Va fer els 70 a l'agost i, tres mesos després, rep a la Sala Luz de Gas un regal en forma d'interpretacions de les seves cançons per una sèrie d'artistes. Aquest poeta barceloní, blasfem i lúcid ha actuat en escenaris de tot el món. Va ser la nostra veu cap al final de la dictadura franquista quan va atrevir-se a titular «Fill de Buda» un disc, i a posar Verda! a la tornada d'una cançó i el públic en corejàvem canviades les consonants. Enteníem a qui es referia quan posava música al proverbi Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. Ha posat música i veu a poemes de Pere Quart i és autor de cançons sensuals com Pijama de saliva. Guitarrista excepcional, bluesman, ha presentat programes de ràdio i televisió. Les lletres de les seves cançons i la seva música formen part de la banda sonora (i cívica) de la nostra vida: Francesc Pi de la Serra.
La unitat no té destí;
l'univers no és cap llimona;
tinc un passaport que diu:
has nascut a Barcelona
i per tant és espanyol:
Si els fills de puta...
Jo cada cop veig més clar
que el poble diu el que pensa,
d'ell he après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:
Si els fills de puta...