'LA VERITAT DE LA MENTIDA', AL TEATRE AKADÈMIA

La veritat de la mentida. Autor: Florian Zeller

Traducció: Joan Casas.  Direcció: Guido Torlonia. 

Teatre Akadèmia. Barcelona

Intèrprets: Enrico Ianniello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop. L'espectacle La veritat de la mentida [L’envers du décor] és una comèdia lleugera on brilla una llengua quotidiana rica i dúctil. Molt ben resolt el joc de pensaments verbalitzats de cara als espectadors. Enrico Ianiello, actor i traductor napolità establert a Catalunya concentra el protagonisme. Si més no, això és el que creu el seu personatge, però no hi hauria res de singular a l'obra si només es tractés de la presentació de la nova nòvia jove i exuberant d'un amic de tota la vida. No cal que ens ho donin tot fet, siguem suspicaços i pensem que qui mou els fils és l'amfitriona (amb la jove de còmplice) amb l'objectiu de treure'l de l'ensopiment matrimonial després de 20 anys de convivència. És cert que la dona, en principi, es nega a rebre la nova parella a sopar a casa, tal com preveia el marit, però només és una estratègia per assegurar-se que l'home no sospitarà res. M'ho fan pensar les riallles de les dues dones a la cuina, fora de la vista del públic i l'apart final amb aclucada d'ull a l'auditori. E se non è vero, è una bugia. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'CONSUELO KANAGA', AL KBR

© Consuelo Kanaga, 1948

Consuelo Kanaga. Copsar l’esperit

Fundació Mapfre. Espai KBR

Exposició de fotografies a la Fundació MAPFRE, espai KBR, en reconeixement de la fotoperiodista nord-americana Consuelo Kanaga (1894-1976), coneguda pels seus retrats socials protagonitzats per afroamericans. Combinant tècniques formals modernistes i una radical política documental, va capturar els conflictes socials de la seva època,  des de la pobresa urbana fins a la lluita pels drets dels treballadors, el terror de la segregació racial i la desigualtat social. 

Consuelo Kanaga, 1938 Dues dones. Harlem

Kanaga va aconseguir exercir professionalment el fotoperiodisme la primera dècada dels segle passat. Va ser també una de les poques dones que va mantenir una estreta relació amb els cercles d’avantguarda. Va obrir el camí a d'altres fotògrafes rellevants d’aquells anys.
La mostra ha estat organitzada pel Brooklyn Museum en col·laboració amb la Fundació MAPFRE i el San Francisco Museum of Modern Art.
Oberta fins al 12 de maig del 2024

'ENTREVISTES BREUS AMB DONES EXCEPCIONALS', AL TNC

Entrevistes breus amb dones excepcionals. Autor: Joan Yago 

Direcció: Mònica Bofill. Sala Petita. TNC

Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas, Yolanda Sikara. Espectacle amb format de reality televisiu americà on una presentadora entrevista cinc dones de creences, aparença i ideologies extremistes. Convençudes, amb les respostes justifiquen l'excés, sense concessions, sense diàleg, sense discussió, emparant-se en la llibertat de pensament individual inqüestionable.  No hi ha moralitat evident, l'autor deixa la reflexió sobre el que diuen i com actuen les protagonistes entrevistades a càrrec exclusiu de cada espectador. Tot plegat amb una esplèndida caracterització que fa impossible discernir quina de les actrius fa algun dels personatges. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FUERZA BRUTA WAYRA', AL TEATRE CÚPULA ARENAS

Fuerza Bruta Wayra. Creació i direcció: Diqui James

Teatre Cúpula Arenas, Barcelona

A peu dret i movent-nos per l'espai singular de la Cúpula Arenas gaudim de l'espectacle Fuerza Bruta Wayra, de la companyia argentina Fuerza Bruta. L'experiència ens remet a d'altres espectacles immersius, com els potents de la Fura dels Baus, en els quals s'inspira aquesta companyia. Ens ofereixen un espectacle visual excepcional, sense lligam entre les diferents accions on es combina música, acrobàcies i dansa contemporània. Números aeris sobre cortinatge platejat, tub transparent, piscina gegant enlairada... Tècnicament impecable. És un espectacle estimulant per a tots els públics, encara que a Barcelona hi han assistit sobretot joves, però no adolescents ni famílies. En sortim entusiasmats botant per les escales mecàniques, imitant els timbals de la batucada de l'espectacle a l'estil del Cirque du Soleil. Ens comptaran entre els 6,5 milions d'espectadors de Fuerza Bruta Wayra. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a  «Clip de Teatre» 

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'L'ILLA DE BERGMAN'

L'illa de Bergman. Direcció: Mia Hansen-Løve. França, 2022

Pel·lícula lluminosa en homenatge al cineasta suec Ingmar Bergman. Rodada a l'illa de Fårö, on va residir, s'hi va inspirar per escriure diversos guions i hi està enterrat. Va ambientar diverses pel·lícules en els escenaris lunars de monolits petris i platges pedregoses de l'illa: Com un mirall (1961), Persona (1966), La Vergonya (1968), Passió 1969) i Secrets d'un matrimoni (1974). Actualment és un lloc de culte pels cinèfils.

