CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JOAN SALES

Joan Sales (Barcelona, 1912-1983

Aquest darrer estiu he rellegit Incerta glòria i l'he gaudida molt més que la primera vegada que la vaig llegir, cap a les primeries del setanta. Aleshores era massa jove i no vaig passar de la superfície. Ara que sé alguna cosa més de la vida, he descobert el subtext d'aquesta obra cabdal de la literatura del jo, escrita des de la perspectica dels vençuts de la Guerra civil. La recomano vivament a tots els lectors sensibles i que cadascú, segons la seva enciclopèdia particular en tregui el que pugui. Se n'està preparant una obra de teatre (Àlex Rigola) i una versió cinemàtogràfica (Agustí Villaronga, director de Pa negre.)

La roca i el núvol, la permanència i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida, què val més dels dos?  JOAN SALES, Incerta glòria, 8 de juliol, carta de Lluís, des d'Olivel de la Virgen.

Ni un sol crític de 'La plaça del Diamant' no ha tingut l'encert d'agermanar-la amb 'Incerta glòria'. En comptes de parlar de Musil i de Sterne i de la veu de Proust, s'hauria hagut de parlar de Joan Sales. Perquè aquestes dues novel·les són les dues úniques novel·les a Catalunya, que donen l'època.  MERCÈ RODOREDA. Carta a Joan Sales, 6-1-1963, des de Ginebra.