30 de març 2015

2015 ANY DE LES BIBLIOTEQUES

www.anybiblioteques.cat
Cliqueu la imatge per accedir a la programació de
L'ANY DE LES BIBLIOTEQUES

La Mancomunitat de Catalunya va crear la Xarxa de  Biblioteques Populars el 1915. Enguany coincidint amb el centenari, s'ha posat en marxa l'Any de les Biblioteques. Es preveu un desplegament d'activitats múltiples organitzades per entitats públiques i privades. Objectiu: posar en valor la funció de les biblioteques com a espai de cultura.

Durant aquest any s'ha previst iniciar el servei de préstec de llibre digital i fer possible la xarxa única de les biblioteques públiques: catàleg únic i carnet cultural únic. L'òrgan que aglutinarà les propostes d'institucions i les iniciatives d'entitats privades és la Comissió Promotora de l'Any de les Biblioteques. Segons Carme Fenoll, (entrevista al Núvol, 21-2-2015) cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, l’any temàtic s’agruparà en cinc eixos: Biblioteca i model de futur, Ciutadania, Lectures, Professionals i Memòria.

La programació pinta bé, fa goig de veritat, però no s'hi pot destinar pressupost. Per tant, un cop més seran les bibliotecàries i els bibliotecaris, l'esforç de moltíssims professionals que hi posaran el gra d'arena. I els usuaris, esclar,  i tothom qui ens hi vulguem implicar empenyorant temps perquè tot el que es faci commemorant l'Any de les Biblioteques vagi a favor de la gent i d'aquest espai de cultura que són les biblioteques públiques. Som-hi.

Vegeu en aquesta convocatòria un tast d'un projecte engrescador 
—dels grans—, impulsat per Reusenques de Lletres: 

Reusenques de Lletres —conjuntament amb el Servei de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya— convoquen BIBLIORELATS, un concurs de relats literaris, la matèria dels quals sigui la biblioteca. L'objectiu és generar un corpus d'històries reals o de ficció que atorguin a la biblioteca pública, als professionals i als usuaris un paper destacat com a font d'inspiració creativa.

BIBLIORELATS convida tothom a escriure relats que ampliïn l'imaginari col·lectiu de la biblioteca entesa com a referent cultural amb denominació d'origen.

Presentació del projecte:
Biblioteca Central Xavier Amorós
31 de març, 7 del vespre

EL CAFÈ DE LA MARINA, A TV3

Estrena a TV3, 30-3-2015
TV3 estrena el telefilm El cafè de la Marina de Josep M.de Sagarra, dirigit per Sílvia Munt, i protagonitzat per l'actriu Marina Salas (Caterina) i l'actor Pablo Derqui (Claudi). Enregistrat, majoritàriament, a la platja del Castell de Palamós i el poble de Vila-rodona.

Per saber-ne més:



29 de març 2015

AMISTATS PERILLOSES EXPERIMENTALS, AL TEATRE GOYA

Las amistades peligrosas. Autor: Pierre Choderlos de Laclos
Direcció: Darío Facal. Teatre Goya, Barcelona
¿Quantes vegades hem vist Les liaisons dangereuses al cinema? ¿I versions teatrals d'Heiner Müller (Quartett) que encara tenim a la retina? Anna Lizaran i Lluís Homar, el 1993 i la més recent, amb Raimon Molins i Marta Domingo, el 2012.
Ara al Teatre Goya hem vist una versió en rock dur signada Javier L. Patiño i Darío Facal. Els protagonistes: la marquesa de Merteuil, Carme Conesa, i el vescomte de Valmont, Edu Soto. S'avorreixen i busquen víctimes al servei de la seva luxúria i distracció: la senyora de Tourvel, l'adolescent Cecile de Volanges, la senyora de Volanges.
Vestuari d'època, les cartes de rigor i l'erotisme, que en aquest cas passa a la subtil pornografia escènica. La convenció teatral fa que convisquin elements de finals del segle XVIII i instruments musicals i tecnologia d'ara mateix. I, amb tot, aconsegueix que l'atmosfera del text original es mantingui. Doncs, bravo, per aquesta versió descarada de forma, que fa honor al fons. 9/10
   
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Carme Conesa en el paper de marquesa de Merteuil


ELOGI DE LA LECTURA, DE FINA MASDÉU


Fina Masdéu Abril
Filòloga i una de les coordinadores de Reusenques de Lletres.


Saber llegir vol dir entendre què esperem del text, què espera el text de nosaltres, quin estat d’ànim ens demana i què demana en aquell moment el nostre estat d’ànim. Cal llegir discriminant, triant i seleccionant, no des del prejudici, sinó des del nostre moment, des de la nostra necessitat o des del nostre desig. FINA MASDÉU ABRIL. Article 'Elogi de la lectura', ReusDigital, 26-3-2015


28 de març 2015

'UNA GIORNATA PARTICOLARE' INOBLIDABLE

Una giornata particolare. A partir de la pel·lícula d'Ettore Scola.
Traducció d'Anna Madueño.  Direcció: Oriol Broggi.
La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Sophia Loren i Marcello Mastroianni, inoblidables. Inoblidables, també, Josep M. Flotats i Anna Lizaran. I ara, Clara Segura, Pablo Derqui, inoblidables Antonietta i Gabriele, a la Roma de 1938, amb desfilada de Mussolini i Hitler pels carrers. Antonietta i Gabriele són dos perdedors. Dues  persones que es necessiten, que es busquen, que es troben. Cap dels dos pot ajudar l'altre a sortir de la seva circumstància, però després d'aquesta trobada hi haurà un abans i un després a les seves vides. El pensament únic del feixisme que els ha marcat de per vida. A ell apartant-lo de la seva professió per homosexual, a ella convertint-la en esclava dels seus. Una hora i mitja de tendresa que voldríem que no s'acabés mai entre les parets de la Biblioteca de Catalunya. És mèrit dels actors protagonistes i també de Màrcia Cisteró (en el paper de portera de l'edifici), de la posada en escena delicada, fascinant, de la direcció exquisida que completen un tot inoblidable. I, esclar, mèrit teu, Ettore, Ettore! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»



27 de març 2015

PÉREZ OLIVÁN INAUGURA: LECTURES. UN NAUFRAGI INFINIT

L'Adagio d'Albinoni. Tècnica mixta, 130 x 81 cm.
© PÉREZ OLIVÁN, 2015
L'artista plàstic PÉREZ OLIVÁN inaugura una exposició excepcional a la Sala Portal del Prado, del Vendrell (Oberta fins al 26 d'abril). Preneu-ne nota: Lectures. Un naufragi infinit. A la bellesa singular de la seva obra s'hi afegeix un incentiu per a les persones que tenim els llibres com a companys intel·lectuals. Marc A. Pérez Oliván ha fet 48 pintures interpretant llibres, autors i lectures de la seva vida. I, entre aquestes lectures un text del qual sóc autora. Considero un privilegi que el pintor hagi volgut incloure-hi la interpretació plàstica d'una narració meva, que va llegir en format digital: L'Adagio d'Albinoni (aquí trobareu  l'enllaç per descarregar-la). El meu text acompanyarà aquesta magnífica pintura a la sala. Senyor, no en sóc digna...

