LA GALLINA DELS OUS D'OR

La gallina dels ous d'or
Versió a partir d'Isop: Alícia Serrat i Macià G. Olivella
Música: Ferran Gonzàlez. Direcció: M. Agustina Solé
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors a partir 3 anys

La Companyia La Trepa presenta una versió de La gallina dels ous d'or,  faula d'Isop, del segle VII aC,  explicada pels mateixos descendents d'aquell remot aviram: una polleta, dues gallines, un gall i un ànec a un pingüí, un foraster que té l'habitatge en perill allà al Pol Sud. Un espectacle rodó que actualitza la faula amb el fons ecològic de la conservació de la natura. La gallina dels ous d'or és un espectacle rodó de contingut, però també de forma: interpretació, llenguatge, vestuari,  cançons..., un treball exquisit que ha aconseguit embadalir el públic menut i els adults acompanyants  des de la primera entrada a escena fins a la salutació dels intèrprets a la sortida del teatre. 8/10 

Llegiu-ne un crítica més completa a «Clip de Teatre»

UDOL DE Q-ARTS TEATRE

Udol
Textos: M. Samper, A. Rich i Anne Sexton, entre d’altres.
Traducció: Marc Artigau.
Direcció: Joan Maria Segura Bernada
La Seca Espai Brossa, Barcelona

Frases extretes d'autors de la literatura universal, pel·lícules i música de tots els temps, dansa... muntanyes de material que un col·lectiu de creadors concrets (Q-ars Teatre) ha paït per poder fer la seva obra única: Udol. Siguin quins siguin els discursos que hi ressonen, siguin quines siguin les atmosferes d'altres creadors que hi ha en l'espectacle, m'arriba en síntesi sedimentada i transformada en una obra nova, densa. Udol és un homenatge al procés de creació, que va des de la foscor, passant per la boira i el dubte fins arribar a la llum que enfoca cada paraula salvada, cada idea que agafa forma.  7/10

Llegiu-ne la crítica documentada d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NO ET VESTEIXIS PER SOPAR

No et vesteixis per sopar
Autor: Marc Camoletti
Versió i direcció: Roger Peña Carulla
Teatre Condal, Barcelona

Molts grups amateurs s'atreveixen a posar en escena la comèdia No et vesteixis per sopar. Ara bé,  si a més es pot veure, com en aquest cas, interpretada per actors i actrius professionals de prestigi consolidat, l'experiència és d'aquelles que es recorden per sempre. Els espectadors no podrem oblidar la versió hilarant que vam veure fa uns quants anys amb Joan Pera, Carles Canut i Amparo Moreno. I, ara no podrem oblidar la que es pot veure al Teatre Condal. Imagineu-vos Àngels Bassas en el paper de la dona enganyada i amant de l'amic visitant, Mingo Ràfols en el paper de marit que ha invitat l'amant a la caseta de muntanya i se li trabuquen les intencions pels quatre costats,  Jordi Díaz en el paper de l'amic que fa de coartada i, alhora, amant de l'esposa de l'amic, i  Mònica Glaenzel, que interpreta la cambrera a qui fan fer tots els papers de l'auca i aprofita per treure diners de les infidelitats dels dos amants masculins. Imagineu-vos-els junts a l'escenari i,  encara que coneguem el plantejament, la trama i el desenllaç de No et vesteixis per sopar, una bona comèdia ha de fer riure. I riem, riem —i tant—, a cor què vols. 9/10

El dret de riure no ens el poden treure. 

Deixeu-vos anar, doncs, sense manies.

A més a més, riure és saníssim.

