 |
| Mundo obrero. Creació i direcció: Alberto San Juan. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona |
Cent deu anys (del 1909 al 2019) de lluita obrera recreada pel dramaturg, director i actor Alberto de San Juan en una hora i mitja. El fil conductor és una parella —Pilar i Luis—, que salten de generació en generació, des que eren criatures de deu anys, fills d'immigrats que assistien a les classes del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia a l'Escola Moderna, a Barcelona, fins a l'actualitat. Una mirada crítica i, alhora, transmesa lúdicament. Intèrprets camaleònics, vibrants, que transpuen veritat: els humans topem una vegada i un altra amb la mateixa pedra. 8/10
«De la pedagogia llibertària de Francesc Ferrer Guàrdia, creador de l'Escola Moderna i afusellat el 1909 a Montjuïc com a cap de turc de la Setmana Tràgica, es passa a la vaga general de La Canadenca del 1919 i la implantació per primera vegada de les vuit hores feineres, la vaga de lloguers caiguts per l'encariment de les rendes, el pistolerisme de la patronal i l'anarquista o el cop d'Estat impulsat a l'ombra per la monarquia borbònica i executat per Primo de Rivera. No hi falten, a tocar dels anys trenta, ni Durruti, ni Simone Weil ni George Orwell ni el parèntesi de llibertat de la República. Guerra enllà, fosses comunes. I, més endavant, amb el blanc i negre del «desarrollismo», les tortures, l'expansionisme oportunista de Fraga Iribarne, les cuetades de Franco o l'ascens i caiguda del rei hereu del franquisme, Joan Carles I, i el paperot del seu successor, Felip VI, en una pretesa monarquia parlamentària». De la crítica d'Andreu Sotorra.