Vremya Musei. Creació col·lectiva: Companyia Voltäla. El Maldà, Barcelona |
Esperen i esperen. ¿Esperen Godot a l'obra Vremya Musei? No. Dos vigilants d'un gran museu rus a punt de fer aigües esperen una peça d'art de valor incalculable que ha de reflotar el museu. N'han acondicionat una de les sales i tal com els anuncien per telèfon i com poden escoltar a la ràdio, tot fa pensar que la peça a custodiar arribarà d'un moment a l'altre. Però la peça no arriba i la vida quaotidiana dels dos vigilants al museu continua. Gest, mímica i xiuxiueigs en una suposada llengua russa. Jordi Font i Toni Guillemat—pedra, paper, tisora— juguen a mostrar-nos a l'estil de Charlot o Tati la resignació amb què es prenen l'existència aquests dos éssers patètics i tendres. Comicitat de la dignitat i l'esperança. Bravo, companyia Voltäla. 10/10