Paisatge de l'illa de Fårö

Els protagonistes són una parella de cineastes d'Estats Units que arriben amb ferry des de l'illa de Gotland a l'illa de Fårö per estar-se unes setmanes a la residència artística  'Bergman State on Farö'. Mentre fan activitats i esperen l'arribada de les muses, captivats per la bellesa exòtica i el misteri del paisatge, fan descobertes fascinants junts i per separat. Les interseccions entre vida i ficció es van succeint en aquest decorat perfecte amb gran audàcia narrativa, alhora que s'aprofundeix en els mecanismes de la inspiració creativa, aixecant capes de significat en cada gir de guió de to distès. El recorregut del 'Safari Bergman' que fan els protagonistes per l'illa és real. Filmin 9/10

'LA DISPUTA (VOLTAIRE-ROUSSEAU)', AL TEATRE ROMEA

La disputa (Voltaire-Rousseau). Autor: Jean-François Prévand

Trad: Salvador Oliva. Direcció: de Josep Maria Flotats

Teatre Romea, Barcelona

Intèrprets: Josep M. Flotats i Pep Planas. Rousseau es presenta a deshora i sense ser esperat a cal Voltaire. Està trasbalsat per un pamflet anònim i dona voltes i voltes intentant desemmascarar l'autor, que suposa que ha estat el seu antagonista qui l'ha difós. Qui si no? Els dos Pares de la República s'embranquen en discussions velles. Mostren les seves contradiccions amb rèpliques intel·ligents, repartint-se bufetades dialèctiques. Voltaire, la hipocresia de la cultura i el pragmatisme; Rousseau, la natura salvatge i l'idealisme. Flotats fa de Voltaire Flotats; Pep Planas, de Rousseau obsedit. Els dos intèrprets volen alt dient un text preciós.
L'actor i dramaturg Jean-François Prévand va estrenar l'obra el 1991, ha interpretat també els dos personatges. Va basar el text sobretot en la correspondència entre els dos filòsofs. Flotats l'ha representat en espanyol el 2019 amb l'actor Pere Ponce. Ara l'aborda amb la traducció brillant de Salvador Oliva. Magnètic combat de Josep M. Flotats i Pep Planas en un marc estilitzat i elegant. Aplaudiments a peu dret. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'DIVERTIMENTO'

Divertimento. França, 2022
Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar 

1995. Departament francès Seine-Saint-Denis. Història de superació personal basada en fets reals que segueix els passos de la Zahia Ziouani (interpretada per Oulaya Amamra), una jove immigrant argeliana que des de menuda va voler ser directora d'orquestra. Per les dificultats que va haver de superar en el recorregut, la història s'escapa de ser un conte de fades. A més, amb determinació i passió va aconseguir crear la seva pròpia orquestra. Un plaer escoltar un repertori molt ben escollit de fragments de música clàssica. Filmin 8/10

PEL·LÍCULA 'GOODBYE JULIA'

Goodbye Julia. Direcció: Mohamed Kordofani
El Sudan, 2023

Una història personal emmarcada en el fet històric de la independència del Sudan del Sud, ambientada entre 2005 i 2010. Just abans de la independència,  Mona, una sudanesa musulmana benestant del nord tracta d'expiar la seva part de culpa en l'assassinat d'un home cristià i pobre de les terres del sud. És un personatge agosarat que s'arrisca al rebuig, per això calla els fets luctuosos, però actua. Acull com a criada/esclava la vídua i el fill de la víctima. Les dues dones representen els dos Sudan a punt de la separació. S'hi tracten temes com el sexisme, el racisme i la vida en perill constant a causa d'una reconcicliació impossible. A banda de la tensió política i social, l'incentiu de la història és l'aprofundiment en la vida quotidiana del Sudan tant en l'àmbit privat com en el públic. Desenllaç tràgic, previsible. Filmin. 9/10

* Candidata a l'Oscar en representació del Sudan. 

* Premiada com a Millor Pel·lícula, a la secció 'Un certain regard', de Cannes.