Nati Mestre Rabascall al taulell de La Botiga de Duesaigües. Foto: © Paüls, juliol 2012. |
El cert és que la nostra Nati deixa molt bon gust de boca, potser perquè té la condició indispensable per ser la responsable d'una botiga de poble: la discreció. El xafardeig no forma part del seu esquema comunicatiu. La botiga és un aparador que tampoc no ha utilitzat per parlar d'assumptes personals i tothom sabem d'ella el que ja en sabíem abans. Tot i així ha fet de la botiga el punt d'informació de la vida comunitària del poble. Als envans lliures de la botiga s'hi fan llistes de celebracions, s'hi pengen notificacions d'activitats, horaris de serveis sanitaris, etc.
La Nati ha intentat mantenir la qualitat al millor preu possible, cosa ben complicada perquè no sempre la clientela ha pogut fer-se còmplice del seu esforç.
Per sort, des del primer dia, ha comptat amb el suport de la Carmina, la seva filla gran, una persona diligent i organitzada. A cap de les dues se'ls ha escapat mai una paraula o un gest d'indignació cap a la clientela. Els moments durs, que segur que hi han estat, se'ls han passat les dues de taulell endins. Les dues han format un tàndem admirable i ara, durant aquest mes, estan fent el relleu suau de la tenda cap a la nova botiguera, amb la voluntat de continuïtat.
La Nati diu que a partir d'avui es planta i no complirà més anys. Es veu que vol quedar-se com està ara. No li ho permetrem. L'obligarem a sumar un any cada any, en defensa de la nostra imatge. Només faltaria que al seu costat les arrugues ens fessin quedar malament...
Llegiu en aquest mateix blog l'apunt: