31 de desembre 2014

PUBLICACIONS DE LA COLLITA DEL 2014

A més dels apunts que podeu llegir—des del 2009— en aquest blog dietari, la collita de textos de ficció i de no-ficció que he publicat enguany ha anat creixent.
Si voleu saber-ne més, cliqueu sobre les imatges.

http://pontdenseula.blogspot.com.es/2014/05/cronica-grafica-de-la-presentacio-dun.html


Novel·la Un riu que creix de nit. Fotografies: Iolanda Salvadó. Presentació: Josep Llebaria Nolla. Pròleg: Màrius Domingo de Pedro. Ajuntament de Duesaigües, 2014.
*  Descarregueu-vos aquí el pdf de la novel·la

http://pontdenseula.blogspot.com.es/2014/04/reusenques-de-lletres-segon-llibre.html


Relat biogràfic "La biblioteca personal", dins del volum Biblioteques personals, del col·lectiu Reusenques de Lletres. Pròleg: Montserrat Flores. Tarragona: Arola Editors, 2014: 71-82
Descarregueu-vos aquí el pdf del relat. 



Web personal
http://puntiacap.blogspot.com
 «Punt i a cap», blog de creació
Des del 2011
«Cornabou», web de serveis

30 de desembre 2014

PUBLICITAT CREATIVA EN UN CATÀLEG


Una idea que ens farà estalviar aigua: posem-nos l'escorredora (de Tiger) al cap i combinem la neteja de l'enciam amb la dutxa del matí. Trobarem l'escorredora disponible en color vermell, en fúcsia i en turquesa. És una proposa del catàleg de festes de la cadena Tiger. És que, a veure,  ¿com es pot promocionar una escorredora i fer que els possibles compradors —que en deuen tenir tres a la cuina— s'hi interessin?  Un catàleg que posa de bon humor, cosa gens vista.

Per saber-ne més:

29 de desembre 2014

EL PRÍNCEP FELIÇ, D'OSCAR WILDE

El príncep feliç, Oscar Wilde. Traducció: Josep Vallverdú.
Adaptació: J. Picó i La Baldufa. Teatre Nacional de Catalunya
Recomanada per a espectadors de més de 6 anys.
A la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya s'hi ha representat El príncep feliç, d'Oscar Wilde, un relat simbòlic presentat amb imatges refinades que enfoquen un poble en miniatura. Al capdamunt d’aquest poble hi ha una estàtua d'un príncep amb l’acabat de bany d’or, la qual, des de la seva posició privilegiada veu la pobresa que no havia vist abans tancat al castell. Una oreneta l’ajuda a desprendre’s d’allò superflu per repartir-ho entre la gent del poble que pateix gana. Espectacle per despertar la solidaritat, del qual els menuts en copsen l'art visual, però em sembla que no els arriba la complexitat del missatge. 8/10

28 de desembre 2014

RHUM, MONTI, AL TEATRE LLIURE

Rhum.  Autor: Joan Montanyès 'Monti'.
Dramatúrgia: Martí Torras Mayneris, Joan Montanyès i Monti&Cia. 
Direcció: Martí Torras Mayneris.Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
Monti, Monti, Monti. Enyorat pallasso Monti. 
Homenatge a Joan Montanyès (Barcelona, 1965 - 2013)
Gràcies, a tota la troupe que ens l'ha recordat amb els seus números
hilarants i plens de tendresa. 10/10




27 de desembre 2014

SOMRIURES I LLÀGRIMES

Somriures i llàgrimes,  O. Hammertein II. Música: Richard Rodgers.
Adaptació, trad. cançons i direcció: Juli Rodríguez i Maria Torras.
Teatre Gaudí Barcelona
Somriures i llàgrimes explica la història real de la família Trapp, popularitzada al cinema i  en múltiples adaptacions teatrals. Un inici ensucrat, que es desenvolupa gens ingenu. Maria Augusta (interpretada per l’acriu i cantant Maria Torras), la novícia al monestir de Nonnberg, un convent de benedictines de Salzburg, gràcies al seu gust per la música es va posar a la butxaca els set fills i després el  pare Trapp, un coronel vidu. La família es va escapar quan els nazis van mobilitzar el pare que ja estava retirat de l’exèrcit. La posada en escena respira veritat. 9/10

26 de desembre 2014

EL PETIT PRÍNCEP

El Petit Príncep. Autor: Antoine de Saint-Exupéry. 
Música: Manu Guix. Direcció: Àngel Llàcer. Teatre BARTS, BCN

Ens embolcallen les paraules i la música en el punt just de poesia i de ritme trepidant de l'acció. Un altre cop, el tàndem Àngel Llàcer i Manu Guix funciona a la perfecció, amb un equip que domina els jocs visuals i sonors d'última generació i els aplica a l'escenografia en elements mòbils i mappings en 3D.  Quina força l'Àngel Llàcer, aviador i narrador, com hipnotitza Elena Gadel fent  de Rosa de l'asteroide B612,  com emociona el nen Guillem Martí en el paper del Petit Príncep, que es mou i  canta com m'imagino el príncep inventat per Saint-Exupéry. És d'aquells espectacles dels quals només tinc ganes de dir: Feu-me confiança, aneu-hi. 10/10





25 de desembre 2014

WHY? NADAL

Carme Solé obrirà fins al 4 de gener les portes del seu estudi. 
Hi mostrarà peces de la col·lecció de rostres d'infants tristos.

24 de desembre 2014

NADALA DELS LLUÏSOS DE GRÀCIA



Nadala dels Lluïsos de Gràcia, un flashmob ambientat 
a la Sagrada Família de Barcelona. Protagonisme coral: Bones festes!

23 de desembre 2014

L'ESPECTADOR, DE JOSEP M. GORT

© Josep M. Gort, 2014.  L'espectador, oli sobre tela, 163 x 130 cm.
Qui contempli aquesta obra ha de sentir-se al bell mig d’un escenari, observat per les mirades de la il·lustre concurrència que omple aquest singular teatre.
Part dels personatges no són ningú en concret; altres, sí. Els inconcrets —alguns, retrats surrealistes— expressen, segons els casos, conceptes com la intel·ligència, l’estupidesa, o el bé i el mal. Hi trobem representades les més variades manifestacions de la condició humana.
Els rostres reconeixibles són els de persones amb qui, d’alguna manera, m’hi uneix algun vincle. També, però, part d’aquests representen símbols conceptuals, idees, corrents filosòfics, artístics o de pensament: des d’autors que m’han captivat i compositors que m’han lligat a la transcendència, fins a pintors que m’han inspirat i que han exercit en mi el seu mestratge.
No n’explicitaré les identitats ni detallaré què representa cadascú. Qui parla és la imatge i correspon a l’espectador endinar-se en el misteri de l’obra per extreure’n les pròpies conclusions. Les interpretacions són lliures, personals i intransferibles. L’exercici que us proposo és el de confrontar el meu imaginari amb el de cadascú de vosaltres i, a partir d’aquí, les lectures que se’n derivin seran tantes com les de tants espectadors es plantin davant el quadre.
En definitiva, aquí us presento el meu univers, fent confluir en un mateix espai, just abans que comenci la funció, personatges de tota índole, de les èpoques més distants, de carn i ossos o de ficció, i que només podien coincidir en un lloc com aquest. Tots plegats configuren el meu cosmos. Durant els molts mesos de treball que hi he dedicat tots aquests ulls han dialogat amb mi. Ara, us interpel·len a vosaltres. JM GORT (Text que acompanya el quadre)


Pintura exposada a la Sala Fortuny 
del Centre de Lectura 
fins al 3 de gener.

