Joan Maragall, doble efemèride

Enguany es commemora l'Any Maragall, per dues efemèrides: el 10 d´octubre de 2010 és el 150 aniversari del naixement del poeta i intel·lectual i el 20 de desembre de 2011, el centenari de la seva mort.
Vegeu a la imatge l'esborrany d'El cant espiritual, un poema culte, filosòfic, que fa puntetes amb El Parenostre en popularitat a l'hora de ser inclosa en els recordatoris funeraris. Hi ha un altre poema molt conegut: La senyera, musicat per Lluís Millet. Encara avui, la majoria de concerts corals i molts actes culturals es clouen amb aquest cant patriòtic. Però, a més d'aquests extraordinaris poemes, ens n'han arribat per via popular molts d'altres de l'autor modernista. És el cas de La sardana, els primers versos del qual saben molts ciutadans:

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

És, també, el cas de La vaca cega. He estat testimoni de la lectura de La vaca cega a infants de 8-9 anys. A la primera lectura del mestre la van escoltar atents, la segona vegada volien saber ¿què vol dir afrontada? La tercera vegada que el mestre els la va llegir, amb una certa dramatització o, en tot cas, més expressivament, tota la classe va acabar plorant per aquella bèstia personificada que persistia a continuar endavant a pesar de les dificultats i d'haver d'afrontar-les sola.

L'autor d'aquest tipus de poesia sentimental que parla de la natura vibrant és el mateix que escriu El cant espiritual, Oda nova a Barcelona o El Comte Arnau sota la influència vitalista de Nietzsche. És el mateix autor que encunya la teoria de la paraula viva, expressió espontània, militant contra la poètica noucentista naixent (Elogi de la paraula (1905) ampliat a l'Elogi de la Poesia (1907). És també l'articulista crític enfront de la classe burgesa, una mena de consciència moral de la classe social a la qual ell pertanyia. És qui denuncia a La Ciutat del perdó la responsabilitat de la burgesia en els fets de la Setmana Tràgica, el 1909.

Per aprofundir en l'obra de Joan Maragall, recomano l'article publicat a Lletra: "Joan Maragall", de Glòria Casals, professora de la Universitat de Barcelona.

Podeu escoltar, clicant aquí, els poemes següents:

• El cant espiritual (veu Marina del Mar Rossell o Xavier Ribalta)
• La senyera (cors de l'Orfeó Català)
• Oda a Espanya (Xavier Ribalta)

Ferran Turmo: fauna i flora

(Niu de merla. Gentilesa de © Ferran Turmo)

Ferran Turmo i Gort és mestre al CEIP Feliu i Vegués de Badalona. És, a més, un excel·lent fotògraf. La conjunció d'aquestes dues seves passions dóna com a resultat un blog magnífic on podeu admirar les meravelles de la natura, aquí: Fauna i flora. A més de les fotografies hi ha comentaris de contingut científic i popular, adreçats a la comunitat educativa.
Explica com a presentació del blog que, quan era petit, anava sovint a l'horta amb el seu padrí.
«—¿És una pomera o un perer, aquest arbre? —va preguntar el Ferran al seu padrí.

—¿Què t'ensenyen a l'escola si no saps distingir una pomera d'un perer?»

Em passejo sovint per la galeria de fotografies al flickr de Ferran Turmo. Col·lecciona cada fotografia amb precisió en àlbums: arbres, flors, fruits, fulles, lleguminoses, líquens, paisatges, estacions, àlbums educatius... Diu: "Si aprenem a observar ens adonarem que contínuament passen coses al nostre voltant, que hi ha tot un món molt ric per descobrir."
L'autor manté altres blogs, amb aquesta mateixa línia de qualitat i servei a l'hora de completar el treball de Coneixement del Medi Natural a l'escola, possiblement com a resposta a la mancança de l'ensenyament que el seu padrí va descobrir un dia:

• Plantes i animals de l'entorn
• Libèl·lules i espiadimonis
• Aràcnids

Llegiu aquí el post "Ni el nom dels ocells del teu món"

Ametllers florits

(Ametllers florits al jardí de llicorella. Foto: © Paüls, 2010)

Els ametllers marcona del jardí de llicorella semblen grans toies de color de rosa. Així que faci una mica de vent, cauran els pètals i faran una catifa que no deixarà veure el pedruscall, però, ara per ara, les flors estan ben senceres a les branques. És la millor època dels ametllers. Tot seguit desplegaran les fulles fràgils, d'un verd tendre, i les abelles hi feinejaran entre les seves flors i els romanís del caminal. Amb la seva ajuda, un bon sol i poc vent, menjarem panellets amb ametlles de casa.

• 
  

El sol encara s'amaga darrere les feixes que hi ha damunt del que eren les grades del camp. I fa humitat de febrer. Per darrere treuen el cap alguns ametllers que comencen a florir. I et sents molt animada. Sempre et sents molt animada quan veus florir els ametllers. Els de flors blanques i els de color rosa. Les primeres flors de l'hivern que s'acaba. Penses que faràs un pom de branquetes de flor d'ametller i que el portaràs a casa. ANDREU SOTORRA. La medalla

• 
  

A mig aire de la serra
veig un ametller florit:

Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.

JOAN MARAGALL. L'ametller florit

Silicona!

