 |
Un enemic del poble. Autor: Henrik Ibsen Adap: Florian Borchmeyer. Direcció: Thomas Ostermeier Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
El balneari d'aigües contaminades que va imaginar Henrik Ibsen té corda per estona. Tothom té un preu i la transparència passa a segon terme quan es tracta de fer caixa o fer bullir l'olla familiar. Uns ho fan descaradament i d'altres s'ho juguen tot a l'única carta que tenen, però el resultat és el mateix. És la cinquena vegada que veig un muntatge d'Un enemic del poble i el monòleg final del doctor Stockmann, aquí encarnat per un doctor molt jove, m'emociona perquè el personatge s'expressa amb la vehement tristesa de qui ha descobert que el món s'esfondra en la misèria ecològica i moral. Una posada en escena despullada, de magatzem atrotinat, amb elements dibuixats amb guix a les pissarres que fan de parets. L'obra podria haver estat escrita avui, si no fos que els diaris ja no tenen la força comunicativa que tenien el 1882, quan Ibsen va escriure l'obra. La direcció de Thomas Ostermeier fa que el ritme no decaigui en cap moment de les dues hores i mitja sense entreacte. Excepcional. 9/10