EXPOSICIÓ 'EMERGÈNCIA!', AL MUSEU DEL DISSENY

L’exposició Emergència! Dissenys contra la COVID-19, que hem visitat al Museu del Disseny,  és el resultat de la selecció d'una trentena d'iniciatives de les múltiples aportacions que des del món del disseny han donat una resposta ràpida a les necessitats urgents de la crisi sanitària i social causada per la pandèmia de la COVID-19. Aquests projectes passaran a formar part de la col·lecció del Museu del Disseny.

*Mascaretes higièniques fetes pels dissenyadors Txell Miras, Josep Abril amb Opisso i Miriam Ponsa;  pantalla de protecció facial d’acetat Gracia Mask de Joan Ayguadé. 
*En l’àmbit dels dispositius de protecció per a ús sanitari destaquen l’equip 3DDF ideat, executat i cofinançat per l’estudi de disseny MOS; la mascareta Aleu, desenvolupada per Eurecat. 
*En maquinària clínica estaquen el aparells respiradors. Minnim Design va idear la vàlvula Angel-Y; el respirador i el bifurcador Leitat Leitat o el projecte d’innovació social col·laboratiu de hardware obert OxyGEN impulsat pel Protofy.xyz. 
*Són també aportacions destacades el robot de desinfecció d’espais MTS uvc o el sistema de gestió d’aire modular AMS mini dissenyat per FICEPS3.

 Exposició oberta fins al 10 de gener de 2021

AL MACBA: 'FINA MIRALLES. SOC TOTES LES QUE HE SIGUT'

Fina Miralles. Dona-arbre (1973)

Fina Miralles (Sabadell, 1950), exposa Soc totes les que he sigut, al MACBA, una mostra retrospectiva que comprèn diferents etapes de l'artista. Vida i obra harmonitzades en un tot. La natura com a eix on fondre's. 

Habitació sobre un mar de palla, amb uns palets de riu als calaixos, un arbust dins del llit, terra sobre una taula, gespa plantada al seient d'una cadira...  ¿Quants éssers hi deuen viure i s'hi deuen reproduir?

Gosadia de la instal·lació de crestalls de terra amb plantes que tot i regades ja sabem que no sobreviuran, però ens sobten per la irregularitat de trobar-les en el marc interior del museu. 
O com l'aigua blava que va configurant la imatge a la tela a mesura que es va infiltrant la humitat. Instal·lacions que són un diàleg amb la terra, el mar i els ritmes de la natura. El desig de ser, en simbiosi amb la natura, com les dues obres seves més reproduïdes:  Dona-arbre (1973) i Recobriment del cos amb palla (1975). Excepcionals.

Fina Miralles ha donat el seu arxiu íntegrament al Museu d’Art de Sabadell  

Exposició oberta fins al 5 d'abril de 2021

'VAMPIRS. L'EVOLUCIÓ DEL MITE', AL CAIXAFORUM

Al CaixaForum, amb cita prèvia, visitem l'exposició de gran format Vampirs. L'evolució del mite, amb mascareta,  envescades les mans de gel hidroalcohòlic i carregats amb paraigua, abric, bufanda i aigua perquè les consignes no funcionen ni el bar és obert. Tot a causa del Covid-19,  un vampir del qual intentem de protegir-nos.

En col·laboració amb la Cinémathèque Française l'exposició fa un recorregut didàctic per la literatura i les arts visuals, la moda, les sèries, les subcultures o el feminisme que s'han fet seu el mite, des de la creació literària fins a les implicacions estètiques i simbòliques en el començament del segle XXI. Un mite que pren volada amb la pel·lícula expressionista Nosferatu (1922), de F. W. Murnau, una adaptació lliure de la novel·la Dràcula (1897), de Bram Stoker. La pel·lícula va posar les bases per a una visió metafísica del cinema com a art; l’art de l’embalsamament i la resurrecció, l’art de l’encarnació i la il·lusió. 

 

Una presentació visual espectacular, amb grans pantalles i material original, una exposició del temps de vaques grasses. Una hora i mitja ben bona, en companyia de comptats visitants i un vigilant a cada sala. 

