El Tenoriu. Dramatúrgia: Israel Solà. Direcció: Carles Sans. Teatre Poliorama, Barcelona |
Al Tenorio d'aquesta paròdia del text del Segle d'Or espanyol li passen la mà per la cara les dones: l'hostalera, la novícia, l'alcavota... Sobretot, la novícia 'ángel de amor' a punt de professar sisplau per força, aquí es desmelena i amb un joc
de mans molt ben resolt, agafa el toro per les banyes, canvia el guió i passa el relleu del sentit del
seu personatge a l'actriu Sílvia Abril.
De fet, els intèrprets entren i surten generosament d'alguns personatges en un exercici de metateatre. Es mostren com a actors —"és feina"—que interpreten el personatge. La gràcia es troba en el fet que els coneixem d'altres contextos i no ens sobta que introdueixen gags sobre l'actualitat amb referents populars que se suposa que coneixem.
I torno amb les dones de la versió d'Israel Solà. Personatges i actrius aconsegueixen els que es proposen. En canvi, Buenafuente actor no veu clar el final de venjança, però no se'n surt. Si no vol acomplir la venjança del seu personatge, ho fan els altres. Pam, pam, de qualsevol manera. I que no se'n parli més. Ens creiem el que diuen les persones que hi ha darrere dels personatges i riem a cor què vols. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY