Dos. Apareix.
Tres. Dret es desplega.
Quatre. Relleu a tota plana.
Cinc. Minva.
Les fases retòriques del camí.
Un llamp de la tempesta seca
guaita pel finestram,
i allò que acaronaves,
es grava amb foc a la carena
i es pot llegir de mar estant.
Els papers grocs de tanta llum
i el llibre obert de la pantalla
desmuntaran la gran bastida,
i ho deixaran tot a mig fer.
Recupero avui el poema 'Des del pont de llums', que forma part del llibre 'Teló de fons', una al·legoria de la condició humana ambientada en el teatre. Hi incorporo una composició visual pròpia i un pòdcast en la veu d'Andreu Sotorra.
Em ve de gust explicar el sentit d'aquest poema. Els llamps sobtats de la tempesta seca podem manifestar-se de maneres impensades, no es poden preveure i no estem mai preparats per entomar-los. A la primera estrofa tot és cíclicament plàcid. A la segona, els llamps imprevistos ho modifiquen tot i, a la tercera, les conseqüències del daltabaix. El poema també és cíclic. Allò que nosaltres deixem a mig fer, d'altres ho reprendran.
El poema ha tingut un cert recorregut, des que el 2007 el poemari va guanyar el premi Àncora de Sant Feliu de Guíxols, i el vaig recitar a la festa de lliurament del premi (aleshores encara es feia festa literària i sopar). Doncs, bé, des d'aleshores, la segona estrofa va de bracet amb la pintura 'Finestra blava', de Fina Veciana. I també l'he cal·ligrafiat en llibre objecte i l'he pesentat en vídeo. Vegeu: Els papers grocs de tanta llum. El poema forma part de la publicació digital Temps de penyora.
