27 de febrer 2013

F21 FOTOGRAFIA DOCUMENTAL


Històries properes que s'expliquen amb imatges. 
Fotografia documental, arrelada al territori

El col·lectiu F21 Fotografia Documental té la seu social a Reus. Es una agència professional constituïda per Carles Esporrín  (fotògraf i llicenciat en periodisme), Iolanda Salvadó (fotògrafa i dissenyadora gràfica),  Josep Mª Valdivia (fotògraf) i Óscar Vidal  (fotògraf i dissenyador digital). La seva dedicació i passió se centra en les comarques meridionals de Catalunya. Els quatre s'identifiquen amb allò particular que els és proper i ho eleven a la categoria d'universal, a través del punt de vista creatiu, amb esperit constant de descoberta. Difonen l'obra per mitjà de l'exposició virtual.
FONS I FORMA DELS REPORTATGES F21
En remarco els reportatges d'actualitat i documentals de fons. En els materials que han publicat fins ara projecten una mirada optimista, tendra i nova sobre l'entorn. Fan una síntesi implicada d'una societat oberta, generosa, aprofundeixen en la realitat sense evitar mostrar l'esperit crític.
Són uns treballs estèticament exquisits, amb una seqüencialització acurada, composicions estudiades, enquadraments originals, noció d'equilibri entre tons càlids i freds, ritme harmònic a voltes, contundents d'altres. Resumint: l'equip F21 Fotografia Documental són creadors d'atmosferes i converteixen les emocions en imatges. Comproveu-ho.

I és que existeix un punt de vista capaç de transformar
l’habitual en inèdit, el consumat en extraordinari i el
monòton en únic. Un punt de vista capaç de mostrar-nos
tal com som, contextualitzar-nos en el nostre entorn
i explicar-nos què passa al nostre voltant.
EQUIP F21

Si les teves fotos no són suficientment bones
és perquè no estàs suficientment a prop.
ROBERT CAPA (citat per Carles Esporrín)

26 de febrer 2013

REUSENQUES DE LLETRES


Sóc una reusenca de lletres de les vint-i-tres reusenques de lletres que participem en el projecte Lletres reusenques. Reusenques de lletres. No faig broma. És la primera vegada que algú ha pensat —i s'ha arromangat— a reunir en un cicle de tertúlies les creadores de l'ambit literari nascudes o vinculades a Reus per difondre la seva obra.  És just, doncs, que diguem qui són les impulsores d'aquesta iniciativa: la Victòria Rodrigo, des d'una entitat pública (Biblioteca Central Xavier Amorós) i la Fina Masdéu des de la secció de llengua i literatura de la primera gran entitat privada de la ciutat (Centre de Lectura). Defujo la sectorialització, però l'esbós del disseny que les dues van presentar quan em van convidar a fornar-ne part em va engrescar per la seva solidesa. En l'evolució temporal d'aquesta activitat col·lectiva s'ha confirmat el treball aprofundit i rigorós del plantejament.

Aquest cicle ens permetrà millorar la xarxa sinèrgica que mantenim des de fa anys i descobrir-ne de noves. D'entrada, per a mi ha estat el motor creatiu de La Vamba Groga, un conte per a lectors a partir de 10 anys, l'acció del qual transcorre a Reus. I també l'inici de col·laboració amb Fina Veciana, artista plàstica que ha il·lustrat la portada del llibre.

L'AGENDA
La història novel·lada (8 de març. Biblioteca Central)
El món líric. I amb ulls d'infant. (14 de març. Biblioteca Central)
Gust i disgust d'escriure (4 d'abril. Casal de les Dones)
Reus literari (11 d'abril. Centre de Lectura)

EL LLIBRE
Una publicació (Silva Editorial) aplegarà els treballs inèdits que les autores hem escrit per a l'ocasió.  La filòloga Montserrat Corretger n'ha fet el pròleg. El presentaran: Maria Pallach, llibretera, Manuel Rivera, editor, i Fina Veciana, il·lustradora.
Dijous, 18 d’abril, 2/4 de 8 del vespre.
Centre de Lectura

L'EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA
Del 7 de març al 19 d’abril
Biblioteca Central Xavier Amorós i Biblioteca del Centre de Lectura.


