Un text bellíssim de Miguel Delibes. L'havíem vist al Teatre Condal, el 2002, adaptat per al teatre pel mateix autor. Ara, amb l'actor Miguel Hermoso (concret i efectiu), en el paper del metge que escolta sense jutjar i enregistra tot el que escolta en un antic magnetòfon i l'autèntic protagonista de la peça, l'actor Carmelo Gómez (esplèndid, per auster) en el paper de Pacífico Pérez, l'intern en un sanatori penitenciari que aboca els seus records, que justifiquen els fets que el van portar a la cel·la per assassinat.
Un recital in crescendo d'anècdotes dels seus avantpassats: el besavi (el Bisa de l'original), l'avi (l'Abu), el pare... i la seva relació amb les
diverses guerres que van viure tots i l'obsessió perquè Pacífico
tingués també l'oportunitat de viure la seva pròpia guerra. Carmelo fa un Pacífico submís, amb empatia pels que no la mereixen, empès per les circumstàncies de la seva educació. 9/10