APARADORS DE FESTA

Llums de Nadal, al Passeig de Gràcia, 2014
 Em considero una consumidora austera tot l'any. Ni la publicitat ni les ofertes nadalenques en safata aconsegueixen que compri res que no necessiti. Però m'atreu l'alegria escenogràfica dels carrers comercials. Em xoca com es muden per seduir els compradors. És el mes dels avets guarnits, de les llaçades rutilants, dels aparadors amb llumets de colors que s'encenen i s'apaguen. De les fires d'artesans, dels grups de nois i noies que canten nadales a fi de replegar diners pel viatge de final de curs. Combinació d'activitats i tradicions d'aquí i manllevades. Tot invita al consum. He reflexionat sobre aquest aspecte en molts cursos adreçats a la formació permanent del professorat. La síntesi es troba en aquest poema:
Aparadors de festa
distreuen el nàufrag
que portem adormit,
però escoltar la terra
ens salva.
Fa anys que l'envio com a felicitació de Nadal o com a resposta a les que rebo. N'he rebut comentaris varis. Positius, la majoria. Algun també en el sentit que els aigualeixo la festa, perquè faig adonar que gasten com a catarsi de les pròpies mancances. Hi deu haver de tot. No fem mal a ningú distraient una estona "el nàufrag que portem adormit". Ara, quan el nàufrag es desperta, a mi —i a molta altra gent—, em salva "escoltar la terra." No hi ha res més a dir. O potser sí: cadascú se salva com pot.

Llums de Nadal, a la Gran Via, 2014

22 de desembre 2014

LITERATURA INFANTIL TRANSVERSAL

Andreu Sotorra radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil a l'article Fred, vent, pluja... i música. El podeu llegir al «Suplement de novetats literàries de Cornabou, tardor-hivern 2014-2015.»

Podeu descarregar aquí el pdf


21 de desembre 2014

SANTA NIT. UNA HISTÒRIA DE NADAL

Santa Nit (Una història de Nadal), de Cristina Genebat 
Direcció: Julio Manrique, Xavier Ricart. Club Capitol BCN
"¿Per què, per Nadal, a Catalunya, fa tants anys que es representen els pastorets en tantíssimes versions? ¿Per què la gent insisteix a anar a veure, un Nadal rere l'altre, la mateixa història, antiga com els anys?", es pregunta l'autora de Santa Nit. Una història de Nadal. Qui pregunta també respon en aquest text commovedor, interpretat amb saviesa per tota la companyia: Ivan Benet, Marc Rodríguez, Cristina Genebat, Ernest Villegas, Mireia Aixalà, Albert Ribalta i Norbert Martínez. Una festa. 10/10


20 de desembre 2014

TRILOGIA MOZART

Trilogia Mozart. Dramatúrgia i direcció: Gemma Beltran.
Arranjaments: Paco Viciana. La Seca Espai Brossa, BCN
A cappella, humor subtil, espontaneïtat calculada dels intèrprets. Fragments de tres òperes famoses de Mozart: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte. Una faldilla gegant multiús: bosc, sala i alcova, façana per ser escalada, espai de joc i de transgressió. Factura que ratlla la perfecció. Olé, Companyia Dei Furbi. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

19 de desembre 2014

PRENDRE PARTIT

Prendre partit. Autor: Ronald Harwood. Traducció d'Ernest Riera.  
Direcció: Josep Maria Pou. Teatre Goya, Barcelona
Wilhelm Furtwängler (Berlín, 1886 - Baden-Baden, 1954) va ser director de l’Orquestra Filharmònica de Berlín durant el període nazi. Tot i haver ajudat molts jueus perseguits per Hitler, va ser posteriorment, el 1946, víctima de la comissió de desnazificació portada a terme pels aliats. «¿Què havia de fer... Quedar-me o marxar?». La música de Beethoven enregistrada per Furtwängler embolcalla aquesta obra competint amb els bombardejos i la fortor dels cossos consumits als crematoris dels camps d'exermini que no ha oblidat el seu interrogador. La direcció i la interpretació de Josep M. Pou fan estremir, en un exercici de saviesa escènica. 10/10



L'ESTANY DAURAT, DE LOLA HERRERA I HÉCTOR ALTERIO

En el estanque dorado. Autor: Ernest Thompson.
Versió: Emilio Hernández. Direcció: Magüi Mira.
Teatre Romea, Barcelona
EL Teatre Romea fa el ple aquests dies. Hi actuen Lola Herrera i Héctor Alterio. Protagonitzen el Norman i l’Etel, un matrimoni d’edat avançada, pares d’una filla a qui no veuen gaire. Són al refugi d’estiueig, l’Etel és una dona vitalista, el Norman té episodis de desmemòria que fan pensar en un principi d’Alzheimer, és conscient que se li acaben les piles i es deixa anar. ¿Qui, dels que l’han vista, podrà oblidar la pel·lícula  On Golden Pond amb Henry Fonda i Katharine Hepburn? Lola Herrera i Héctor Alterio  són uns magnífics Norman i Etel, inoblidables, també. Aquesta versió d'Emilio Hernández dirigida per Magüi Mira aprofundeix en el contrast de l’humor agre i l’optimisme del carpe diem. 10/10




