 |
| Cyrano. Autor: Edmond Rostand. Traducció: Albert Arribas Dramatúrgia i direcció: Pau Miró. Teatre Borràs, Barcelona Foto: David Ruano |
Només els grans actors poden interpretar amb èxit Cyrano de Bergerac, el soldat poeta més important de la dramatúrgia universal. Un text fantàstic que vaig descobrir en un espectacular muntatge comandat per Josep M. Flotats (Poliorama, 1985) i vaig revalidar l'admiració per aquest Rostand, en la pel·lícula protagonitzada per Gérard Depardieu, el 1990 (en un cinema dels Champs Elyssés a París). I, finalment, vaig aprofundir-hi en un inoblidable muntatge artesanal, nítid, sense gairebé escenografia, protagonitzat per Pere Arquillué (Biblioteca de Catalunya, 2012). Ara Lluís Homar es posa el nas del personatge, amb una lectura nova del mateix material, amb un tractament diferent. Hi enfoca la dimensió de soldat en l'escenografia, el vestuari i l'atrezzo —un conjunt estilitzat amb la metàfora de l'esgrima— per parlar dels estralls de l'amor, de la creativitat a través del llenguatge. Sota la màscara de rudesa i autoironia s'hi amagava un home vulnerable
que no va permetre que els altres veiessin relliscar cap meravellosa
llàgrima pel seu rostre. «Per dignitat». Homar s'emporta —en exclusiva— la palma d'aquest muntatge. 8/10