Per saber-ne més, vegeu el blog:

25 de febrer 2013

ANY DE LA SERP

Serp blanca jove. Foto: © Paüls
Només he pogut congelar la imatge de la cua d'una serp blanca (Rhinechis scalaris) jove que s'amagava entre pedres d'un marge. És una mostra de la meva perícia fotografiant animals. Rigueu, rigueu... M'invento un significat:  A la Xina, la serp és un animal sagrat, símbol de la bona sort. A la nostra cultura, la serp és la personificació del mal. Deixem-ho en un terme mitjà: em conformo si conservo el que tenia l'Any del Drac.

24 de febrer 2013

GROENLÀNDIA

Groenlàndia.    Autor i director: Jordi Faura
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers
La Sala Tallers del Teatre Nacional tanca temporalment després de Groenlàndia.  En aquesta última escenografia hi ha gel i fred, quan dos turistes sanitaris(?) es troben al Grand Nord amb uns personatges autòctons i plegats viuen una situació que bascula entre la desgràcia i la resolució filosòfica inuit. L'assumpte va derivant cap al surrealisme a base d'eximplis que arruixen més farcit al gall, per una trama que arriba als espectadors confusa, de la mà d'uns intèrprets bregats que fan el que poden per treure brillantor al text. Malden per no trencar-se l'espinada caminant o arrossegant-se sobre teles que, quan les estiren, encara deceben més pel que amaguen. 8/10


23 de febrer 2013

CARAMELLS!

Caramells a la Vinyeta. Foto: © Paüls
D'acord, faig trampa. Aquests caramells de la teulada del refugi de La Vinyeta són de fa tres anys. Aquest matí, a les set, n'hi havia de semblants. A les set. Però, a les deu... ni rastre. ¿A qui no se li han enganxat els llençols, avui?

LA TEVA OLOR ÉS CASA MEVA

Somni
Autora i directora: Mercè Vila Godoy
La Seca Espai Brossa, Barcelona

De fons, Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare per a un text dramàtic admirable sobre les relacions de parella. Passem de llarg del títol, que no és gaire original (l'Andreu proposa "La teva olor és casa meva", una frase del text), i ens trobem amb una obra potent, que es fan seu tres actrius joves amb currículum que demostren una vegada més que se saben posar a la pell de qualsevol personatge: Alba Florejachs i Neus Bernaus, Alba Pujol, còmplices de tres actors que sembla que facin el seu paper: Isak Férriz, Òscar Muñoz i Jose Pérez. Amb menys parament que al rebedor de casa, aconsegueixen mantenir-nos el somriure tanta estona com volen i, de sobte, ens agafen desprevinguts i una mica més ens fan cauen les llàgrimes. Tècnica i talent per fer-nos emocionar. 10/10


22 de febrer 2013

LES VIOLETES, DE LES PRIMERES

Violetes del jardí de llicorella. Foto: © Paüls
Al jardí de llicorella hi ha dues mates de violetes  que va plantar la padrina Munda. Una és a ple sol i no fa rebrots. L'altra és un racó ombrejat, fa les fulles el doble de grosses que l'altra i l'arrel produeix rebrots que donen lloc a noves plantes. Ara s'han de separar aquests rebrots de la planta mare i s'han de plantar. A l'estiu, la del sol vegeta i la de l'ombra té les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent les tiges subterrànies de les dues humils plantes tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.

Va donc, sans autre ornement,
Parfum, perles, diamant,
Que ta maigre nudité,
Ô ma beauté! 

CHARLES BAUDELAIRE, Les fleurs du mal
 

20 de febrer 2013

RESTAURANT CUNIRRI, EN CLAU CASOLANA

Restaurant Cunirri. El plat cunirri, l'especialitat de la casa
RESTAURANT CUNIRRI
 Crta. de l'Argentera, km 1, Duesaigües
Reserves: 977 834 153  -  cunirri@tinet.cat

El Restaurant Cunirri és a Duesaigües (Baix Camp). El trobareu abraçant el poble, a la banda esquerra de la carretera que porta a l'Argentera. M. Teresa Rius  i  Francisco Fernández el van obrir ara fa setze anys. El nom de procedeix de cuni (fonètica de conill) i ri (de Rius, cognom de la fundadora i primera cuinera), mare del Josep i sogra de l'actual xef, la Pilar Mestrich, de qui han heretat la calidesa de tracte, l'experiència sàvia,  i, sobretot, el secret de l'especialitat de la casa, "el cunirri", una cassoleta de conill amb herbes aromàtiques i una picada de fruits secs propis del territori.
La Pilar Mestrich és una xef jove i madura, sense ínfules, té el sentit comú de fer una cuina de temporada que li permet ajustar els preus. Elabora un receptari patrimonial amb tocs personals, que sedueix per la qualitat dels productes de la terra i desperta els gustos oblidats del paladar.

