 |
| Casa Navàs amb el pinacle reconstruït el 2026 |
El 26 de març del 1938, els bombardejos feixistes italians que van donar suport aeri a les tropes franquistes durant la Guerra Civil es van acarnissar sobre el centre de la ciutat de Reus. Havia acabat de tocar un quart de nou del matí quan mitja dotzena de bombarders italians, que tenien la base a Mallorca, van llençar una quarantena llarga de bombes de 100 quilos i 24 incendiàries de 20 quilos arreu del centre de la població en una de les ràtzies que la ciutat va patir des del 1937 al 1939. Una d'aquestes bombes va impactar sobre el pinacle de la Casa Navàs, deixant una ferida arquitectònica que ha durat 88 anys.
La Casa Navàs per dins amb alumnes de català
Personalment, tinc un lligam sentimental de record, per motius professionals, en relació a Casa Navàs de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Quan dels del 1974 exercia de professora de cursos de llengua i cultura catalanes per a adults a Reus, la Casa Navàs no era un punt turístic com ara ni tenia establertes visites ni guies estructurades. Entre 1985 i 1989, des d'Òmnium Cultural i l'Escola de Català Escornalbou vam proposar a la propietària visitar Casa Navàs amb grups d'alumnes dels cursos d'adults.
 |
| Maria Font de Rubinat al celobert de Casa Navàs |
L'amor per una joia arquitectònica
Maria Font de Rubinat Lamarca tenia dues grans obsessions per reconstruir l'edifici: els vitralls i el pinacle. Amb l'arribada de la democràcia, hi va haver alguns intents de buscar la col·laboració institucional que no van fructificar. Als anys vuitanta es calculava que la reconstrucció s'hauria pogut fer amb uns 10 milions de pessetes (60.000 euros actuals). Però ni l'Ajuntament, ni la Diputació, ni la Generalitat de Catalunya van fer el gest i van mirar cap a una altra banda, mentre es produïa una altra barbaritat arquitectònica amb l'enderrocament de la casa del Mercadal on havia nascut el General Prim que es va convertir en una mola de vidre que de seguida es va batejar popularment com a “capsa” que, més endavant, amb el suport de l'Ajuntament de Reus, s'ha convertit en Gaudí Centre, en homenatge a l'arquitecte de la Sagrada Família.
Han passat 88 anys des del bombardeig del 1938 i ha hagut de ser de nou la iniciativa privada que reconstruís el pinacle. El propietari de Casa Navàs, que ho és des del 2017, el reusenc Xavier Martínez Serra, director general del hòlding MaserGrup, ha tancat el cercle que era un dels somnis de Maria Font de Rubinat i ha deixat per al futur un llegat que, si ja ho era prou, ara encara és definitivament la joia de la corona de la ciutat de Reus.
***
Amb motiu del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023), publicat conjuntament amb la historiadora Carme Puyol i la il·lustradora Teresa Llorach, dins del capítol dedicat a la “Casa i botiga Navàs-Blasco”, vaig dedicar aquest poema a Maria Font de Rubinat.
El roserar del jardí estimat
Guarda la casa una xarxa de branques
amb pètals nous del roser d'enramar
al vidre emplomat de la claraboia
on la llum de colors es filtra arreu.
Març del trenta-vuit. Avui, vint-i-sis.
Captiva al teu frondós jardí, Maria,
sents el ronc dels bombarders carregats.
Vibren les parets, bruela la torre.
Enmig d'un rectangle de cel al foc
t'has oblidat del brou i del pa negre
i apartes el sutge amb tres fills al coll.
Núvols de cendra i por: «No passareu!»
La rosa a la galta, ¿qui, si no, et creuria?
No tornaràs fins que en tinguis vuitanta.
***