18 de desembre 2014

ENDEVINALLES PER A TOTHOM


Pere Martí i Bertan, vilafranquí d'adopció, amic personal de fa molts anys, professor de llengua i literatura catalanes, còmplice de batalles diverses a favor del món de la literatura infantil i juvenil. Autor d'estudis de LIJ, n'exerceix la crítica a diversos mitjans, n'ha publicat contes per a lectors primerencs i, ara, ens sorprèn amb una nova publicació: Endevinalles per a tothom, vuitanta peces agrupades per temes: menjar i alimentació, animals i natura, persones i professions, objectes, noms, geografia i calaix de sastre. Endevinalles noves de diferents nivells de dificultat adreçades als lectors sagaços, escrites en vers, amb la solvència i les troballes enginyoses de qui domina la llengua.

Signa les il·lustracions Núria Feijoó, santfeliuenca, bona amiga, il·lustradora i arquitecta. La nostra coneixença arrenca de quan va il·lustrar el meu conte La geganta Ela. Puc dir de primera mà que li agrada la coca amb recapte i els minicroissants salats del Forn Mistral de la Ronda Sant Antoni. Però, a més, puc dir de primera mà que dibuixa amb mestria animals del natural, que li agrada dibuixar edificis singulars, que té una gràcia especial en les composicions i a fer volar sobre el paper qualsevol persona, animal o cosa, encara que no tingui ales ni faci vent.

A Endevinalles per a tothom, les il·lustracions de Núria Feijoó també aporten pistes per resoldre les endevinalles de Pere Martí. Les paraules d'un i els dibuixos de l'altra formen un tàndem ben avingut.



17 de desembre 2014

LE VOCI DI DENTRO

Le voci di dentro
Autor: Eduardo de Filippo. Direcció: Toni Servillo
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

De Filippo va de somnis a Le voci di dentro, comèdia agredolça, escrita el 1948.  ¿Qui ha mort qui? ¿Hi ha proves d’algun assassinat real o somiat?, es pregunten, aclaparats,  diversos personatges populars, tots ells veïns que sobreviuen miseriosament. Un somni trencarà la rutina, i demà, tornem-hi: tan aviat es donaran suport com s'esbatussaran. Espectacle en italonapolità. 10/10

L’Eduardo va escriure aquesta peça a les acaballes de la
Segona Guerra Mundial, dibuixant amb precisió un declivi
de valors que havia de retratar la societat mundial de les dècades següents.
TONI SERVILLO, director de Le voci di dentro

Llegiu-ne la crítica d’Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»



16 de desembre 2014

TRÍPTICS DESPLEGABLES A LA CARTA

Mostrari de tríptics desplegables de Fina Veciana
 
Un suggeriment d'art per al Tió i per als Reis: tríptics desplegables de  Fina Veciana. L'artista reusenca és l'autora d'unes obres de petit format, uns collages deliciosos (fotos, trossos de tela, fulles, papers), amb uns missatges escrits que posen de bon humor: bon dia, t'estimo, tardes dolces, dolces hores de migdiada... Hi destil·la símbols, perfums i atmosferes poètiques realitzades sobre paper reciclat (11 x 37 cm). Es poden penjar al sostre o a la paret, els fa per encàrrec amb imatges i missatges singulars per a cada destinatari.  En podeu veure una mostra a l'exposició UMA, al Cafè del Centre d'Art Cal Massó (Pròsper de Bofarull, 7, Reus), fins al 27 de desembre.
Fina Veciana explicant el making off
de l'exposicio UMA

Per saber-ne més

finaveciana@hotmail.com
Tel 667493813

15 de desembre 2014

ESTABLIMENTS HISTÒRICS QUE TANQUEN

Musical Emporium, a la Rambla
Des d'aquest estiu, Barcelona viu un tràfec de recanvi de comerços que es pot palpar en un curt passeig, sobretot per Ciutat Vella. Botigues de tota la vida abaixen persianes i al seu lloc, gelateries, bars, franquícies de marques, souvenirs i botigues de queviures regentades per pakistanesos. Canvia a gran velocitat el model comercial i estètic dels aparadors barcelonins. ¿Per què aquesta transformació ràpida i radical? ¿Per què els comerços històrics han de tancar? Tanquen els que tenen el local arrendat. Aquest 31 de desembre s'acaba la moratòria de la Llei d'Arrendaments Urbans i el que demanen els propietaris no està a l'abast dels llogaters.

El Indio, carrer del Carme
Els establiments emblemàtics són patrimoni de la ciutat i perdent-los es perden referències. D'ara fins a cap d'any desapareixeran, per exemple: la confiteria La Colmena (pl. Jaume I), La Llibreria Sant Jordi (C/ Ferran), Deulofeu (Pl. Sant Jaume), El Indio (C/ del Carme), Colmado Quílez (cantonada Aragó, Rambla Catalunya), Casa Beethoven i Empòrium (les dues a la Rambla) i un llarg etcètera. Els establiments emblemàtics són patrimoni de la ciutat i perdent-los es perden referències, deia. Continuarem citant-nos així: "Trobem-nos a la baixada de la Colmena" i, d'aquí a no res, el nostre interlocutor pot ser que no sàpiga de què parlem.

Per saber-ne més:
Associació d'Establiments Emblemàtics
Ruta dels emblemàtics

11 de desembre 2014

REUS: CIUTAT LITERÀRIA?

Fina Masdéu i Victòria Rodrigo són les impulsores 
de les activitats literàries de Reusenques de Lletres.
Dibuix de M. Teresa Ferré Colom
Dins Rutes Literàries pel Baix Camp, 
de Fina Masdéu i Dolors Requena.
Proa, 2008

La filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo donaran resposta afirmativa a la pregunta Reus: ciutat literària?, en una xerrada  al Mas Vilanova de Reus.  Les ponents oferiran les claus per descobrir el Reus més literari en el passat, en el present i amb una mirada en el futur,  i poder gaudir-lo amb intensitat "lectora", com a paisatge geogràfic i com a paisatge urbà: un univers de ficció i una ubicació geogràfica literaturitzada al nostre abast.

Entre altres publicacions, Fina Masdéu és coautora de Rutes Literàries pel Baix Camp, una eina útil i atractiva, per al coneixement i la divulgació de la creació literària que té com a referent diferents poblacions de la comarca.  Pel que fa a la Ruta per Reus, el recorregut s'inicia a la plaça del Mercadal, tot passant pels carrers i places que formen el nucli antic, i es pot ampliar al santuari de Misericòrdia o a l’Institut Pere Mata. Les rutes van de bracet amb la literatura de diversos estils i èpoques, i la fan viure a partir dels mateixos elements i paisatges que l’han inspirada. Feu-ne aquí un tast


La cita:
Mas Vilanova
C/ de l'Àguila, 1 - Reus
12 de desembre, 19:30 h


MONTSE FARRÉS, REMA QUE REMA.

Vaig conèixer Montse Farrés fa dos anys, en ocasió de la publicació conjunta del primer llibre del col·lectiu Reusenques de Lletres. Recordo que a la sessió literària 'L'univers líric'  que va tenir lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, la Montse va parlar amb por de la seva obra i en va llegir poemes, però em va sobtar la insegurat amb què llegia uns versos bellíssims, viscuts, que respiraven veritat.
Trio l'opció de remar,  
però...en quina direcció? 
I on arribaré?
Però no deixo que l'apatia em paralitzi. 
Des d'aleshores ha remat molt, la Montse. Ha guanyat diversos premis que l'han ajudada a convèncer-se que és escriptora i que no només a ella li agrada el que escriu. La trobareu en moltes iniciatives pròpies i d'altri, recitant, organitzant, posant a l'abast d'un públic heterogeni la poesia.
I ressegueixo els moments
ben compartits
i em torno addicte. 
A la primavera d'enguany publicava el primer poemari individual  Converses amb ningú (Silva Editorial), prologat per Xavier Amorós. Hi aplegava poemes de diveres èpoques.  I, ara, en publica el segon, a Editorial Neopàtria, Mentre la llum declina  —amb poemes escrits abans del primer recull publicat—, on retrobem el jo poètic que s'enfronta a una realitat que l'oprimeix, una veu desencisada pel pas del temps desaprofitat, que s'empara en la casa del llenguatge i que defuig l'afectació. 

M’esberlo per dins
en mil bocins
i no encerto a refer
el fons malmès,
aquest desgavell de somnis
per on bastir el meu viure.
Agafats al vol, passen
instants d’aire –perduts–
damunt la vida.
MONTSE FARRÉS, de Mentre la llum declina

Ser escriptor/a o poeta no és tenir o relatar vida d’escriptor sinó posar-la –amb gràcia o amb geni– en negre sobre blanc i amb aquestes paraules tan seques de vegades, tan humides altres. Per a això, també cal haver llegit i llegir bé: tòpic o lloc comú que convé recordar. Fins i tot amb totes les dificultats d’una vida esforçada en altres àmbits, Montse Farrés ha llegit molt i bé.
MANUEL RIVERA MORAL, pròleg a Mentre la llum declina

La cita:
Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus
12 de desembre, 20:00 h

10 de desembre 2014

RECITAL DE POEMES AMB MÚSICA I IMATGES

Sou el ressò de la mar a la terra
reflectida en la calma dels miratges
amb una transparència que perdura
en la bellesa d'un paisatge d'espills.

Sou el ressò d'una veu il·limitada
que s'estén més enllà de les maresmes
tan eterna, amb el clar que s'entreobre
del record d'una feixa de llaguts.
Sota el repòs d'unes aigües ancorades
els arrossars s'eixamplen com llacunes
i els va xumant la pau fins a l'infinit.

I es gronxen amb les aus aquelles tiges
mínimes, lentes, com promeses tendres
que dessota de les planes inundades
cobriran amb fermesa tot el sòl.

Poema: Conxita Jiménez
Fotografies: Antonieta Codina


 LA CITA:

T'ESTIMO PERÒ NO TANT

T'estimo però no tant. Autor: José Luís Alonso de Santos.
Versió i direcció: Miquel Murga. Teatre Gaudí Barcelona
T'estimo però no tant és una comèdia d'embolics i malentesos. La situació, d'entrada, és molt similiar als amics de La extraña pareja, de Neil Simon, popularitzada als escenaris catalans per Paco Moran/Joan Pera (actualment Antonio Dechent/Joan Pera, al Teatre Condal). Un ha anat a viure a casa de l'altre  a gratar-se les ferides perquè la dona l'ha abandonat.   En el cas de T'estimo però no tant, els dos amics protagonistes (interpretats per Josep Linuesa i Ferran Castells) són la cara i la creu del passat i del present que comparteixen. Un va prendre la dona de l'altre i parlen sovint de l'ex comuna, de "la nostra dona" absent. Qui no és absent és la veïna joveneta, sensual i falaguera (interpretada per la model Mònica Corral, que hi debuta com a actriu de teatre), que té entrada franca al pis per dutxar-se. La versió catalana incorpora referents d'aquí que donen suport a gags continus, resolts amb traça. Cada escena, una sorpresa palpitant. 10/10





09 de desembre 2014

ART D'ESME AL CARRER


Al costat de la multitud de tags que desfiguren el paisatge urbà trobem exemples d'art com el que es pot veure en aquesta fotografia. L'autor ha triat una porta d'un quadre elèctric (150 x 80 cm.) que es troba en una façana (passatge Sant Bernat, 1, BCN) repintada fa poc de color gris. Sense sortir-ne del marc ha fet una imprimació de gris més fosc i ha escampat un fons de lletres, números  i símbols imprecisos de color blanc trencat. Finalment hi ha pintat amb plantilla el dibuix d'una noia en blanc, gris i negre. Signa en blanc  ESME i el número 172. Desconec el nom de la tècnica que ha emprat l'artista, però si tots els grafits fossin d'aquesta categoria alegrarien la vista dels vianants.
Però l'alegria ha durat poc, aquest cap de setmana hi ha passat un destraler i ha embrutat aquest treball amb un gargot de cap a cap. Sembla que entre el gremi dels grafiters també hi ha qui no respecta el codi ètic, encara que no estigui escrit.

Tot el que ens cal és ràbia.
D'aquí neixen les idees.

JEAN GENET


07 de desembre 2014

DESDÈMONA I EL MOCADOR BRODAT

Desdèmona. Autora: Paula Vogel.  Traducció: Helana Tornero.
Direcció: Martí Torras. Sala Muntaner, Barcelona
Títol original: Desdemona, a play about a handkerchief, un text que parteix de l'obra Otel·lo, de William Shakespeare.  ¿Qui ha agafat el mocador brodat que Otel·lo va regalar a Desdèmona? L'acció passa a la bugaderia del palau de l'illa de Xipre on la parella viu provisionalment mentre l'envejós Iago ordeix el final tràgic d'aquesta relació. En aquest recinte on s'amunteguen les piles de roba, hi regna Emília, la minyona, botxí innocent, esposa maltractada de Iago. La dramaturga recrea el dia abans que Otel·lo estranguli la seva dona a causa de la gelosia que li causa el mocador perdut.  10/10

06 de desembre 2014

JOSEP SEDÓ, IN MEMORIAM

Josep Sedó Oliach, al Museu de l'Avi, 2012 © Montse Francisco
Ens ha deixat Josep Sedó, pagès duesaigüenc que ha superat els 90 anys estimant aquesta terra. La terra l'estirava, era la seva passió. La fotografia que encapçala aquest apunt és de fa dos anys. Anava mudat perquè estava a punt d'intervenir en un vídeo del «Museu de l'avi» on quaranta-sis ciutadans del poble explicaven un o diversos estris relacionats que coneixien bé. A Josep Sedó se li va encomanar que expliqués què s'enduia al tros per fer la cassola del dinar. A damunt del taulell hi tenia: un senalló d'espart, un càntir, una carmanyola, una cassola de fang i els trespeus, un plat de terrissa, una cullera de fusta, una ouera individual d'alumini, un saler fet de canya, un matrimoni (setrilleres d'oli i vinagre)...
Josep Sedó, 2011
Va explicar amb tot detall el sofregit, quan hi tirava l'aigua, les patates i l'arròs i al final ho va rematar amb un ou esclafat. Aquest detall últim no quadrava gaire, però va ser una llicència que ens va fer molta gràcia perquè el Josep devia pensar que no havia parlat de l'ouera i que alguna cosa n'havia de dir. Una estona abans, mentre preparàvem la gravació ens havia explicat que els pagesos s'emportaven l'ou dur per menjar-lo a mig matí o a mitja tarda per matar el cuc.
Ruc de cal Sedó, 2010

El 2011 encara anava a buscar lletsons per al seu ruquet blanc —el darrer del poble—, un animal que va tenir fins i tot quan ja no anava als trossos i que ell muntava enfilat en una cadira, sota la mirada esglaiada de les seves filles i néts. 
La terra estira, és una passió. Gràcies Josep, per fer l'aforisme tan evident.




05 de desembre 2014

EL LLARG DINAR DE NADAL

El llarg dinar de Nadal. Autor: Thornton Wilder
Traducció:  Víctor Muñoz i Calafell
Direcció: Alberto Díaz. El Maldà, Barcelona
Noranta dinars de Nadal en una hora a El llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder, adaptada per la companyia La Ruta 40. En aquest llarg dinar s'hi relleven les generacions sota el mateix sostre, a la mateixa taula, amb els mateixos coberts, repetint rituals amb els comensals i recordant els que ja no hi són. El pas del temps, quotidianitat que entendreix, per obra i gràcia de l'autor, però també de la posada en escena, poètica, càlida, suggerent. 10/10


04 de desembre 2014

ACTUALITZANT EL MISANTROP

Misántropo. Autor: Molière. Versió i direcció: Miguel del Arco
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Montjuïc

Hi són els principals personatges de la colla: Alcestes, Celimena, Cilitandro, Elianta, Arsinoé, Filinto i Oronte. Alcestes —el misantrop—, és honest, diu, i exigeix honestedat als seus amics. Aquesta exigència el fa sòlid, d'una peça, als ulls dels seus contemporanis originals (a mitjan segle XVII) i el fa odiós en la revisió actual del personatge que ha fet Miguel del Arco. El misantrop no té competència pragmàtica, no té aquella mínima actitud d'hipocresia cortesa que ens permet conviure. Defensa la veritat immutable,  una veritat que no li servei per al benestar i la prosperitat. És honest, busca la veritat, però aquest fet el converteix en un ésser asocial. Interactua poc i, quan ho fa, es vol imposar a crits,  per als altres és transparent. Si fuig al desert no sobreviurà. 10/10

03 de desembre 2014

L'EMPLOI DU TEMPS, DE CANTET


Una pel·lícula inquietant: L'emploi du temps (El empleo del tiempo),  dirigida per Laurent Cantet el 2001. Vincent, el protagonista, és assessor financer, el fan fora de l'empresa i ho amaga a la seva família. El títol d'aquesta pel·lícula fa referència a la manera com l'home passa hores fora de casa a partir d'aquest fet. Una mentida en porta una altra. S'inventa un càrrec d'alt nivell a Ginebra i, amb l'excusa que té l'oportunitat de comprar-se un apartament prop de la feina demana diners al seu pare. Després ofereix a antics coneguts uns beneficis ingents en suposades inversions fosques, motiu pel qual han de donar-li els diners en efectiu. Va posant-se cada vegada més la soga al coll. La pel·lícula té molts punts de coincidència amb la història real que va novel·lar Emmanuel Carrère a L'adversari, en la qual explica els divuit anys que el protagonista va falsejar que era metge i que treballava a l'OMS. L'emploi du temps conté un excés d'el·lipsis i un final de conte, poc creïble. Disponible a Filmin.es 7/10




02 de desembre 2014

JOAN TARRAGÓ AYMAMÍ, "FAIO", IN MEMORIAM

Joan Tarragó Aymamí (1922 - 2014)

Mossa, trespeus amb mànec.
Dibuix de Joan T. A. "Faio"
Posem la cafetera al foc, així que el Joan "Faio" obre la portalada del caminal del refugi de la Vinyeta. ¿Que li ve de gust una galeta, Joan? Cafè i prou. "Si em fas menjar galetes no vindré més", em va respondre un dia. Em vaig quedar de pedra. No les ha tastades, per tant, no sap si les galetes que li ofereixo serien o no del seu gust. Tampoc no crec que la meva fama de pastissera de secà hagi arribat a les seves orelles. No. El que el Joan volia dir és que no ve a casa nostra ni per menjar galetes ni per beure cafè (el fem descafeïnat, per tant no és res de l'altre món), sinó per la conversa. Ve a parlar, a reflexionar en veu alta. Durant més de trenta anys hem parlat de temes personals, però, sobretot, hem parlat de Duesaigües. De com és, de com era, de com somiem que sigui. Continueu llegint l'apunt aquí.

Alguns apunts que contenen informacions extretes de Joan Tarragó "Faio"
L'arruix, llaminadura
Museu de l'avi, jocs i joguines
Museu de l'avi, l'oli d'oliva
 
Oliver en terrenys de Joan T. A. "Faio", rebrotat després
de la gelada de 1956, a recer d'una paret de pedra seca.
 

01 de desembre 2014

MARES I FILLES, AL MALDÀ

Mares i filles. Llibret: David Pintó.
Música: Clara Peya. Círcol Maldà, Barcelona
Mares i filles és un musical de petit format, un musical de butxaca. Al piano, la compositora de la música, Clara Peya; posen veu al llibret de David Pinto dues actrius i cantants extraordinàries: Nina i Mariona Castillo. Tenim a tocar les dues intèrprets, a la sala del Círcol Maldà, i ens arriben les olors dels cossos en conflicte, però em sembla que si no les tinguéssim tan a prop també ens arribarien les emocions que desprenen, perquè hem experimentat allò que expliquen. La trama se centra en aquella hora vital en què el plançó ja és a punt per ser esqueixat del tronc. La filla sap que per créixer ha de marxar de casa, però a la mare li costa d'acceptar-ho. En cap moment de l'obra mare i filla arriben a la violència física, ni tan sols als retrets verbals, més aviat es mesuren i acaben amb més ganes de conèixer-se. La fotografia de May Zircus que encapçala aquest apunt és coreografia. 10/10



Nina i Mariona Castillo assagen 'No et conec'.
Lletra: David Pintó. Piano: Clara Peya.