Enguany es commemora el 150 aniversari de la mort d'Antoni M. Alcover (Santacirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932), recopilador de les rondalles mallorquines i impulsor del Diccionari català-valencià-balear, "el monument més gran que té cap llengua romànica", segons Francesc de Borja Moll, redactor i editor del diccionari.
Doncs bé, aquesta obra monumental de 10 volums, 9.850 pàgines i 160.000 articles, porta un títol que juga en contra de la unitat de la llengua. A causa de la falta d'entesa de mossèn Alcover amb Pompeu Fabra —un assumpte prou conegut, que no explicaré en aquest apunt—, va fer que mossèn Alcover decidís el títol Diccionari català-valencia-balear. Un títol que no fa honor a la intenció d'integració de tot el territori linguístic del català com pretenia Alcover amb l'inventari lèxic i etimològic de la llengua catalana antiga i moderna dialectal i literària.
Aquest fet ha estat aprofitat per Joan Rotger, vice-president de Cultura del Consell de Mallorca, el qual manipulant els principis lingüístics d'Alcover i atenent-se només al títol, ha declarat al diari Hora Nova: "La celebració de l'Any Alcover encaixa perfectament amb la nostra política lingüística". Ben lluny de la realitat.
Els errors estratègics es paguen encara que sigui, com en el cas del Diccionari català-valencià-balear (o Diccionari Alcover-Moll com també es coneix), després de 50 anys de la publicació del darrer volum de la 1.ª edició.
Podeu consultar el Diccionari català-valencià-balear en línia