01 de març 2015

CRÒNICA GRÀFICA DE LA TERTÚLIA LITERÀRIA AL CASAL DE LES DONES


Casal de les Dones, 25 de febrer, 18:30 h
 Foto © Maria Marcó


Llegim per plaer, i per conèixer, i per aprendre, i per imaginar, i... per viure. Per viure amb més intensitat, amb més matisos.
 FINA MASDÉU I VICTÒRIA RODRIGO
Biblioteques personals
Arola Editors, 2014




Lletraferides i lletrallegides hem fet quatre presentacions del recull Biblioteques personals de Reusenques de Lletres,  taules rodones i tertúlies a l'entorn d'un eix temàtic que ens apassiona: llibres, lectures.  
Aquest cop, la trobada al Casal de les Dones ha tingut el precedent usual d'un club de lectura (els participants s'han hagut d'inscriure i s'han compromès a llegir el llibre) i ara compartirem la lectura que cadascú n'ha fet. Vet aquí la meva crònica, il·lustrada amb les fotografies d'Antonieta Codina, de Maria Marcó i de Fina Masdéu.
A la fotografia, la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo (primera de la dreta), impulsora conjuntament amb la filòloga i escriptora Fina Masdéu del projecte literari Reusenques de Lletres, presenta la tertúlia i la moderadora (Lena Paüls, aquesta cronista, al centre de la imatge).
Teniu a les mans un llibre que parla sobre llibres. O, més 
exactament, sobre la relació que mantenim amb els llibres 
que al llarg del temps anem incorporant a les nostres vides
Montserrat Flores, pròleg (op. cit. 17).

Foto: © Fina Masdéu
En iniciar el primer bloc de la tertúlia ens identifiquem amb alguna de les biblioteques que trobem en els textos de l'epígraf «Biblioteques». Potser vam començar amb una biblioteca de pocs tresors, com els vint de la Maria Pons, protagonista del relat 'Sala de reserva', de Victòria Rodrigo (op. cit. 37): 
Tots els guardava zelosament en una caixa de fusta sota 
del seu llit i cada nit els comptava i els revisava abans 
d'anar a dormir. La possibilitat de perdre qualsevol 
d'aquests exemplars era un terrible malson per a ella.
Foto: © Fina Masdéu
Més d'un tertulià s'identifica amb els llibres heretats que trobem als poemes de la filòloga i escriptora Aràntzazu Fonts: Els llibres hi són, / són meus / o són seus encara? (op cit., 65). Són de propietat nostra, però només hi mantenim un vincle emocional pel fet de ser de qui són realment. Ens emocionem amb l'anecdotari d'un llibre familiar perdut i retrobat per art de màgia. Ens l'explica Eduard López,  escriptor lletrallegit que acaba de publicar el recull de narracions breus Interseccions (Ifeelbook Editors, 2014).
Foto © Fina Masdéu
¿Qui s'identifica amb una biblioteca abandonada o amb llibres desats en capses a les golfes? La filòloga i escriptora M. Lluïsa Amorós (a la foto, segona de la dreta) presenta a la seva narració 'La casa de les esquelles' una biblioteca abandonada i recuperada després de cinquanta anys. Ara hem venut la casa, però sempre recordava les hores transcorregudes aquí, entre llibres, llegim (op. cit. 59). Tota la concurrència tenim experiències en aquest sentit. La conversa deriva cap als llibres deixats i que no ens han tornat. Hi ha lectors que deixen llibres a segons qui i lectors que n'acostumen a demanar en prèstec i els tracten amb respecte, diuen. L'Aràntzazu Fonts sap que costa recuperar un llibre deixat: Veig / els forats als prestatges / dels llibres que mai no tornaran. (op. cit. 64).

Foto: © Antonieta Codina
Per tancar el tema del bloc «Biblioteques» parlem del futur de les nostres biblioteques personals. ¿Són intransferibles?  No és nou per a la biblioteca rebre llegats 'post mortem', així que hom arriba a entendre la preocupació d'aquells que estimen els llibres per saber què se'n farà quan ells no hi siguin, llegim al relat 'Sala de reserva' de Victòria Rodrigo (op cit. 27). L'autora ens explica els criteris que segueixen les biblioteques públiques per acceptar donacions.
Foto: © Antonieta Codina
La tertúlia entra de ple al bloc «Llibres».  Comencem parlant de la importància de la literatura oral en la formació de nous lectors. I, també, de les històries familiars transmeses oralment. Llegim de Carme Andrade: La història d'aquell enamorament literari entre l'avi Manuel i l'àvia Dàlia sentida tantes vegades en boca dels pares i dels oncles s'havia encofurnat obstinadament en algun punt remot del meu cervell però les làmines de la paret m'havien alertat inconscientment que allí hi havia una història que calia recuperar. (op. cit. 93). 
Una altra tertuliana diu que, precisament per allò que li explicaven els seus pares, li agrada llegir llibres d'història o que tractin la guerra civil.  Durant el franquisme a Reus els àmbits menys reeixits, des del punt de vista de l'edició, són el del teatre, quasi inexistent, i el de la novel·la, inexistent del tot. I, en termes de gènere, les dones hi són només testimonialment." diu Agnès Toda en el seu assaig 'L'edició en català a Reus durant el franquisme'. (op. cit. 113). 