Per saber-ne més:



26 de març 2015

DINAR DE 'CAMARGATE', AL TEATRE TANTARANTANA

Camargate. Dramatúrgia i direcció: Jorge-Yaman Serrano
Teatre Tantarantana, Barcelona
L'espectacle Camargate és la recreació teatral de la conversa d'Alicia Sánchez Camacho i l'examant de Jordi Pujol fill, al restaurant La Camarga, un muntage realitzat a partir de la gravació enregistrada per Método 3. Les dues intèrprets de les protagonistes broden els personatges. La meva valoració: 10/10

Trobareu al final d'aquest apunt, com sempre, l'enllaç a la crítica d'Andreu Sotorra, publicada a «Clip de Teatre». Per a l'espectacle  Camargate, Sotorra comença amb una recomanació, que no em sé estar de reproduir aquí:

"Ara que el cedé amb la gravació íntegra, via gerro de flors, del dinar del Restaurant La Camarga que el fill gran de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Ferrusola, va lliurar a la presidència de la maratoniana comissió d'investigació sobre el frau fiscal del Parlament de Catalunya —un vodevil per a amants dels diàlegs de sords— servirà perquè els il·lustríssims parlamentaris facin una sessió d'auriculars compartida, com autèntics espies, per escoltar allò que el poble ja sap de l'indret i el revés, tots plegats podrien estalviar-se les hores d'escolta i substituir-les per una de les representacions de la versió teatral que el muntatge de ficció documental presenta en clau d'humor al Teatre Tantarantana."
ANDREU SOTORRA, Camergate, fragment de la crítica.


25 de març 2015

POESIA SENSE PERMÍS


Eduard López, activista de la difusió de la poesia, autor del blog COL·LECTIU ANTIARTISTES, ha publicat aquest comentari:

"L'altre dia us parlava de les lectures pendents de poesia que tinc damunt la tauleta de nit. Poc després, la Lena Paüls m'enviava un email amb l'assumpte: "Toc, toc! Un altre?". Un altre era el seu poemari Temps de penyora, que ha penjat a l'abast de tothom al seu web. […] Evidentment que el poemari tenia permís per entrar a casa, encara que el fi sentit de l'humor de la Lena el fes interrogant. La poesia, de fet, no reclama permís, almenys a casa meva".

Diu de la lectura començada:

"Vaig empassar-me la part pròpiament titulada Temps de Penyora, d'una glopada, potser massa ràpid, seduït per l'oculta veu, la jo, mora, que ens parla i descriu des de la seva objectivitat de forània, de fora estant,  el decurs de l'any a les nostres terres (els rituals, els costums, les penes, les alegries, les traïcions, els oblits, els records, la ignorància, la desídia i el tràfec)."
EDUARD LÓPEZ. Llegiu l'article sencer aquí


Trobareu el recull de poemes 
Temps de penyora 
clicant la coberta:
https://sites.google.com/site/lenapauls/temps-de-penyora

IMATGES DEL TALLER D'ESCRIPTURA: EL CONTE


Reusenques de Lletres i el Casal de les Dones han organitzat conjuntament un taller d'escriptura dedicat al conte literari. ¿Per què hi va haver tants assistents en aquest primer taller? ¿Totes les persones que hi van assistir volen escriure contes? Els objectius personals deuen ser tants com persones participants, però suposo que la majoria vol saber-ne les lleis per llegir-los amb més intensitat. També haurà estat un incentiu que les conductores (Fina Masdéu i Victòria Rodrigo) siguin escriptores i, alhora, lletrallegides,  experimentades en la didàctica de la Literatura i moderadores de múltiples sessions literàries. Pel que sé van deixar molt bon gust de boca. ¿Qui en podia dubtar? Espero que hi reincideixin.
Per saber-ne més:
Cliqueu el logo de Reusenques de Lletres
http://lletresdereusenques.blogspot.com.es/2015/03/cronica-proposit-del-taller-descriptura.html

24 de març 2015

EXPOSICIÓ: LECTURES. UN NAUFRAGI INFINIT, DE PÉREZ OLIVÁN

Lletra manuscrita al correu electrònic de Marc Pérez Oliván
El Marc signa PÉREZ OLIVÁN les seves pintures. Aquest artista plàstic lletrallegit ha posat en conjunció d'una manera explícita les seves dues passions: la pintura i la lectura. Ha fet una sèrie dedicada a les lectures de la seva vida. N'hi falten moltes i s'angoixa quan s'adona que hi falta aquell o aquell altre autor imprescindible. Auguro que explorarà fins a l'infinit aquesta veta creativa.
De moment, ja tenim cita el divendres 27, al Vendrell, per veure la sèrie de quaranta-vuit quadres: Lectures. Un naufragi infinit. Quan en tingui imatges, en parlaré més d'aquesta exposició. De moment, avanço que una narració meva (L'Adagio d'Albinoni) acompanya una de les pintures a la sala i una altra (La meva Adela) forma part dels textos del catàleg. N'estic molt contenta. I en presumeixo.

PREMIS DE LA CRÍTICA TEATRAL CATALANA

Els guanyadors dels espectacles estrenats el 2014.
Foto: © Comedianet



El jurat dels XVII Premis de la Crítica teatral.
Foto: © Comedianet

23 de març 2015

KABARETT PROTOKOLL, AL CÍRCOL MALDÀ

Kabarett Protokoll.  Helena Tornero. Música: Oscar Machancoses.
 Direcció: Ester Nadal. Círcol Maldà, Barcelona
Assistim a la cuina d'un cabaret literari. L'actor, les dues actrius i el pianista de Kabarett Protokoll ens fan creure que estem assistint a un assaig d'un espectacle de cabaret, més ben dit ens fan imaginar que som espectadors d'un world in progress d'aquest espectacle. Suposadament, estan acabant de decidir els elements que ha de contenir un cop enllestit: música, malabarisme, un estripteasse, plomes, ball... Discussions 'improvisades' entre la dramaturga Helena Tornero (que fa de dramaturga Helena Tornero),  la directora Ester Nadal (en el paper d'Ester Nadal, la directora) i les desavinences amb el cabaretista de les plomes, Oriol Genís (interpretat per Oriol Genís). I els apunts concisos del pianista Oscar Machancoses, en el seu paper, esclar.  Necessiten, diuen, el nostre parer i ens conviden a votar per dilucidar si cal que l'acabin i si assistirem a l'estrena. Entrellacen la tria amb subtils comentaris de l'actualitat social i de la història política, per exemple parlen del cas del periodista i autor de cabaret, l'alemany Kurt Tucholsky, perseguit pels nazis. O la història de Carl von Ossietzky, Premi Nobel de la Pau del 1935,  que va fer quedar en ridícul Hitler davant del món,  quan  va dictar l'ordre que cap alemany rebés mai més un Premi Nobel. No hi falta, la participació 'inesperada' d'una espectadora —en la nostra sessió, la jove actriu Júlia Genís— que, ves per on, balla amb altres espectadors i, a més, s'enrola a cantar amb la resta de la troupe.  Kabarett Protokoll és un espectacle de cabaret literari maliciós, multidisciplinar com cal, presentat amb espontaneïtat calculada. Admirable (i versemblant). 10/10


REUSENQUES DE LLETRES HA ENTRAT A LA VIQUIPÈDIA

Entrada de Reusenques de lletres,
a la «Viquipèdia. L'Enciclopèdia lliure»

Per saber-ne més, cliqueu el logo:
http://lletresdereusenques.blogspot.com


M. LLUÏSA AMORÓS PRESENTA UN NOU LLIBRE


Aquí trobareu més informació de l'autora


La cita:
Biblioteca Central Xavier Amorós
24 de març, dimarts, 20:00 h

21 de març 2015

TEMPS DE PENYORA, RECULL DE POEMES EN LLIBRE DIGITAL

https://sites.google.com/site/lenapauls/temps-de-penyora
Cliqueu la imatge per descarregar 
el llibre Temps de penyora

Celebro el Dia Mundial de la Poesia 
amb la publicació digital d'un llibre de poemes: 
Temps de penyora. 
Un recull dels poemaris premiats i /o publicats 
en diferents llibres col·lectius que ara
aplego amb la coberta de la dissenyadora gràfica
Marta Anguera Curto.

Contingut:
* Els poemaris Temps de penyora i Amb un peu rosegat, el tríptic La falda buida i el poema Mil coloms irisats van obtenir el Premi Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, 2003.

* Lletra menuda,  poemes publicats a La Busca i Centre Comarcal Lleidatà, de Barcelona, 2006.

* Plens de ditades, 20 haikus que van  rebre el Premi de poesia de les Corts, de Barcelona, 2007.

* Teló de fons, poemari guardonat amb el Premi Margarita Wirsing i Bordas, de Sant Feliu de Guíxols, 2007.

* Haikus al ras i Tankas de cop,  poemes esparsos publicats en aquest blog i al blog «Punt i a cap»

20 de març 2015

DIA MUNDIAL DE LA POESIA, 2015: ILLA ESCRITA, DE JAUME PONT

Jaume Pont ha escrit el poema Illa escrita en commemoració al Dia Mundial de la Poesia. El poema ha estat traduït a 20 llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, euskera, , francès, gallec, italià, japonès, mandarí, mandinga, occità, persa, quítxua, romanès, rus, sard, urdú, wòlof).
És una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO.

Llegiu-ne aquí el poema original i les traduccions

La cita:
Acte central del Dia Mundial de la Poesia
Arts Santa Mònica, de Barceloa
21 de març,  18.30 h.



19 de març 2015

MUSEU DE LES CULTURES DEL MÓN

Àsia. Museu de les Cultures del Món. Foto: Paüls
Inauguració del Museu de les Cultures del Món, al carrer Montcada de Barcelona, davant per davant del Museu Picasso. S'hi exposen peces esplèndides d'art procedents de cultures diverses: dels maia, dels ioruba, dels senufo, dels baulé, dels fang, dels abelam... Només per l'estètica de les peces i la disposició en l'espai val la pena fer-hi una visita amb deteniment. Ara bé, al meu entendre és un museu de concepció antiga. No hi ha esperit crític en la descripció d'aquest patrimoni d'altres cultures. ¿Per què estan fetes amb aquell material i no amb cap altre? ¿Com és que han arribat al museu? ¿Quina importància tenen les colonitzacions, les espoliacions de patrimoni, les  migracions, les guerres sobre els objectes representats de cada poble? ¿Qui? Quan? ¿Com? ¿Per què? No he trobat resposta a les sales del museu sobre aquestes peces bellíssimes, d'alt valor artístic, custodiades per tants agents de seguretat. En paral·lel, la casa del Marquès de Llió i la casa Nadal, ocupades ara pel museu, brillen tant com els objectes que s'hi difonen.

Portes obertes Museu de les Cultures del Món fins al 7 d'abril.


18 de març 2015

LA BESNÉTA D'ALÍCIA, AL CCCB

150è aniversari de la publicació d'Alícia al país de les meravelles
En el marc del programa de «Kosmopolis. La festa de la literatura amplificada» que té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (18-22 de març), Vanessa Tait, besnéta d'Alice Liddell —la nena a la qual Lewis Carroll va dedicar Alícia al País de les Meravelles—  parlarà de la seva primera novel·la, que es publicarà en anglès el pròxim mes de juliol. The Looking Glass House, ambientada a Oxford en 1862 i inspirada en les històries de l'Alice original, relata la relació de Mary Pickett —institutriu de la família Liddell—, amb Alice, les seves germanes i Charles L. Dodgson (Lewis Carroll).

La cita:
VANESSA TAIT
Hall del CCCB, 21 de març, 12:30 h

Entrada: 3 €

CLOACA, DE MARIA GOOS, AL VERSUS TEATRE

Cloaca. Autora: Maria Goss. Traducció: Lluís Montserrat
Adaptació: Roger Pera. Direcció: Òscar Molina. Versus Teatre, Barcelona
Entro a la sala del Versus Teatre convençuda que l'espectacle Cloaca serà una comèdia, tal com era la versió titulada Baraka, del Teatre Goya, dirigida per Javier Daulte (llegiu-ne aquí el comentari). Som-hi. ¿Quantes obres d'art rebutjades hi ha al fons dels museus? Vuit pintures descartades d'exposicions van ser objecte de regal a un funcionari públic. Ara les ha de tornar perquè han pujat de valor inesperadament, en morir-se el pintor. Si els tres amics més íntims l'han d'ajudar, té el cas perdut, aquest col·leccionista d'art. A mesura que anava avançant l'acció anava pensant que el text està descompensat. La primera part és anodina, allargassada i la segona s'anima amb elements aliens a la mateixa trama. Aquest desequilibri compositiu es podria resoldre amb un recorregut en picat pels diàlegs, però aquí s'opta per la desmesura i a fer-nos entendre allò que ja hem copsat molt abans que els intèrprets comencessin a cridar i a vagarejar per l'escenari, cadascú a la seva. Els actors no en tenen cap culpa. 7/10



17 de març 2015

PERDIENDO EL TIEMPO, AL TEATRE POLIORAMA

Perdiendo el tiempo. Autors: M. Gómez, Ignasi Gil
Direcció: Mar Gómez. Teatre Poliorama, Barcelona
El temps perdut i el temps recuperat davant dels nostres ulls per dos personatges que s'envolten de rellotges, vint-i-quatre mòduls multifuncionals.  Un espectacle presentat el 2002 al Mercat de les Flors, que ja ha fet gira i que ara ha tornat a Barcelona,  al Teatre Poliorama, en sessions de teatre familiar. Dansa, circ, teatre gestual, mites i referents de fàcil interpretació. Els espectadors menuts han estat molt atents a l'evolució de la història d'amor dels personatges. Els adults no només no hem perdut el temps, sinó que hem tingut la sensació de trobar-nos en una altra dimensió temporal. Un espectacle poètic per a espectadors sensibles de totes les edats. 10/10

16 de març 2015

KOSMOPOLIS'15: LABORATORIS DE L'ESCRIPTURA

Els secrets de l'art d'escriure a
«Kosmopolis15. Festa de la literatura amplificada»

Centre Cultura Contemporània, Barcelona, 18-22 març

Per saber-ne més:
Descripció: LABORATORIS DE L'ESCRIPTURA

PROGRAMA


FÓRMULA FELICITAT, A L'ÀTRIUM TEATRE

La fórmula de la felicitat. Autora: Anna M. Ricart.
Direcció: Mireia Trias.  Sala Atrium, Barcelona

La fórmula de la felicitat és complicada, difícil de treure'n l'entrellat. En primer lloc hauríem de saber definir què entén cadascú per felicitat i aleshores veuríem que hi ha tantes fórmules com persones a l'univers. Això és el que ens diuen els intèrprets de La fórmula de la felicitat, que ha escrit Anna M. Ricart i que interpreten amb energia i efectivitat Tilda Espluga (en una mena de videoconferència), Guillem Gefaell, Cristina Noguer, Xavier Torra i Mireia Estrany.  Una parella de nou i una exparella imaginen la seva felicitat en aquesta comèdia breu. Preguntes sense reposta, ¿la felicitat es troba només en l'amor?   ¿L'amor ens salva de ser infeliços, potser? Continuarem buscant la fórmula, incansables. 8/10



15 de març 2015

ALÍCIA: 150 ANYS AL PAÍS DE LES MERAVELLES


«Kosmopolis5. La festa de la literatura amplificada» 
ret homenatge a Alícia al país de les meravelles 
 des de diferents disciplines, de la música a la física 
i de la gastronomia a la literatura.

Vegeu-ne aquí la programació:

*

Llegiu en aquest blog els apunts:





LA FESTA DE LA GENT DEL LLAMP, A LA SELVA DEL CAMP

El Museu de l'avi de Duesaigües protagonitza 
un capítol de la sèrie de televisió «Gent del Llamp», 
que es veurà ben aviat al Canal Reus TV. 

Presentació de la sèrie:
Teatre de la Defensa Agrària
 la Selva del Camp, 20 de març, 19:00 h

 Per saber-ne més:
(llibre digital i dossier d'activitats a la carta)


14 de març 2015

TALLER D'ESCRIPTURA: EL CONTE.

El conte literari té lleis pròpies. Potser som lectors de textos de bons contistes i ens hem llançat a escriure contes guiats per la intuïció. Potser ens hem preguntat: ¿què ens cal per escriure un conte? La pàgina en blanc (el suport), tenir alguna cosa per explicar (la matèria) i saber com dir-la (la llengua i altres eines). 
Si en volem saber més, la  Fina Masdéu, filòloga, escriptora i professora de llengua i literatura catalanes,  i la Victòria Rodrigo, bibliotecària i escriptora —dues Reusenques de Lletres que han estudiat el gènere a fons—  n'impartiran un taller obert a tothom qui vulgui endinsar-se en aquesta tipologia narrativa. N'il·lustraran els aspectes tècnics amb textos de contistes de referència.  

La cita:
Casal de les Dones 
(pl. de la Patacada, 9 - Reus)
18 de març a les 18:00 h 
(una hora i  mitja de durada)

DOLORE SOTTO CHIAVE, DE DE FILIPPO, AL LLIURE DE GRÀCIA

Dolore sotto chiave. Autor: Eduardo De Filippo 
Direcció: Francesco Saporano. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
L'espectacle Dolore sotto chiave consta de dues peces curtes del dramaturg napolità Eduardo De Filippo i una introducció breu de Luigi Pirandello. Una hora i vint a tot estirar. Humor negre segons el cànon del gènere. Un mort de fa mesos, producte d'un engany que potser no ho és tant.  Veïnat amb tocs de l'absurd. Als espectadors se'ns instal·la el somriure als llavis, a tot el cos i ens veiem abocats a fer-nos còmplices del llogater que se sorprèn a cada frase. Una festa amb De Filippo com a protagonista. 10/10
  
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Eduardo aconsegueix entrellaçar diversos registres 
i gèneres que se succeixen per la corda fluixa del
cinisme i la ironia.
FRANCESCO SAPORANO. Director de Dolore sotto chiave

13 de març 2015

PETITS MONSTRES, A LA VILLARROEL

Petits monstres. Autora i directora: Marilia Samper.
 La Villarroel, Barcelona
A la Villarroel hem estat espectadors del que passava entre andròmines a les golfes d'una casa familiar. Petits monstres és una comèdia generacional, dels que ara ratllen els quaranta. La noia gran (Vanessa Segura) ha vingut a refugiar-se a les golfes per fumar i s'amaga en un armari quan sent que pugen la germa petita (Mireia Pifarrer en la nostra sessió, que combina amb Marta Aran)  i la seva parella (Jordi Andújar en la nostra sessió, que combina amb David Vert). Sent la conversa de la petita tal com la sentim nosaltres, els espectadors.  Estan a punt de tallar i la noia pensa tornar a casa dels pares. La gran pensa que envairà el seu territori i treu les ungles esmolades en uns diàlegs en picat, invectives iròniques, plenes de malícia. Es troben enfrontades dues fornades generacionals: una artista conceptual, amb el cap ple de pardals, marginada voluntàriament i l'altra fent una feina d'un nivell baix que no té res a veure amb els estudis, però que li serveix per no quedar al marge.
Interpretacions vigoroses, naturalistes, creïbles. Absolutament prescindibles les frases en català, que fan pensar en un atac sobtat per avalar el títol, més que per cap altra justificació. No li cal a l'obra ni a la llengua minoritària. 8/10
 
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Dues maneres d'enfrontar-se al buit i a les pors 
i dues maneres de salvar-se quan tot va malament.
MARILIA SAMPER. Autora i director de Petits monstres

COPi & OCAÑA AL PURGATORI, A L'ALMERIA TEATRE

Copi & Ocaña al Purgatori, Text i direcció: Marc Rosich
a  proposta de Julio Álvarez. Almeria Teatre, Barcelona
Del dramaturg argentí establert a París, Copi, en vam veure Una visita inoportuna, al Teatre Poliorama (temporada 1989-1990), dirigida per Jorge Lavelli, interpretada per Enric Majó. De l'artista plàstic Ocaña, icona canalla de les rambla barcelonina postfranquista, em ve a la memòria una passejada seva per la Rambla, a finals dels 80,  carregat amb un quadre de dos metres molt acolorit. S'aturava a parlar amb tothom i la gent el fotografiava. Aleshores no coneixíem el documental que va enregistrar Ventura Pons el 1978 Ocaña, retrato intermitente. La popularitat d'Ocaña va ser tan gran que el cantant Carles Cano li va dedicar una copla, 'Romance a Ocaña', posteriorment enregistrada per Maria Dolores Pradera. 
Copi va morir de sida el 1987, i Ocaña, el 1993, a causa de l'incendi d'una disfressa. El dramaturg Marc Rosich els situa a l'obra Copi & Ocaña al Purgatori, que hem vist a l'Almeria Teatre, atrapats en un mateix espai-temps indefinit, un purgatori en format de ring sense comunicació amb l'exterior, amb l'objectiu que es desfacin del llast de les seves vides per entrar a l'eternitat definitiva.
Marc Rosich recuperava el 2004, al Teatre Tantarantana, els personatges ja mitificats pel record. Ara, amb els mateixos protagonistes (Oriol Guinart i Víctor Álvaro), hem revisitat aquests personatges descarats, exhibicionistes i tràgics. El mestre de cerimònia d'aquest purgatori és l'ombra de Pasolini (Jaume Madaula). Deduïm que en aquest purgatori s'hi aprèn català. L'ombra de Pasolini ho demostra, tot i que Copi i Ocaña en surten sense aconseguir-ho. 9/10



11 de març 2015

L'EXPOSICIÓ 'BIBLIOTEC', 100 ANYS DE BIBLIOTEQUES

Exposició BiblioTec. Cotxeres del Palau Robert
Alumna Escola Bibliotecàries, 1952

A la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert hem vist l'exposició  BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària 1915-2015,  en commemoració del centenari de la creació de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1915, avui facultat universitària. La mostra dóna a conèixer l'evolució d'aquesta institució acadèmica i la transformació d’una professió que s’ha adaptat als temps i s'actualitza constantment. Organitzen conjuntament la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Comissariada per  Teresa Mañà i Mònica Baró.

Exposició oberta fins al 10 de maig de 2015.


10 de març 2015

TEENAGE DREAM, AL TEATRE TANTARANTANA

Teenage Dream. Creació i direcció: Projecte NISU
Teatre Tantarantana, Barcelona
Teatre dins el teatre a Teenage Dream, amb referents a dojo de l'actualitat. Una comèdia on res és el que sembla, que té com a marc diversos aniversaris d'una criatura, la protagonista absent. Ambigüitat dels actors que fan de pare i de mare (tendres i efectius Albert Pérez Hidalgo i Xavier Torra). ¿La nena de la família és un nen o a l'inrevés? Seqüències repetides en una atmosfera de cabaret casolà que té el punt culminant en la destapada de l'adolescent (espectacular Guillem Gefael) amb un número sensual que revoluciona les butaques. 8/10


09 de març 2015

PER A LA ROSA NOVELL, DIAMANTS DE JOAN THARRATS

© Joan Tharrats
Fa un temps, vaig escriure d'una tirada vint-i-tants monòlegs breus dedicats a actrius que admiro. Darrerament n'he anat afegit alguns més a la sèrie. Mentre els escrivia, la veu de les actrius amb les quals pensava, em donaven el to i el sentit de cada text. No els he fet públics, per tant no em dolc que cap hagi estat interpretat per les destinatàries. Ara, en deixar-nos la Rosa Novell, en homenatge seu, he fet públic el primer dels monòlegs, precisament el que li dedicava: La devoradora de diamants. La Rosa ja no l'interpretarà, però si el llegiu en veu alta —feu-ne la prova—us indicarà com l'heu de dir.

El monòleg ha estat publicat, sense dedicatòria, en el context d'un relat autobiogràfic al llibre col·lectiu de Reusenques de Lletres, Biblioteques personals (Arola Editors, 2014:79). Ara el trobareu al blog «Punt i a cap», molt ben acompanyat d'un dibuix de dos diamants, gentilesa de l'artista plàstic Joan Tharrats (Llegiu-ne aquí l'apunt Joan Tharrats, eclèctic). En breu faré la publicació digital de la resta de monòlegs i d'algunes peces breus de teatre.

L'han encertada... vostès hi entenen:
és un diamant. Un diamant esplèndid.
I, aquí, en porto un altre.
LENA PAÜLS. La devoradora de diamants, fragment.



08 de març 2015

SIS GATS D'ARNAL BALLESTER, AL CARRER XUCLÀ

Gats, d'Arnal Ballester.
Paret mitgera al carrer d'en Xuclà, cantonada 
amb Pintor Fortuny, a Barcelona

Ja es pot veure la restauració del grafit dels Gats al carrer d'en Xuclà, de l'artista plàstic Arnal Ballester. Ha reaparegut el Gat Perplex, que en la rehabilitació de l'edifici es va haver de suprimir. 
Les parets mitgeres són un aparador esplèndid per a l'exposició permanent d'art al carrer. Continua la meva campanya particular a favor dels grafits de qualitat a les persianes dels establiments, a les façanes i a les parets mitgeres.
Per saber-ne més:

*

Alguns apunts en aquest blog sobre aquest art al carrer:

07 de març 2015

MICROMECENATGE PER AL PROJECTE 'QUEDEM AL ZURICH?'

El Zurich és més que un cafè cèntric de Barcelona.

Trenta-tres autors bloguers han participat en el projecte Quedem al Zurich? prenent com a motiu, matèria o tema literari aquest cafè emblemàtic. Amb el Zurich com a nexe d'unió, han escrit relats autobiogràfics, històries de ficció, poemes, l'han interpretat amb obres pictòriques i han fotografiat l'establiment de totes bandes.
Ara els bloguers arrodoniran el projecte fent una edició en paper que aplegarà el material escrit i gràfic. Un llibre que volen finançar amb un micromecenatge. Vegeu-ne el book trailer i deixeu-vos endur per l'energia que aquesta patuleia bloguera irradia sobre aquest projecte col·lectiu.

L'enllaç per participar-hi:
QUEDEM AL ZURICH?







06 de març 2015

TIRANT LO BLANC, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Tirant lo Blanc. Autor: Joanot Martorell. Adaptació: 
Roger Cònsul i Pere Planella. Música: Josep M. Duran. 
Direcció: Pere Planella. Sala Tallers, TNC, Barcelona
A la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, l'actor Enric Cambray interpreta un magnífic cavaller Tirant a Constantinoble, segurament l’episodi més agraït de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc pels lectors d'avui. S'hi explica que ha mort el fill de l’emperador i el palau imperial està de dol. Arriba Tirant investit amb gran àura a causa de les gestes que ha protagonitzat per la Mediterrània contra el turc. És nomenat  capità dels exèrcits, ja que el duc de Macedònia, promès de la princesa, no pot arribar a temps de defensar-los dels enemics que ja toquen les portes de la ciutat. En surt victoriós. Tirant i els seus escuders, Hipòlit i Diafebus, entren a la cambra on hi ha la princesa Carmesina i les seves donzelles, Plaerdemavida i Estefania. S’enamoren Estefania i Diafebus i Carmesina i Tirant. Jocs de llit, corredisses per palau, traïcions de la Víuda Reposada, dida de la princesa i enamorada secretament de Tirant… I, esclar, no hi falta la declaració sonada  de Tirant a Carmesina, sense dir-li ni una paraula (amb l’estratègia del mirall) i allò que li diu que té, mar d'amar, i que ella interpreta com a mal de mar. I el the End, amb el naufragi a les costes d’Àfrica i tornada a Constantinoble on mor de mal de costat i Carmesina amb ell. 
A més d'Enric Cambray, tot el jove l’elenc femení brilla, tant en els papers masculins com en els femenins: Mar Casas, Laura Fité, Laura Pau, Jéssica Pérez, Mònica Portillo, Magda Puig, Lola Sans i Marta Tricuera. La proposta s’adreça a espectadors de secundària, que tenen la novel·la com a lectura obligatòria. La virtut d’aquesta posada en escena és que qualsevol espectador a partir de dotze anys que hagi llegit o no fragments de la novel·la entendrà la trama a la perfecció, però també entendrà les estratègies bèl·liques per terra i mar del cavaller Tirant, explicades sobre maquetes. Molts lectors no les havíem enteses ni tan sols explicades per la doctora Lola Badia. Bravo, Pere Planella! 10/10


05 de març 2015

MI VIDA SIN MI, D'ISABEL COIXET


Una pel·lícula d'Isabel Coixet (Nadie quiere la noche) ha inaugurat amb tots els honors la Berlinale d'enguany. Poca broma. En aquest aparador alemany havia presentat  Mi vida sin mí (2003) i Elegy (2008) a la secció oficial. Et mereixes una Berlinale per a tu sola, Isabel Coixet.
M'agraden les pel·lícules d'Isabel Coixet. Unes més que les altres, esclar, però no em deixen mai indiferent. He revisitat darrerament Mi vida sin mi. Una dona jove, amb dos fills menuts, malalta terminal a causa d'un càncer fa una llista del que vol fer en les poques setmanes que li queden de vida. Lligar caps, desitjos incomplerts. Tendresa, força i sensualitat a flor de pell.  Disponible a Filmin.es 8/10


04 de març 2015

MALDITA FORTUNA, AL TEATRE APOLO

Maldita fortuna. Autor: Francis Veber. Direcció: Paco Mir.
Teatre Apolo, Barcelona
És l'autor de la comèdia Maldita fortuna, que hem vist ara a l'Apolo, i d'una altra de molt representada i popular El sopar dels idiotes. Parlo, esclar, de Francis Veber (Neuilly-sur-Seine, París, 1937). No recordo haver-la vista abans, però té un no-sé-què de familiar, potser perquè també hi ha un inspector d'Hisenda, un visitant no esperat, que va a la recerca del tribut escaquejat. No hem rigut gaire els espectadors de la nostra sessió, i això fa de mal dir, quan hem anat a veure una comèdia. Intento entendre per què. D'entrada,  un plantejament dilatat fa que ens serveixin els personatges mastegats. És allò que diries, a la segona escena, ja sé qui són: anem per feina! Hi ha un ric molt ric i un pobre molt pobre, fillol (o potser alguna altra cosa?) del ric. I moltes entrades i sortides d'un apartament luxós per heretar. O no, encara no. Per sort, la mitja hora final ens fa dir que sí, que Maldita fortuna és una comèdia. Espectacle bilingüe: espanyol i català. 8/10