ROGER PERA CARULLA. Director teatral

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

EL PILOT I LA NINA

En John i la caixa de música
Dramatúrgia i direcció: Xavier Pàmies i Carla Ricart.
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
Per a espectadors a partir de  3 anys

La situació inicial de l'obra de teatre En John i la caixa de música m'ha recordat el pilot que es troba El Petit Príncep al desert. Aquí, el pilot —una joguina de llauna— que pilota una gran capsa avariada, es diu John i espera al taller de reparació de joguines una peça per al motor. Topa  amb una nina espatllada d'una capseta de música.  Interactuen.  Antoine de Saint-Eixupéry parlava de filosofia de la vida, aquí per no avorrir-se expliquen un conte sobre la llibertat amb la metàfora de l'estel que s'envola. Ho fan per mitjà de titelles en ombres xineses i posant-se a la pell dels personatges. Espectacle de proximitat on els espectadors menuts han col·laborat en el desenllaç. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MUSEUS (DE FRANC)

Amb la crisi econòmica, els museus de titularitat pública tenen el públic assegurat, sobretot quan fan portes obertes. Hi anem per revisitar els fons i també les exposicions temporals. Malgrat això, encara hi ha molts ciutadans que desconeixen que el diumenge a la tarda es pot entrar de franc als museus municipals de Barcelona (Museu Picasso, Museu d'Història de Barcelona, Monestir de Pedralbes, Museu de les Arts Decoratives, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Museu de la Música, Museu de la Ceràmica, Museu Frederic Marès...)
El primer diumenge de cada mes, hi ha entrada gratuïta al Museu Nacional d'Art (MNAC), al Museu d’Història de Catalunya i al CosmoCaixa; i l’últim diumenge al Museu d’Arqueologia.
Al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) és de franc els matins feiners amb la targeta de la xarxa de biblioteques de la Diputació de BCN.
I, és clar, es pot entrar als que sempre tenen les portes obertes, com el CaixaForum, el Centre d’Art Santa Mònica, el Palau de la Virreina.
Vistes les cues que es formen davant dels museus quan fan portes obertes, caldria que n'ampliessin els horaris. El públic hi és, per tant, se li ha de donar facilitats a accedir-hi.

VAN GOGH, AMB MARTÍ PERAFERRER

Van Gogh
Autor: Ever Blanchet. Traducció: Josep M. Vidal
Direcció: Òscar Molina
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

El monòleg Van Gogh, basat en les Cartes a Théo es va estrenar al Versus Teatre, interpretat per l'actor  Jaume Garcia, dins el Festival Grec 2002. Ara torna al Teatre Gaudí Barcelona de la mà de Martí Peraferrer que fa una interpretació vibrant d'aquest text poètic que enfoca aspectes privats del pintor. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

DONKA. UNA CARTA A TXÈKHOV

Donka. Una carta a Txèkhov
Creació i direcció: Daniele Finzi Pasca.
Coproducció amb el Théâtre Vidy-Lausanne.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, Barcelona

El creador de Donka. Una carta a Txèkhov ha impregnat de fantasia i humor aquest espectacle multidisciplinar que es pot veure a la Sala Tallers del TNC. Ha teixit paraules i accions de contorsionistes, malabars, acròbates... fent una recreació particular del món d'Anton Txèkhov. De tots els números, m'impressiona la bellesa plàstica del darrer de la primera part, on hem vist un llum fet de rodanxes de gel que s'anaven desfent. Una presència imponent i fràgil ahora. Al·legoria de tot l'espectacle. 9/10 

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

MCBTH (MACBETH), DE RIGOLA

MCBTH (Macbeth)
Autor: William Shakespeare. Versió lliure: Àlex Rigola.
Traducció:  Salvador Oliva. Direcció: Àlex Rigola.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, Barcelona

He vist mitja dotzena de versions (pel cap baix) de Macbeth, fins i tot una de les quals amb titelles gegants. Tot i així he entrat al Teatre Nacional amb il·lusió renovada per veure aquest gran clàssic del teatre universal de la mà d'Àlex Rigola,  director de vàlua demostrada. L'escenografia amb un bosc d'avets immensos promet. Tanquen els llums de la sala i comencen les sorpreses. El text dit de forma  inintel·ligible, els actors i les actrius de primera fila sense gaire relleu, unes caracteritzacions tirant a simplistes, un treball simbòlic força primari.  ¿Qui ha entès en aquest MCBTH (sense vocals, ep) que el protagonista es veu empès a l'assassinat perquè el fat d'unes bruixes es compleixi?   6/10   

Llegiu-ne una altra crítica a «Clip de Teatre»
l