i /o
per DESCARREGAR-lo en format PDF
*
ha estat interceptada a la frontera.
Del cant II
El poema S'ha desmaquillat l'àngel és una nadala en set cants que transcorre en un pessebre en guerra. El presento en format digital i enregistrat en pòdcast. El vaig iniciar pels volts de Nadal de fa vint anys i l'he anat definint apilant impressions i emocions pel desconcert i la falta d'entesa entre els guies cecs, les decisions dels quals tenen el poble ras com a víctima.
Comentaris:
«Una realitat que vivim cada dia, i que ens costa assimilar, sense poder-hi fer res. Un llenguatge profund, que diu molt més del que escoltem.» FANY ALBERICH
«La cruesa i la bellesa en aquesta nadala que ens invita a mirar el nostre món de cara, sense concessions, ni endolciments, ni mistificacions. La poesia al servei, la poesia mirall... Felicitats per saber vessar paraules a aquest pou d'on de moment no veiem la sortida. I no voldria pecar de transcendent ara que tot ha de ser frívol i volàtil. I el pitjor és com fer veure que no passa res. Se'ns ha fet una crosta tan obscena com indestructible. Aquest temps em transporta al que he vist a les pel·lícules i als relats de l'època d'entreguerres salvant la distància d'un context tecnològic avançat que encara hi afegeix més materialisme i deshumanització. » CARME ANDRADE
«Molt bonic i tristament real... Potser sempre ha estat així, guerres i pau, llum i foscor. I malgrat tot, la llum sempre torna.» MAGDA BARCELÓ
«És tan real i tan dolorosament preciós! Vivim temps convulsos i no hi ha res, ni passat, ni present, que ens faci reflexionar i ens converteixi en més bones persones.» FARNERS CASAS
«Arriba a l'esperit tot el sense sentit de les guerres. Ho portes al límit. Amb les metàfores descarnades que fas servir com per exemple s'escuren la sang de les ungles o tots caganers d'un fang etern... vas més enllà dels tòpics de la guerra. Ara que fins i tot amb la guerra es fan servir eufemismes tu has trobat les paraules més dures del diccionari per descriure-la i també per dir-nos a tots el que som.» ROSA MASANÉS
«Un poema per pensar i per gaudir, per rellegir una vegada i una altra. Un poema amb aires de faula i terra eixorca que ens mostra allò que no volem veure, però que, tanmateix, és a tocar nostre.» JOSEP MASANÉS
«Acabo de llegir la teva nadala: preciosa i punyent. Arriba al cor i a l'ànima. I, com sempre, clara, polida, encertada.» FINA MASDÉU
«Finalment un reconeixement a la nostra culpabilitat en el que passa. És fàcil donar la culpa als polítics, als que manen. Mentre nosaltres estiguem còmodes, tot va bé i permetem atrocitats arreu del món, fins i tot permetem i ajudem a enfonsar els nostres pagesos, els nostres fills... el nostre futur. Ens hem deixat anar. Hem permès la pèrdua constant de valors, l'adoració del diner, el premi al no esforç i sobretot, hem abandonat la lluita. I així va tot.» CARMINA MAURI
«Quanta certesa en 'som allò que tolerem' i tolerem tant i tant! M'ha agradat molt!» CIÓ MUNTÉ
«Tan bella com trista i estrepitosament real... Un plaer escoltada i llegida. CARME PUYOL
«Contundent i sense concessions m’ha arribat directament a l’ànima. Se’m fa indispensable rellegir-lo i endinsar- me en cada detall.» ROMANA RIBÉ
«Dius tantes coses amb tan poques paraules que cal llegir-te sense presses. M'ha agradat molt com descrius amb poesia tant de patiment. I com fas reflexionar.» VICTÒRIA RODRIGO
«He llegit la teva nadala, que aquest any per la situació que es viu al pròxim orient (conflicte israelianopalestí) resulta més commovedora. Literàriament descrius molt bé aquesta trista realitat! A part, m'agrada molt llegir paraules que utilitzes que quasi estan en desús, com: espellifada, esbotza, assedegada, esbatanada...» SÍLVIA ROFES
* * *