 

Exposició oberta fins al 31 de gener de 2021.

 

'ELS DÉUS DEL PRADO, ART I MITE', AL CAIXAFORUM

Jan Carel van Eyck
La caiguda de Faetó, 1636-38. Oli s/ tela
Museu Nacional del Prado

La mitologia clàssica ha estat una font constant d’inspiració per als artistes. Déus, herois, nimfes, sàtirs i mènades es barregen en relats plens de vicis i virtuts humanes. L'exposició en mostra l'evolució històrica i artística, vista a través d'una col·lecció d'obres procedents del Museu del Prado. Ordenada amb un criteri iconogràfic —sense tenir en compte escoles i èpoques—,  que permet observar simultàniament diferents representacions d'episodis mitològics. Una reflexió al voltant de com han sobreviscut els mites clàssics en la cultura contemporània i com aquests mites narren les idees actuals sobre l'amor, la bellesa, la natura, el destí, la masculinitat o la feminitat.

¿Quin seria avui l'Olimp on actuen i interactuen els mites? La mostra inclou diversos elements que contraposen el discurs clàssic de les peces exhibides amb la contemporaneïtat dels mites al segle XXI, amb la xarxes socials com a mitjà on es desenvolupen.

Exposició oberta fins al 14 de març de 2021

«EVITEU PARLAR EN EL TRANSPORT PÚBLIC»

Transports Metropolitans de Barcelona
Cartells al metro, 13-XI-2020

«Com a mesura de prevenció, eviteu parlar en el transport públic», al metro i als autobusos de l'Àrea Metropolitana,  s'entén. Només. Els viatgers dels trens —en hores punta ben atapeïts— en deuen estar exempts. Exigències i recomanacions per protegir-nos la salut que, pel fet d'estar explicitades en un cartell, s'han de complir si no volem que la resta de passatge ens miri amb mala cara. Els policies de balcó són a tot arreu.

No hem d'oblidar que els excessos de control provoquen que ens desentenguem de prendre iniciatives i fan pensar en la fragilitat dels nostres drets. ¿A quins controls més estem disposats a claudicar?

PEL·LÍCULA 'L'OMBRA DEL PASSAT'

L'ombra del passat
Director: Florian Henckel von Donnersmarck
Alemanya, 2018

L'ombra del passat [Werk ohne Autor] és un fris històric, polític i humà, des de tots els punts de vista delicat i brillant. Destapa horrors de la medicina en temps del nazisme i posa l'èmfasi en el poder de l'art per transmetre la veritat. Comença en època del nazisme més dur, des de la mirada infantil de Kurt, el protagonista, que visita de la mà de la seva tieta i mentora primera en la recerca de la bellesa,  la mostra nazi sobre art degenerat, on un guia explica les maldats morals d'obres d'art modern. Poc després, la tieta té un brot psicòtic i la traslladen a una institució dirigida pel ginecòleg nazi Carl Seeband, que l'esterilitza i dona l'ordre de gasejar-la, en virtut de mantenir la raça ària lliure de malalts.
Més endavant, trobem el jove Kurt com a estudiant d'art a l'Alemanya comunista i es veu com el realisme socialista, "al servei del poble", progressa a grans gambades, de fet, no hi ha lloc per a res més. A l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín,  coneix i s'enamora d'Ellie, una alumna de disseny de moda, el pare de la qual és precisament el diabòlic metge Carl Seeband.
La pel·lícula s'inspira en la vida del pintor Gerhard Richter  (Dresden, Alemanya, 1932). Va estudiar a la prestigiosa Acadèmia d'Art de Düsseldorf, fet que li va permetre entrar en contacte amb representants de l'art pop i trencar amb el realisme. L'any 1962, Richter va fusionar pintura i fotografia en les seves conegudes "fotopintures". La tècnica consisteix a traslladar a la pintura fotografies amateurs i la utilització d'un pinzell sec sobre la superfície humida de la tela, per crear un efecte borrós i efímer. La recerca d'aquesta singularitat estilística de Richter es recull a la pel·lícula.