LA NAU DEL BOJOS, A LA SECA ESPAI BROSSA

La nau dels bojos. Dramatúrgia: Joan Yago. Música: Gori Matas
Direcció: Israel Solà. La Seca Espai Brossa, Barcelona
La jove companyia La Calòrica ha escrit un text profund i consistent inspirant-se en el quadre La nau dels bojos (1503-1504) del pintor flamenc Hieronymus Bosch, que es pot veure al Museu del Louvre.
N'han resolt els elements simbòlics de la imatge amb paraules bellíssimes que vessen contingut moral.  El Bufó Klaus comanda la nau per un riu (simbologia de la vida i  de la mort). Sap que no durà enlloc la tripulació per molt que diversos cops els sembli que han albirat entre la boira la ciutat ideal que els ha d'acollir.  Vol morir, però es penedeix enmig de l'agonia d'haver pensat a suïcidar-se. La senyora Mort, que ja el rondava, el salva a canvi de conduir uns passatgers a un paradís,  Geel, una ciutat utòpica. Si, com es preveu, no hi arribaran mai, el botí de la Mort serà l'ànima del Bufó i la de la resta de viatgers que, desesmats, han perdut els valors ancestrals en aquesta dilatada travessia: un jove filòsof, un bisbe,  una dona de la vida, el Bufó i la Mort. Són conscients del seu destí, però tot i així, decideixen continuar la recerca per sempre més.
La companyia va rebre el premi d'interpretació Adrià Gual 2012, de l'Institut del Teatre. Una menció especial per a l'escenografia de disseny i factura excepcionals. Tot el conjunt aconsegueix que els espectadors destensem els músculs i entenguem per què continuarem anant al teatre. Un espectacle d'una hora justa, la densitat del qual provoca emocions fortes i duradores. 10/10

   


01 de març 2015

CRÒNICA GRÀFICA DE LA TERTÚLIA LITERÀRIA AL CASAL DE LES DONES


Casal de les Dones, 25 de febrer, 18:30 h
 Foto © Maria Marcó


Llegim per plaer, i per conèixer, i per aprendre, i per imaginar, i... per viure. Per viure amb més intensitat, amb més matisos.
 FINA MASDÉU I VICTÒRIA RODRIGO
Biblioteques personals
Arola Editors, 2014




Lletraferides i lletrallegides hem fet quatre presentacions del recull Biblioteques personals de Reusenques de Lletres,  taules rodones i tertúlies a l'entorn d'un eix temàtic que ens apassiona: llibres, lectures.  
Aquest cop, la trobada al Casal de les Dones ha tingut el precedent usual d'un club de lectura (els participants s'han hagut d'inscriure i s'han compromès a llegir el llibre) i ara compartirem la lectura que cadascú n'ha fet. Vet aquí la meva crònica, il·lustrada amb les fotografies d'Antonieta Codina, de Maria Marcó i de Fina Masdéu.
A la fotografia, la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo (primera de la dreta), impulsora conjuntament amb la filòloga i escriptora Fina Masdéu del projecte literari Reusenques de Lletres, presenta la tertúlia i la moderadora (Lena Paüls, aquesta cronista, al centre de la imatge).
Teniu a les mans un llibre que parla sobre llibres. O, més 
exactament, sobre la relació que mantenim amb els llibres 
que al llarg del temps anem incorporant a les nostres vides
Montserrat Flores, pròleg (op. cit. 17).

Foto: © Fina Masdéu
En iniciar el primer bloc de la tertúlia ens identifiquem amb alguna de les biblioteques que trobem en els textos de l'epígraf «Biblioteques». Potser vam començar amb una biblioteca de pocs tresors, com els vint de la Maria Pons, protagonista del relat 'Sala de reserva', de Victòria Rodrigo (op. cit. 37): 
Tots els guardava zelosament en una caixa de fusta sota 
del seu llit i cada nit els comptava i els revisava abans 
d'anar a dormir. La possibilitat de perdre qualsevol 
d'aquests exemplars era un terrible malson per a ella.
Foto: © Fina Masdéu
Més d'un tertulià s'identifica amb els llibres heretats que trobem als poemes de la filòloga i escriptora Aràntzazu Fonts: Els llibres hi són, / són meus / o són seus encara? (op cit., 65). Són de propietat nostra, però només hi mantenim un vincle emocional pel fet de ser de qui són realment. Ens emocionem amb l'anecdotari d'un llibre familiar perdut i retrobat per art de màgia. Ens l'explica Eduard López,  escriptor lletrallegit que acaba de publicar el recull de narracions breus Interseccions (Ifeelbook Editors, 2014).
Foto © Fina Masdéu
¿Qui s'identifica amb una biblioteca abandonada o amb llibres desats en capses a les golfes? La filòloga i escriptora M. Lluïsa Amorós (a la foto, segona de la dreta) presenta a la seva narració 'La casa de les esquelles' una biblioteca abandonada i recuperada després de cinquanta anys. Ara hem venut la casa, però sempre recordava les hores transcorregudes aquí, entre llibres, llegim (op. cit. 59). Tota la concurrència tenim experiències en aquest sentit. La conversa deriva cap als llibres deixats i que no ens han tornat. Hi ha lectors que deixen llibres a segons qui i lectors que n'acostumen a demanar en prèstec i els tracten amb respecte, diuen. L'Aràntzazu Fonts sap que costa recuperar un llibre deixat: Veig / els forats als prestatges / dels llibres que mai no tornaran. (op. cit. 64).

