15 de febrer 2011

RUTES D'ARÀBIA


Que "La Caixa", la primera entitat d'estalvi catalana, faci exposicions magnes com aquesta de Rutes d'Aràbia no és res de nou. Però és possible que sigui de les darreres, després de la transformació de l'entitat en banc. Suposo que s'haurà acabat de pertànyer al circuit mundial de vaques grasses i balafiament de recursos.
Amb aquest projecte de gran envergadura —que no he sentit ni llegit que ningú qüestioni ni abans ni ara en època de crisi financera—,  "La Caixa" ha col·laborat amb la Comissió Saudita per al Turisme i les Antiguitats del Regne d'Aràbia Saudita i del Musée du Louvre. No em sé imaginar el preu que s'ha hagut de pagar per la cessió, pel trasllat i per les assegurances aquestes peces que s'exposen al CaixaForum.  Tota una sala amb esteles funeràries (pedres amb inscripcions de diferent índole) fa pujar els colors a la cara.
És una exposició pesada, pesadíssima de seguir. Opinió compartida pels visitants de dissabte, com el nostre cas, que passen de llarg per vitrines i ens amunteguem davant dels mapes d'Aràbia que expliquen les rutes antigues de caravanes que transportaven l'encens i les rutes de pelegrinatge a La Meca. 
A l'era d'internet, els museus no cal que facin anar els seus tresors pel món. Els coneixements es transmeten per altres vies. Les despeses i els riscos dels trasllats s'han de suplir amb fotografies i vídeos de qualitat i els catàlegs digitals corresponents. Però, és clar, això vol dir posar les peces a  l'abast de tothom. I s'acabaria el negoci.