La dama de blanc, de Wilkie Collins
Publicada el 1860
En català: Edicions Proa, 1990 (20182)
Traducció: Lluís Comas Arderiu
Vegeu un fragment aquí
La dama de blanc és una novel·la gòtica que atrapa tan bon punt sabem que el jove pintor Walter Hartright rep l'oferta professional d'anar a la mansió victoriana de Limmeridge a restaurar la col·lecció de quadres familiar i ensenyar aquarel·la a dues noies. Peveiem marro. I, efecticament, n'hi haurà. Tant, que carta va, carta ve, ens posarem al costat de la sagaç Marian i estarem pendents, no ja de les seves pesquisses sobre l'enigmàtic comte Fosco i el caçador d'herències Percival Glyde, sinó d'elocubrar-ne nosaltres lectors d'altres de possibles. La identitat de la dama vestida de blanc és el misteri que cal resoldre, mentrestant, però, la Laura, la rica hereva dels Fairlie, haurà de passar les mil i una, sense que ningú ho pugui evitar. L'obra mostra la desigualtat legal i funcional entre homes i dones.
Amb el títol 'La mujer de blanco', Filmin n'acaba d'estrenar una adaptació de la BBC en una sèrie de cinc capítols d'una hora. Fiona Seres és l'autora de la versió digirida per Carl Tibbets. En subratlla el feminisme sobretot en la figura de Marian (interpretada per Jessie Buckley), però també en la Laura hereva (etèria i dolça Olivia Vinall) més enèrgica que a l'original. L'oncle aristòcrata (l'actor Charles Dance), immobilitzat de cos i de ment, encarna l'egoisme de qui no vol canviar res, no fos cas que es compliqués la vida. Una resolució precipitada dificulta entendre l'esperada procedència de la dama misteriosa, explicada en un únic diàleg. Tot i així, les localitzacions d'època, el recorregut intrigant, romàntic i d'investigació fins arribar-hi són esplèndids. 9/10