Foto: © Antonieta Codina
Per tancar el tema del bloc «Biblioteques» parlem del futur de les nostres biblioteques personals. ¿Són intransferibles?  No és nou per a la biblioteca rebre llegats 'post mortem', així que hom arriba a entendre la preocupació d'aquells que estimen els llibres per saber què se'n farà quan ells no hi siguin, llegim al relat 'Sala de reserva' de Victòria Rodrigo (op cit. 27). L'autora ens explica els criteris que segueixen les biblioteques públiques per acceptar donacions.
Foto: © Antonieta Codina
La tertúlia entra de ple al bloc «Llibres».  Comencem parlant de la importància de la literatura oral en la formació de nous lectors. I, també, de les històries familiars transmeses oralment. Llegim de Carme Andrade: La història d'aquell enamorament literari entre l'avi Manuel i l'àvia Dàlia sentida tantes vegades en boca dels pares i dels oncles s'havia encofurnat obstinadament en algun punt remot del meu cervell però les làmines de la paret m'havien alertat inconscientment que allí hi havia una història que calia recuperar. (op. cit. 93). 
Una altra tertuliana diu que, precisament per allò que li explicaven els seus pares, li agrada llegir llibres d'història o que tractin la guerra civil.  Durant el franquisme a Reus els àmbits menys reeixits, des del punt de vista de l'edició, són el del teatre, quasi inexistent, i el de la novel·la, inexistent del tot. I, en termes de gènere, les dones hi són només testimonialment." diu Agnès Toda en el seu assaig 'L'edició en català a Reus durant el franquisme'. (op. cit. 113). 

Foto: © Antonieta Codina
A la fotografia, l'artista plàstica Fina Veciana —autora de la pintura de la portada de Biblioteques personals— i l'escriptora Marta Magrinyà compartint les primeres lectures que comenta el tertulià.  Parlem de lectures que ens han marcat, com a la poetessa M. Dolors Vallverdú, que escriu uns poemes influïda per la lectura de Les Yeux d'Elsa, de Louis Aragon (op. cit. 151):
Amor de llarg camí, amor que portes
matins de somnis alterats per l'ànsia
de saber-te llunyà i alhora fràgil
a cada moviment que surt de l'ànima.
Segons diu el pedagog Daniel Pennac, sempre guardem en secret el plaer del llibre llegit. ¿Per què ens ha 'servit' una lectura? Marta Magrinyà ens explica que a la Paula  les lectures li 'serveixen' per sortir airosa d'una entrevista de feina i potser per alguna cosa més: No és que jo sigui tan jove i atractiu, tan masclista, com el senyor Grey però tampoc no ets tan bleda i inexperta com l'Anastasia Steele. (op. cit. 142).
Foto: © Antonieta Codina
Entenem que la relació dels lectors amb els llibres és molt diversa. Llibres utilitaris, llibres per perfumar armaris, llibres singulars per llegir amb guants. Als textos dels llibres propis uns hi fan subratllats i anotacions als marges, d'altres hi amaguen retalls de diaris o un punt de llibre a cada llibre, com ens diu una tertuliana. Llegim de la poetessa Montse Farrés, aquest fragment de poema (op. cit. 96):
Trobo en un llibre, oblidada,
una flor seca, sense olor,
On va florir, i,quan?
Qui la posà en el llibre?
I ell, ésviu? És viva ella?

Foto: © Antonieta Codina
L'epígraf «Lectures» ens proporciona material per al debat: ¿llegir rellegir? Voldríem que alguns llibres no s'haguessin acabat mai, tots hem experimentat lectures que ens han aïllat una estona meravellosa del món. La lectora que ens presenta la Txell Granados a la seva narració 'I em va fer l'ullet' descobreix de vella el plaer de la lectura: Era la primera vegada que experimentava plaer llegint un llibre. Vaig estar dues hores completament aïllada de la realitat. (op. cit. 147)
Una novel·la llegida en dues hores, podria ser escrita per Marta Magrinyà en quinze dies, confessa l'escriptora. L'artista plàstica Fina Veciana, opina que una novel·la escrita durant un temps dilatat pot fer perdre-li frescor, comparant-ho amb una pintura diu que és més de plasmar l'instant emocional. Poeta d'haikus.
Foto © Antonieta Codina
Diversos tertulians constaten que abans llegien més novel·la i que ara es decanten per la poesia i per llibres d'història.  Per llegir una estona cada dia, una tertuliana convida triar la narrativa breu.  Llegim del 'Dietari inconstant' de  Fina Masdéu: La narració breu és, massa sovint, considerada la germana menor de les grans històries de ficció, com si les dificultats per concentrar en unes poques pàgines un moment, una vivència, un gest, fossin ínfimes davant l'exuberància que ostenten els fets novel·lats en centenars de fulls. (op. cit. 160).  La Fina Masdéu, (primera de la dreta), potser perquè ara es troba en fase de redacció de la tesi doctoral, se sent més a gust llegint assaig, ens diu.

Casal de les Dones, 25 febrer, 20:00 h. 
Foto: © Fina Masdéu
Parlem de compartir llibres i lectures. La poetessa Conxita Jiménez  (primera de l'esquerra), que acaba de publicar el poemari Terres i Vents (Edicions Saldomar, 2014), ens  transmet l'emoció que sent en recitar poemes propis i d'altri.  Ara bé, els sentiments són ambivalents quan un fill o un nét accedeix als llibres de la biblioteca personal. Gelosia i felicitat, alhora. La tertuliana menuda  —Mariona R. F.  que se cita al relat autobiogràfic 'La biblioteca personal' (op. cit. 71-82)— va mostrar la seva darrera lectura La Jordi es vol tallar els cabells, d'Enid Blyton d'El Club dels Cinc (Editorial Joventut, 2014). Els tertulians adults  acollim l'aportació d'aquesta lectora de nou anys amb tendresa pels records que ens desvetlla.
El llibre Biblioteques personals ens ha fet còmplices als participants d'aquesta tertúlia durant una hora i mitja: Són còmplices d'un mateix secret que els té units sense coneixe's, diu la Carme Andrade (op. cit. 90).
I el comiat. Amb el desig que expressa Marta Magrinyà, parafrasejant Salinger (op. cit.138). Algú va dir que saps que un llibre t'ha agradat de veritat quan sents moltes ganes de conèixer el seu autor. T'agradaria estar una estona amb ell i tenir-lo com a amic. Amén.

Trobareu a l'enllaç del logo de Reusenques de Lletres
 el llibre Biblioteques personals (Arola Ediors, 2014):
http://lletresdereusenques.blogspot.com.es/2014/12/eixamplem-lambit-de-distribucio.html