La duesaigüenca Irene Costa Martínez va escriure el 2011 una carta al seu germà David, un nen que va néixer amb paràlisi cerebral i que va condicionar la vida de tota la família. Els amics de la família que coneixíem el petit, ens va esborronar la sinceritat i delicadesa amb què la Irene explicava la biografia del germà gran.
Ara, en el 15è aniversari de la mort del David, la Irene en fa un relat d'homenatge, una expressió del record vivíssim i de la superació en tots els sentits que per a ella ha representat el germà.
Gràcies, Irene, en nom de tots els que vam estimar el David, per emocionar-nos un cop més amb el teu testimoni.
Gràcies, Irene, en nom de tots els que vam estimar el David, per emocionar-nos un cop més amb el teu testimoni.
 |
| Irene Costa Martínez |
He aconseguit omplir el “buit” que vas deixar Tete, en aquests quinze anys he sumat molts valors, somriures, gratitud, orgull, estima, consciència, fe, afecte, fortalesa, lluita, aprenentatge, força emocional, voluntat, decisió, autocontrol, tristesa plaentera, felicitat pura i vida. Tete t’he sumat vida i tu me l’has sumat a mi.
IRENE COSTA MARTÍNEZ.
Un any més, un any menys (fragment)