És el catàleg COFAC del segon bimestre d'enguany. És un catàleg de disseny atractiu, com la majoria de catàlegs d'aquesta cadena d'establiments de ferreteria, parament de la llar i objectes de regal. No es limita a la fotografia del producte i al preu, sinó que hi ha altres informacions útils. En aquest catàleg concret, em fixo en el triomf de la silicona. Mostren estris de colors llampants de "silicona platínica" al 100% Asseguren que és un material resistent a temperatures extremes la qual cosa permet l'ús en forns i microones fins a +25ºC, i congeladors fins a —40ºC. També és apte per a rentavaixelles. Entre els estris que el catàleg ofereix hi ha: motlles, pinzells, tallador de pastes, separador de rovells, batedora, culleres mesuradores, espàtula, colador, tisores per a enciams i herbes, ganivet d'amanides, pelador de verdures, post de tallar i abocador, escumadora, pinces, fegidor d'ous...

M'exalta el nou i m'enamora el vell.J. V. FOIX

Descartes vulgaritzat

René Descartes (1596-1650) va expressar la primera evidència indubtable, amb l'aforisme "je pense, donc je suis" (penso, així existeixo), la versió llatina de la qual proporciona el mateix autor: "cogito, ergo sum". El filòsof s'adona que no es pot dubtar del propi pensament (perquè en el moment de posar-ho en dubte ja s'està pensant.)

Guardo de fa temps, una bossa de la botiga Vinçon del Passeig de Gràcia que té com a text una transformació de l'aforisme de Descartes: "Compro luego existo." És com dir que el jo comprant no necessita de cap altra cosa per existir, té com a atribut essencial ser comprador.
Ara bé, que Vinçon estampés aquesta sentència a les bosses indica que només li interessa l'existència de la persona pel que té de potencial consumidor, cosa que és objectiu natural en un comerç, d'altra banda. És també un eslògan discriminatori, perquè s'adreça a un públic ideal, no majoritari, un públic que pot fer-se còmplice de la sentència perquè en coneix l'origen.

La informació l'endemà del caos

Portades de diversos diaris, amb titulars de la nevada d'ahir, a http://kiosko.net

Avui, l'endemà del caos produït per la nevada, la premsa digital ha guanyat la partida a la premsa en paper. Els titulars de les portades dels diaris parlen de la nevada d'ahir. Vegeu les portades a kiosko.net. ¿De què em serveix que em mostrin amb fotografies espectaculars que ahir va nevar? Ara el que necessito saber és si la línia d'alta tensió està restablerta, necessito saber si la placa de glaç del carrer tal ja ha desaparegut. Vull saber què diu el responsable d'ensenyament de la comarca ics per saber si demà preveu que es reprendran classes. De tot això me n'informarà la xarxa, en diaris digitals nacionals, comarcals i cronistes locals. Amb informació actualitzada minut a minut.

Llegiu aquí el post "La crisi de la premsa en paper"

La crisi de la premsa en paper

El descens d'ingressos per publicitat ha fet plantejar als directius de The New York Times de començar a cobrar per llegir alguns dels seus continguts a Internet a principis de 2011, en la línia iniciada per The Wall Street Journal, que ja cobra per llegir alguns dels seus articles. La capçalera nord-americana té pensat utilitzar un model mixt, que combini els continguts lliures i els de pagament. Els subscriptors de la versió impresa tindran lliure accés al diari digital, com ja passa amb altres mitjans.

Aquí alguns diaris també cobren per llegir segons quins continguts, com La Vanguardia, El País o El Mundo. Tots, però, alternen el diari en paper amb una oferta gratuïta de l'actualitat en suport digital.

Sóc un paper, només: un arbre de papers.

VICENT ANDRÉS ESTELLES, Havem escrit papers, innombrables papers...

La Fundació Tàpies i el Mitjó

Només entrar a la Fundació Tàpies, tothom pregunta per l'escultura Mitjó. El públic es guia per les cues que es formen escales amunt, cap al terrat de l'edifici modernista de Domènech i Montaner. Allà hi ha el ganxo: el polèmic mitjó gegant de 2,75 metres d'alçària. Una alçària manejable, si tenim en compte que el projecte del 1991 per al Saló Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) havia de ser de 18 metres.

La Fundació Tàpies ha reobert aquest cap de setmana després de dos anys d'obres per oferir un espai interior més diàfan, amb les mesures des seguretat adients. L'exposició inaugural és extraordinària, Els llocs de l'art, amb objectes, llibres filosòfics i obres d'altres artistes que han motivat l'obra de l'autor. És una mostra molt treballada sobre els orígens de Tàpies, però el públic només s'hi atura mentre espera el torn per pujar al terrat. El Mitjó s'ha convertit en una obsessió i tothom hi vol dir la seva. Fins i tot l'autor s'ha vist obligat a justificar-lo:

"Ho vaig fer seguint una pauta del meu treball, en el qual, des de fa anys, hi apareixen objectes, robes, etcètera, amb aquesta voluntat entre franciscana i budista de donar valor a allò que és petit, sense afany de polèmica. Ho he fet amb el sentit de donar dimensió còsmica a una cosa insignificant."

CLOV: Després de tot, aquí o en una altra banda.

SAMUEL BECKETT. Fi de partida