Miro els escuts dels municipis Móra d'Ebre i Móra la Nova, ambdós amb la referència d'aquest fruit, en dibuixos estilitzats que tant podrien ser de l'esbarzer com de la morera. No sé si a Móra d'Ebre han tret l'accent del topònim, però de Móra la Nova tinc la informació que explico a continuació.
Vaig escriure (7-1) a l'Ajuntament de Móra la Nova en aquests termes: "Estic corregint un poemari on surt Móra la Nova (amb accent). Miro al web institucional de l'ajuntament i veig que teniu el topònim de dues maneres. Al web de la Diputació també es troba de les dues maneres. Atès que ara, amb la nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, la paraula mora no porta accent diacrític, no sé com ho heu resolt. ¿M'ho podríeu indicar?La resposta (8-1) de la regidora de cultura, senyora Maria Font: "Encara que en la nova normativa de l'IEC l'accent diacrític de "mora" ha desaparegut, en la nostra població es continua mantenint la paraula "móra" amb accent, atès que és un topònim i no prenem com a referent aquest fruit de la morera. De més a més, això també hauria comportat canviar l'escut de la població, i no ho volem fer. Per tant, la manera correcta d'escriure el nom del nostre poble és Móra la Nova."
Si ens veiem amb l'obligació de fer desobediència ortogràfica vol dir que el tema no està ben resolt.
Mentrestant els que en saben s'ho repensen, collim móres als esbarzers de les vores dels camins i en fem melmelada així:
Posem un quilo de móres sense cues en un colador i les netegem sota el raig d'aigua. Les bullim dos minuts en mig got d'aigua i les aixafem dins del cassó mateix (nosaltres les aixafem amb forquilla, però si es vol menys granet es pot fer amb túrmix.) Hi afegim una mica menys de mig quilo de sucre, el suc d'una
llimona i la pell ratllada. Tornem a posar-les al foc vint minuts.
Guardem els pots de cap per avall.
Amb les mateixes quantitats, la Montse B. posa les móres netes amb el sucre i la llimona i les deixa reposar 12 hores. Després de posar-les al foc, les passa pel túrmix i després pel colador xinès per treure'n tot el granet. Anotat per l'any que ve.
Sovint l'obvietat és irrisòria i risible.
JOSEP PLA, OC 12, 28