LUXE, AL CAIXAFORUM

Aquest príncep alimentarà el seu país amb pastures abundoses.

 Els seus dies seran llargs. Farà resplendir els temples
com una pedra preciosa i farà tornar tots els seus déus.

De la profecia de Marduk, c. 713-612 aC

Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran. Caixaforum Barcelona

Procedent del fons del British Museum, el Caixaforum presenta Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran, una bellíssima col·lecció d'objectes de luxe que ajuden a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d'objectes d'excepcional qualitat i refinament.

Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú Alexandre el Gran, un governant extraordinàriament ambiciós. Aquests territoris van ser l'escenari de lluites incessants, conquestes,  pillatge militar i saquejos de tota índole i, alhora, d'un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats.
Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic mostren la importància del luxe i l'ostentació en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. 217 objectes distribuïts en set àmbits que ens condueixen per un viatge a la història antiga. En el recorregut hi figuren algunes peces excepcionals, com ara diversos relleus del palau assiri de Nínive, objectes quotidiants amb incrustacions de pedreria o els flascons de metalls preciosos destinats a contenir olis perfumats del Tresor de l'Oxus.

Sembla que regnar, consistia en això.
Plutarc. Vida d'Alexandre, segle I dC

Els jardins també es van convertir en un objecte de luxe. Eren lloc importants als palaus i als temples, com a espais de relaxació, de culte o de reflexió. Idíl·liques representacions del món i un estímul per als sentits. Assurnasirpal II descriu els jardins del palau de Mimrud (883- 859 aC):

«Vaig regar els prats el Tigris i vaig plantar horts amb diferents menes d'arbres fruiters a la vora. Vaig plantar llavors i plantes que havia trobat en els països a través dels quals havia marxat i a les terres altes que havia travessat: pins de diferents menes, xiprers, ginebres de diferents menes, ametllers, datileres, banús, boix, olivera, roure, tamariu, noguera i noguerola, feixe, avet, magraner, perera, codonyer, figuera i vinya... l'aigua del canal cau al jardí des de dalt, la fragància impregna els camins, rierols d'aigua tan nombrosos com les estrelles del cel corren pel jardí plaent».

Un vídeo mapping sobre un retaule de pedra recorda els llegendaris jardins penjants de Babilònia. La fragància dissenyada per Sandra Iruela, enginyera química i perfumista, per aquest espai expositiu ens evoca el poder de  2.500 anys enrere. 

Exposició oberta fins a l'11 d'agost