Foto: © Antonieta Codina
A la fotografia, l'artista plàstica Fina Veciana —autora de la pintura de la portada de Biblioteques personals— i l'escriptora Marta Magrinyà compartint les primeres lectures que comenta el tertulià.  Parlem de lectures que ens han marcat, com a la poetessa M. Dolors Vallverdú, que escriu uns poemes influïda per la lectura de Les Yeux d'Elsa, de Louis Aragon (op. cit. 151):
Amor de llarg camí, amor que portes
matins de somnis alterats per l'ànsia
de saber-te llunyà i alhora fràgil
a cada moviment que surt de l'ànima.
Segons diu el pedagog Daniel Pennac, sempre guardem en secret el plaer del llibre llegit. ¿Per què ens ha 'servit' una lectura? Marta Magrinyà ens explica que a la Paula  les lectures li 'serveixen' per sortir airosa d'una entrevista de feina i potser per alguna cosa més: No és que jo sigui tan jove i atractiu, tan masclista, com el senyor Grey però tampoc no ets tan bleda i inexperta com l'Anastasia Steele. (op. cit. 142).
Foto: © Antonieta Codina
Entenem que la relació dels lectors amb els llibres és molt diversa. Llibres utilitaris, llibres per perfumar armaris, llibres singulars per llegir amb guants. Als textos dels llibres propis uns hi fan subratllats i anotacions als marges, d'altres hi amaguen retalls de diaris o un punt de llibre a cada llibre, com ens diu una tertuliana. Llegim de la poetessa Montse Farrés, aquest fragment de poema (op. cit. 96):
Trobo en un llibre, oblidada,
una flor seca, sense olor,
On va florir, i,quan?
Qui la posà en el llibre?
I ell, ésviu? És viva ella?

Foto: © Antonieta Codina
L'epígraf «Lectures» ens proporciona material per al debat: ¿llegir rellegir? Voldríem que alguns llibres no s'haguessin acabat mai, tots hem experimentat lectures que ens han aïllat una estona meravellosa del món. La lectora que ens presenta la Txell Granados a la seva narració 'I em va fer l'ullet' descobreix de vella el plaer de la lectura: Era la primera vegada que experimentava plaer llegint un llibre. Vaig estar dues hores completament aïllada de la realitat. (op. cit. 147)
Una novel·la llegida en dues hores, podria ser escrita per Marta Magrinyà en quinze dies, confessa l'escriptora. L'artista plàstica Fina Veciana, opina que una novel·la escrita durant un temps dilatat pot fer perdre-li frescor, comparant-ho amb una pintura diu que és més de plasmar l'instant emocional. Poeta d'haikus.
Foto © Antonieta Codina
Diversos tertulians constaten que abans llegien més novel·la i que ara es decanten per la poesia i per llibres d'història.  Per llegir una estona cada dia, una tertuliana convida triar la narrativa breu.  Llegim del 'Dietari inconstant' de  Fina Masdéu: La narració breu és, massa sovint, considerada la germana menor de les grans històries de ficció, com si les dificultats per concentrar en unes poques pàgines un moment, una vivència, un gest, fossin ínfimes davant l'exuberància que ostenten els fets novel·lats en centenars de fulls. (op. cit. 160).  La Fina Masdéu, (primera de la dreta), potser perquè ara es troba en fase de redacció de la tesi doctoral, se sent més a gust llegint assaig, ens diu.

Casal de les Dones, 25 febrer, 20:00 h. 
Foto: © Fina Masdéu
Parlem de compartir llibres i lectures. La poetessa Conxita Jiménez  (primera de l'esquerra), que acaba de publicar el poemari Terres i Vents (Edicions Saldomar, 2014), ens  transmet l'emoció que sent en recitar poemes propis i d'altri.  Ara bé, els sentiments són ambivalents quan un fill o un nét accedeix als llibres de la biblioteca personal. Gelosia i felicitat, alhora. La tertuliana menuda  —Mariona R. F.  que se cita al relat autobiogràfic 'La biblioteca personal' (op. cit. 71-82)— va mostrar la seva darrera lectura La Jordi es vol tallar els cabells, d'Enid Blyton d'El Club dels Cinc (Editorial Joventut, 2014). Els tertulians adults  acollim l'aportació d'aquesta lectora de nou anys amb tendresa pels records que ens desvetlla.
El llibre Biblioteques personals ens ha fet còmplices als participants d'aquesta tertúlia durant una hora i mitja: Són còmplices d'un mateix secret que els té units sense coneixe's, diu la Carme Andrade (op. cit. 90).
I el comiat. Amb el desig que expressa Marta Magrinyà, parafrasejant Salinger (op. cit.138). Algú va dir que saps que un llibre t'ha agradat de veritat quan sents moltes ganes de conèixer el seu autor. T'agradaria estar una estona amb ell i tenir-lo com a amic. Amén.

Trobareu a l'enllaç del logo de Reusenques de Lletres
 el llibre Biblioteques personals (Arola Ediors, 2014):
http://lletresdereusenques.blogspot.com.es/2014/12/eixamplem-lambit-de-distribucio.html