 |
| Alhayat o la suma dels dies. Idea original: Laia Foguet. Dramatúrgia: Laia Foguet i Aura Foguet. Direcció: Aura Foguet. Companyia La Viciosa. El Maldà, Barcelona |
Teatre realista contemporani, amb temes que són el reflex d'experiències viscudes amb passió ara mateix. Alhayat o la suma dels dies és una ficció, però reconstrueix un retrat de la situació desesperada dels camps de refugiats ocasionats pel genocidi bèl·lic sirià. Molts dels refugiats no s'han pogut enregistrar i no tenen cap dret. Exhausts, aturats en el temps, sense perspectives de sortir-ne.
El 2016, Laia Foguet (periodista, guionista, cineasta, autora de la idea i coautora de la dramatúrgia) va ser a Lagadika durant mig any com a voluntària, i Georgina Latre (actriu), s'hi va desplaçar anant i venint durant tres anys, fent tallers d'anglès. A l'obra, la Júlia, una voluntària catalana (Georgina Latre) arriba al camp amb la intenció de fer-hi classes d'anglès a infants. Sota d'un arbre, l'únic alumne que hi acostuma a fer cap és Hadi, un xicot sirià (Moha Amazian). La voluntària veu en el muntatge d'una biblioteca posibilitats de cohesió i acompanyament a les dones del camp. Aconsegueix que el Hadi i la Samura (l'actriu Manar Taljo que interpreta també altres personatges menors), germana del xicot, s'hi il·lusionin de ple. El muntatge posa de manifest el decalatge que hi ha entre les bones intencions i el que realment poden fer els voluntaris in situ. I, alhora, l'idealisme sincer de la generació nascuda a principis dels noranta, frustrat per la hipocresia dels polítics que menen les institucions públiques europees. El contrast fa esborronar. N'és el responsable un text ben seqüenciat i amb la tensió al límit, que ha fet que em caiguessin les llàgrimes. No n'he estat l'única. 10/10
El 2016, Laia Foguet (periodista, guionista, cineasta, autora de la idea i coautora de la dramatúrgia) va ser a Lagadika durant mig any com a voluntària, i Georgina Latre (actriu), s'hi va desplaçar anant i venint durant tres anys, fent tallers d'anglès. A l'obra, la Júlia, una voluntària catalana (Georgina Latre) arriba al camp amb la intenció de fer-hi classes d'anglès a infants. Sota d'un arbre, l'únic alumne que hi acostuma a fer cap és Hadi, un xicot sirià (Moha Amazian). La voluntària veu en el muntatge d'una biblioteca posibilitats de cohesió i acompanyament a les dones del camp. Aconsegueix que el Hadi i la Samura (l'actriu Manar Taljo que interpreta també altres personatges menors), germana del xicot, s'hi il·lusionin de ple. El muntatge posa de manifest el decalatge que hi ha entre les bones intencions i el que realment poden fer els voluntaris in situ. I, alhora, l'idealisme sincer de la generació nascuda a principis dels noranta, frustrat per la hipocresia dels polítics que menen les institucions públiques europees. El contrast fa esborronar. N'és el responsable un text ben seqüenciat i amb la tensió al límit, que ha fet que em caiguessin les llàgrimes. No n'he estat l'única. 10/10