 |
| Blasted (Rebentats). Autora: Sarah Kane. Trad: Albert Arribas Direcció: Alícia Gorina. Sala Petita, TNC, Barcelona |
Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Els espectadors ens situem en grades a dues bandes d'un quadrilàter encortinat de tul que representa una luxosa cambra d'hotel. És a través d'aquest vel que serem testimonis de la representació escènica de la violència. Arriben Ian i Kate, una parella d'examants. La noia (Marta Ossó) vol fer companyia a l'home, malalt terminal (Pere Arquillué), però ell entén que s'hi ha volgut trobar per fer l'amor, com abans. Intuïm què passarà i ens comencem a moure inquiets a les butaques. La nostra incomoditat, però, només acaba de començar. Després d'un fosc, sabem per la noia que ha suportat abusos sexuals durant la nit. Ell en minimitza els efectes, poc abans que el monstre terrible de la guerra esbotzi l'espai protegit de la cambra. S'hi fa present la venjança sàdica en forma de soldat armat (Blai Joanet) que viola el violador, que se li menja els ulls, que el deshumanitza més encara... Tarantino en directe, malgrat que Alícia Gorina, la directora, ha fugit del realisme i s'ha decantat cap als elements simbòlics. Però, tot i així, ens impacta. Arquillué lluny de la imatge que coneix el gran públic per les sèries de televisió. Arquillué d'antologia. En sortim amb un nus a la gola. Trigarem a poder parlar de tot el que hi hem vist i sentit. 9/10
«Quina podria ser la connexió entre una simple violació
en una habitació d'hotel de Leeds i el que està passant a
Bòsnia?». I aleshores de sobte ho vaig entendre i vaig
Bòsnia?». I aleshores de sobte ho vaig entendre i vaig
pensar: «És clar, és obvi. Una és la llavor, l'altre és l'arbre».
I crec que les llavors d'una guerra a gran escala es poden
trobar en una civilització en temps de pau.
SARAH KANE (Essex, 1971 - Londres, 1999)