injectar clorur de potasi. La pacient va deixar de patir, perquè la mort va ser instantània, cosa que amb la sedació hauria trigat unes hores. El doctor va tenir l'error de deixar-ho escrit i de signar-ho en l'historial clínic. El van acomiadar i l'hospital el va denunciar. Va perdre la feina que el 2009 feia al Regne Unit. Un acord pre-judici li va permetre conservar l'habilitació com a metge i en va sortir amb un any de presó que no va complir. Al final de la represenació, vuit espectadors emeten el seu veredice, a mode de jurat popular. Ara treballa en una petita mútua com a metge d'assistència domiciliària.
No sóc un heroi ni un homicida.
Em vaig comportar més com un
ésser humà que com un metge.
I això és el que una part de la societat
no admet. (Marcos Hourmann)