L'ESQUER DEL CUNIRRI
En aquest restaurant de muntanya, s'hi palpa la natura i l'atmosfera casolana, sense trampa. El plaer d'entaular-se amb estovalles i sobreestovalles, amb tovallons de granité, encara que sigui un dia feiner. El gust de sentir-se posseït pel verd, amb ganes de lliurar-se a la contundència dels plats de la xef.

Restaurant Cunirri. Menjador
ENTREM AL CUNIRRI...
El menjador és un espai ampli (120 m2), amb capacitat fins a 140 persones, amb tot el confort. Acull tot tipus de celebració i àpats de temporada (calçotades), tant de famílies  com d'entitats. La fusta domina la decoració i li aporta calidesa; uns finestrals de cap a cap de la sala donen en primer terme als horts,  als marges dels conreus d'ametllers, avellaners, olivers;  al fons es veuen els boscos d'alzines sureres dels quals despunta l'ermita de santa Bàrbara, al capdamunt del castell d'Escornalbou.

L'ESMORZAR CUNIRRI
La clientela deixa el vehicle a l'aparcament i s'entreté a la terrassa sota les moreres, les branques de les quals s'enfilen des de l'entrada fent arcs. Avui fa un fred viu i el mestral xiula desbocat. El restaurant ha obert les portes a les nou, amb l'estufa atiada, una olla amb farigola humidificant l'ambient i poms de mimosa florida a la barra. Les cafeteres desperten amb cafès Brasília. Serveixen els entrepans i els esmorzars de forquilla i ganivet.

L'APERITIU CUNIRRI
Cada dia de  12:00 a 15:00 ofereixen des de la primera consumició —ja sigui cervesa, refresc o vi—, una tapeta diferent cada vegada, fideuà, arròs al curry, xoricets al vi blanc, una mandonguilla amb patates, musclos a la marinera...

Restaurant Cunirri. Amanida tèbia de fruits secs
DINAR AL CUNIRRI
A l'hora de dinar, la clientela podrà veure el Josep que fa la cocció en directe i  podrà sentir les flaires de la carn a la brasa, de l'escalivada, de les patates al caliu, del pa torrat, de les carxofes regades amb oli d'oliva extra verge DO Ciurana. No pot faltar-hi l'escudella fumejant, esclar, però també es pot optar per diversos entrants:
L’espardenya (torrada amb escalivada i anxoves), entremesos (taula dels millors embotits de la comarca), i les amanides (recomano la de fruits secs amb formatge de cabra calent o amb salmó),  esqueixada i empedrada de bacallà, patata amb brandada de bacallà.

Els plats de carn fets a la brasa:  entrecot, llonganissa, conill, xai, amb guarnició generosa.  Els plats cuinats:  fricandó, el conill amb caragols, el cunirri —la recepta secreta de la xef—, bacallà amb panses i pinyons, tot acompanyat de vi del Priorat o cava.

Les postres cunirri: de músic (fruits secs de la comarca acompanyats de moscatell del Priorat), menjar blanc, crema, bunyols, pastís de formatge...


RUTES QUE PASSEN PEL CUNIRRI
El Restaurant Cunirri no és lloc de pas de multituds, s'hi ha d'anar expressament. Tot i així, motoristes i ciclistes fan marrada per aturar-se una estona al restaurant i fer un refresc o esmorzar entaulats amb comoditat. Fins i tot una penya ciclista ha dissenyat una ruta de cap de setmana. Vegeu: "Cunirri-extrem".
 

Fotos cedides per Josep Fernández i Pilar Mestrich

Per saber-ne més, cliqueu la imatge: