 |
| El burlador de Sevilla. Autor: Tirso de Molina. Versió i direcció: Xavier Albertí. Dramatúrgia: Albert Arribas. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc |
Som a les grades de l'amfiteatre del Teatre Grec i és a punt de ploure en començar El burlador de Sevilla. Farà quatre gotes durant la representació i el públic es remou inquiet als seients, cosa que ens distraurà de la història que s'hi explica i de com s'hi explica. A l'escena hi ha pluja induïda, aspergida com a les peixateries damunt de les parades de peix. No em remet al mar ni a res que digui el text. No ens arriba més enllà de les orelles el que s'hi diu ni més enllà dels ulls el que veiem. Clàssic arnat, ferum de naftalina. Sembla que les dones enganyades verbalitzen un manifest, però passa pla, sense pena ni glòria. No destaca cap intèrpret ni tan sols Don Juan, i l'espectre —humà!— del Comendador ens cau als peus a tocar del vers incomprensible. Salvo el pianista bramant a l'estil de Carles Santos.