 |
| Foto: Joan Bové |
Avui, divendres, 14 de juny, he recordat el segon aniversari als artistes plàstics i escriptors que van participar en la creació col·lectiva d'
El vestit negre, que vaig coordinar conjuntament amb Eduard López.
El juny de 2017, els deia, no sabíem que uns mesos després col·lectivament seríem protagonistes d'uns fets que marcarien la nostra generació. Llegits els textos i observades amb atenció les imatges del treball sobta que no hi hagi indicis que s'estigués coent res políticament i social d'envergadura. Tot estava (embastat) per fer.
En quatre mesos es va gestar la creació en cadena, amb treballs de Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.
 |
| Foto: © Carme Andrade |
Després va venir el pròleg de Biel Ferrer, la coberta de Rosa Virgili i l'epíleg d'Eduard López. I la maquetació per oferir el llibre en suport digital a qui volgués acollir-lo entre les seves lectures. Primer amb la presentació a les xarxes i després, en una esplèndida performance presencial al Centre de la Imatge Mas Iglesias, de Reus.
 |
| Foto: © Fabián Azul |
Lectura de textos triats dels que componen els llibres, encapçalades per la iniciativa de Carme Andrade —auxiliada per la Mònica de Dalmau, l'altra meitat de Les Bugaderes— i seguida per la gràcia, talent i bellesa de la Txell Blay, l'Antònia Farré, la Isabel Fornos, la Laia Domingo i la Nuri Mariné. Una experiència emocionant tant en l'àmbit creatiu com en l'humà.
Dos anys després, el nombre acumulat de visites al llibre digital és de vint-i-tres mil. No es pot dir, doncs, que ens l'hàgim guardat al calaix, tot i que no sabem si l'han llegit sencer o només hi han passat els ulls (com passaria, de fet, amb qualsevol suport tradicional).
Ara per ara, massa coses estan (a miques) per fer. ¿Qui s'apunta a un altre correlat objectiu?
 |
| Foto: © Aleida López |
Per saber-ne més:
