L'actriu Helena Bonham-Carter interpreta una popularíssima actriu en aquesta minisèrie glamurosa i reflexiva. El personatge protagonista és Noela Gordon (1919-1985), una icona de la gran pantalla britànica. Va ser acomiadada injustament el 1981 de la telenovel·la que protagonitzava des de feia dues dècades a l’ATV i va causar un daltabaix mediàtic al país. Aplegava milions d'espectadors a la pantalla i va ser obligada a abandonar la seva carrera sense justificació. El comiat de la Nolly va tenir lloc en un moment de canvi de paradigma televisiu, marcat, com explica un dels personatges, pel tret que rep J.R. a Dallas, que va mantenir en suspens milions d’espectadors arreu del món. Es consolidava un nou model de ficció televisiva. Nolly va ser en part víctima d’aquesta transformació. Helena Bonham-Carter llueix un gran ventall de registres interpretatius, des del més emotiu fins al més insolent. Filmin. 9/10
Essex County. Canadà, 2023 Direcció: Andrew Cividino i Jeff Lemire
Sèrie canadenca que adapta la famosa novel·la gràfica de Jeff Lemire. La història es basa en un estudi íntim d'una excèntrica comunitat agrícola del comtat d'Essex (Woodslee, prop de Windsor, Ontario). És una tendra meditació sobre la família, la memòria, el dolor, els secrets i la reconciliació. El relat segueix les vides entrellaçades de dues famílies rurals. Filmin. 5 capítols de 45 minuts. 8/10
Estrena de l'obra Els Buonaparte, del dramaturg i actor Ramon Madaula. La variant del cognom ve del fet que la nissaga procedia de Còrsega. A l'obra s'hi especula la trobada el 1808 de Napoleó (interpretat per Pau Roca) amb el seu germà Josep (interpretat per David Bagés) convertit en rei (conegut com a Pepe Botella), en una masia pairal de Vitòria, després de la revolta del 2 de Maig i la derrota de la batalla de Bailèn. Napoleó fuig de la cort de Madrid amb la por de ser abatut. El fil argumental se centra en les interioritats, les enveges i la relació malmesa dels dos germans Buonaparte. El tercer personatge, sempre a escena és Rustam Raza (interpretat per Oriol Guinart), un mameluc servidor fidel de Napoleó, d'origen armeni, que va ser venut com a esclau de jove al Caire d'on Napoleó el va obtenir com un regal del xeic de la ciutat. Bravo! 9/10
Escape Room 2. Autors: Joel Joan i Hèctor Claramunt Direcció: Hèctor Claramunt. Teatre Condal, Barcelona
Ja sabem què anem a veure. Els protagonistes de l'Escape Room de fa cinc anys es veu que es van salvar, malgrat la salvatjada que deixava el públic aterrit. Ara hi entren d'una manera diferent. L'escenografia ara vista, ara no vista és una gran maquinària on es mouen amunt i avall els cinc intèrprets. Frases en picat que van definint la por psicològica dels personatges, mantenen l'espectador amb el somriure instal·lat permanentment, un somriure d'aquells de no tenir-les totes. Una comicitat que toca sense concessions l'actualitat social i política catalana recent. No sortim del teatre aterrits, aquesta vegada. I això que ens amenacen amb tercer lliurament. 8/10
Enguany hem obert finestres als vint-i-quatre colors que ens ha regalat
cada dia Cori Bach. Ha compartit moments i il·lusions. Ha
enfocat la mirada positiva sobre el món i les persones de tal manera que
fa que els que tenim el privilegi de gaudir de la seva amistat creguem en les nostres possibilitats. Gràcies, mestra.
Avui hem acomiadat la Teresa Àngels de ca la Perpètua de Duesaigües. L'Àngela. I ja ens entenem, ningú més al poble en porta el nom. M'ha donat tant aquesta amiga de tants anys que no sé per on començar. Ara mateix tinc fet el farcit dels canelons de sant Esteve, segons la seva recepta. No és l'únic requisit que faig amb les seves indicacions. D'altres, ja no les aprendré, com l'enyorat codonyat melós que ens va regalar durant trenta anys. No aprendré tampoc a fer sabó com ella el feia, tot i que a casa seva va ser de les primeres on va entrar la rentadora i el rentaplats.
Vaig gaudir de l'amistat i finesa acollidora de l'Àngela. Nascuda a Benissanet (la Ribera d'Ebre), el 1943, va arribar a Duesaigües d'adolescent amb la seva família, com a plegadora d'avellanes. I es va quedar al poble definitivament, quan tenia 19 anys, casada amb el Jordi, l'amor de per vida. Junts van formar una gran família. Una família que es va veure escapçada per la mort del fill més estimat, el fill que els necessitava més que cap dels altres quatre.
Als magatzems de casa seva s'hi guarden objectes quotidians d'una casa de pagès, amb les marques del temps i de l'ús, que permeten reconstruir el coneixement de les formes de vida que l'Àngela i el Jordi van conèixer de primera mà, fins ben entrats els anys setanta del segle passat. Cada objecte invita a passejar per la memòria i la textura dels records.
Gràcies, Àngela, conservarem per sempre tot allò immaterial que ens has llegat. Gràcies, per ser-hi sempre i acompanyar-nos amb la discreció dels grans. Gràcies, per tot el que hem après de tu.
La comitiva d'uns reis disfressats ha estat interceptada a la frontera. Del cant II
El poema S'ha desmaquillat l'àngel és una nadala en set cants que transcorre en un pessebre en guerra. El presento en format digital i enregistrat en pòdcast. El vaig iniciar pels volts de Nadal de fa vint anys i l'he anat definint apilant impressions i emocions pel desconcert i la falta d'entesa entre els guies cecs, les decisions dels quals tenen el poble ras com a víctima.
El poema es pot escoltar en la veu d'Andreu Sotorra amb el fons musical de la nadala més popular a Ucraïna, Xtxèdrik [Carol of the bells], composta el 1916 per Mikola Dmítrovitx Leontòvitx, interpretada pel Kölhner Jugendchor St. Stephen, a l'àlbum 'Sing Halleluja', 2018. La va popularitzar en anglès Peter J. Wilhousky, nord-americà d'origen ucraïnès. El 1921 va ser interpretada pel Cor Nacional d'Ucraïna al Carnegie Hall de Nova York.
«Una realitat que vivim cada dia, i que ens costa assimilar, sense poder-hi fer res. Un llenguatge profund, que diu molt més del que escoltem.» FANY ALBERICH
«La
cruesa i la bellesa en aquesta nadala que ens invita a mirar el nostre
món de cara, sense concessions, ni endolciments, ni mistificacions. La
poesia al servei, la poesia mirall... Felicitats per saber vessar
paraules a aquest pou d'on de moment no veiem la sortida. I no voldria
pecar de transcendent ara que tot ha de ser frívol i volàtil. I el
pitjor és com fer veure que no passa res. Se'ns ha fet una crosta tan obscena com indestructible. Aquest
temps em transporta al que he vist a les pel·lícules i als relats de
l'època d'entreguerres salvant la distància d'un context tecnològic
avançat que encara hi afegeix més materialisme i deshumanització. » CARME ANDRADE
«Molt bonic i tristament real... Potser sempre ha estat així, guerres i pau, llum i foscor. I malgrat tot, la llum sempre torna.» MAGDA BARCELÓ
«És
tan real i tan dolorosament preciós! Vivim temps convulsos i no hi ha
res, ni passat, ni present, que ens faci reflexionar i ens converteixi
en més bones persones.» FARNERS CASAS
«Arriba a l'esperit tot el sense sentit de les guerres. Ho portes al límit. Amb les metàfores descarnades que fas servir com per exemple s'escuren la sang de les ungles o tots caganers d'un fang etern... vas més enllà dels tòpics de la guerra. Ara que fins i tot amb la guerra es fan servir eufemismes tu has trobat les paraules més dures del diccionari per descriure-la i també per dir-nos a tots el que som.» ROSA MASANÉS
«Un poema per pensar i per gaudir, per rellegir una vegada i una altra. Un poema amb aires de faula i terra eixorca que ens mostra allò que no volem veure, però que, tanmateix, és a tocar nostre.» JOSEP MASANÉS
«Acabo de llegir la teva nadala: preciosa i punyent. Arriba al cor i a l'ànima. I, com sempre, clara, polida, encertada.» FINA MASDÉU
«Finalment un reconeixement a la nostra culpabilitat en el que passa. És fàcil donar la culpa als polítics, als que manen. Mentre nosaltres estiguem còmodes, tot va bé i permetem atrocitats arreu del món, fins i tot permetem i ajudem a enfonsar els nostres pagesos, els nostres fills... el nostre futur. Ens hem deixat anar. Hem permès la pèrdua constant de valors, l'adoració del diner, el premi al no esforç i sobretot, hem abandonat la lluita. I així va tot.» CARMINA MAURI
«Quanta certesa en 'som allò que tolerem' i tolerem tant i tant! M'ha agradat molt!» CIÓ MUNTÉ
«Tan bella com trista i estrepitosament real... Un plaer escoltada i llegida. CARME PUYOL
«Contundent i sense concessions m’ha arribat directament a l’ànima. Se’m fa indispensable rellegir-lo i endinsar- me en cada detall.» ROMANA RIBÉ
«Dius tantes coses amb tan poques paraules que cal llegir-te sense presses. M'ha agradat molt com descrius amb poesia tant de patiment. I com fas reflexionar.» VICTÒRIA RODRIGO
«He llegit la teva nadala, que aquest any per la situació que es viu al pròxim orient (conflicte israelianopalestí) resulta més commovedora. Literàriament descrius molt bé aquesta trista realitat! A part, m'agrada molt llegir paraules que utilitzes que quasi estan en desús, com: espellifada, esbotza, assedegada, esbatanada...» SÍLVIA ROFES
La mostra Art i natura. Un segle de biomorfisme presenta unes vuitanta peces de la col·lecció del Musée
National d’Art Moderne – Centre d’Art Georges Pompidou, amb una
presència important d’artistes de les últimes dècades que han aportat
nous punts de vista compromesos. Un recorregut pel passat i el present de la relació entre l’art i la natura, entre la cultura i la ciència.
Pintura, escultura, fotografia, disseny
i arquitectura en un recorregut transversal, estructurat en quatre
seccions temàtiques: metamorfosi, mimetisme, creació i amenaça. Un diàleg entre diferents llenguatges creatius que posen de manifest que la natura, tal com la coneixem, està en perill de desaparèixer i s’imposa la necessitat de reconsiderar els nostres vincles amb el món que ens envolta i del qual depenem. Excepcional.
.jpeg)