Nominada a dos Oscar 2019 (millor fotografia i millor pel·lícula de parla no anglesa)

 Disponible a Filmin. 9/10

SÈRIE TV 'L'ENIGMA FLATEY'

L'enigma Flatey. Islàndia, 2018
Direcció: Björn B. Björnsson. Guió: Margrét Örnólfsdóttir

La minisèrie de 4 capÍtols L'enigma Flatey [Flateyjargátan] és un drama rural basat en la novel·la de Viktor Arnar Ingólfsson (Alfaguara). L'acció se situa a l'illa de Flatey —l'espectacularitat de l'arxipèlag és el principal al·licient visual de la sèrie—, una petita comunitat del nord-oest d'Islàndia, a principis dels 70. Johanna, professora d'Estudis Nòrdics en una universitat francesa, torna a Flatey acompanyada del seu fill, amb la intenció de concloure la investigació sobre una antiga llegenda vikinga, a la qual el seu pare ha dedicat la vida. Es tracta de descobrir la tomba del darrer guerrer, al Llibre de Flatey, un manuscrit medieval famós. Per casualitat es troba el cadàver d'un home assassinat en un illot desert i arriba al poble un detectiu per investigar el cas, un home agressiu que fa deu anys era parella de Johanna. Aleshores la noia va poder desempallegar-se de les seves urpes, però ¿podrà escapar dels abusos d'aquest home venjatiu, ara que és la principal sospitosa d'assassinat? Disponible a Filmin. 9/10

JOAN PERUCHO, CENTENARI DEL NAIXEMENT

Barcelona, 7 novembre 1920 - Barcelona, 28 octubre 2003

L'Any Perucho, que promou la Institució de les Lletres Catalanes, commemora el centenari del naixement de l'escriptor Joan Perucho Gutiérrez, poeta, novel·lista, assagista, jutge de professió que es va enamorar de 'les terres del sud', des que el 1955 va ser designat jutge a la Granadella.

Les aigües verdes corren pels salons de la terra ufanosa de Mont-roig i cobreixen també les pedres ccantelludes, on es posa una molsa microscòpica i llisquent. 

Joan Perucho. Article 'He mirat simplement', dins Roses, diables i somriures.

 

Hi ha peixos esquerps i d'altres que es deixen acaronar. Els mariners de Cambrils, quan els balla pel cap, fan un suquet la fórmula el qual no es troba en cap, absolutament cap llibre de cuina. 

Joan Perucho.  Museu d'ombres

Pratdip

L'acció de l'obra més coneguda de Perucho, Les històries naturals, se situa a Pratdip i té com a protagonista Onofre de Dip, convertit en vampir.

Després d'un silenci dubitatiu i significatiu afegí que, així i tot, allò que era terrible no eren els llops, sinó els 'dips' encara que ningú no sabés en realitat què eren, llevat de llur misteriosa i rara entitat i la paorositat de llurs aparicions [...] M'impressionà tant el que em digué el melangiós cavaller que, un dia més tard, vaig llogar un taxi i me'n vaig anar a Pratdip. Amb la informació recollida vaig escriure Les històries naturals. 

Joan Perucho.  Museu d'ombres.

 

La petjada de Reus també hi és present amb personatges, textos i títols. Vegeu-ho en aquest article de Fina Masdéu: Reus a Les històries naturals, de Joan Perucho. Revista del Centre de Lectura, 1r quadrimestre 2021 

Prades,  ermita de l'Abellera

Prades, la vermella, i la romàntica i aèria Siurana. Aquestes terres a vegades, congrien boires i tempestes, i per l'agost hom evita amb cura la picada de l'escurçó. Quan plou, de la pols densa de les carreteres salten els gripaus de pell litogràfica i mirada embruixada. 

Joan Perucho. Article 'He mirat simplement', dins Roses, diables i somriures.

El poeta reusenc David Figueres, en un article al «Diari de Tarragona», 7-9-2020 recupera els textos que Joan Perucho va dedicar a Prades, i les vicissituds que va comportar la decisió de l'autor d'enterrar les seves cendres prop de l'ermita de l'Abellera.