SÈRIE 'ELS CRIMS DE PORT TALBOT'

Els crims de Port Talbot
Direcció: Marc Evans · Regne Unit, 2023

A la regió britànica de Port Talbot, a la Gal·les industrial, el 1970 va tenir lloc un crim que va trigar trenta anys a resoldre's.  La narració es divideix en dues èpoques diferents: la dels anys 70, quan es va inicitar una investigació que no va dur en lloc; i a principis del 2000 quan els mateixos investigadors van emprar tècniques d'identificació per ADN i van poder determinar qui va ser l'assassí.

4 capítols d'hora. 9/10

'LA MADRE DE FRANKENSTEIN', AL TEATRE NACIONAL

La madre de Frankenstein. Autora: Almudena Grandes

Adapt: Anna M. Ricart. Direcció:  Carme Portaceli

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Quatre hores. Anoto la durada de l'espectacle en primer terme perquè, la veritat sigui dita, espanta. I no, passa molt bé l'adaptació de la novel·la —prop de sis-centes pàgines— basada en fets reals que va escriure Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021).  La primera part potser demana una retallada de trames paral·leles, però la segona és precisa i molt agraïda.  Aurora Rodríguez Carballeira (interpretada per l'actriu Blanca Portillo, camaleònica) assassina la seva filla amb la justificació que ha fallat en educar-la. S'autocastiga perquè no ha aconseguit fer un ésser perfecte. A inicis dels anys 50 trobem l'Aurora en un institut psiquiàtric. Hi treballa el psiquiatre Germán Velázquez Martín (interpretat per Pablo Derqui, la versemblança), exiliat a Suïssa el 1939, que ha tornat a Madrid el 1954, quan la grisor de la Dictadura li ha canviat la percepció que tenia del seu país d'infant i adolescent. La seva feina experimental amb bons resultats es veu avortada salvatgement per Antonio Vallejo-Nájera, cap dels serveis psiquiàtrics del règim franquista. Aquest personatge, format en el nazisme a Alemanya, va intentar implantar la seva teoria eugenèsica ("per purificar la raça") aplicada als col·lectius anomenats “rojos”, a més dels gitanos o els homosexuals. Un text d'excepcional bellesa que brilla colpidor en un escenari gairebé buit. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CONQUERIDORS', AL TEATRE GOYA

Conqueridors. Autor: Ramon Madaula

Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Goya, Barcelona

L'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, 1962) ha escrit una comèdia amb dos reis Conqueridors com a protagonistes. El rei Jaume I (interpretat pel mateix autor) i l'actor a la ficció (Roger Coma) que l'interpreta en una sèrie que està rodant al plató que hi ha darrere de l'escenari. L'actor no se'n surt i l'esperit del rei Jaume I, vestit de franciscà, se li apareix i l'instrueix. I la sèrie millora. Per continuar la comesa, el rei pren cos i ara el té tothom com un 'especialista' en Jaume I.  Dona instruccions per entendre l'època i el personatge, en el català del segle XIII—si fa no fa— com en la suposada autobiografia del Llibre dels Feyts. Ell que amb l'ajuda dels nobles va conquerir València i Mallorca als moros, s'esvera cada vegada que es topa amb el marroquí (Moha Amazian) que treballa al plató.  Bravo, pel ventall de papers que interpreten Xavier Bertran, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel i Vanessa Segura, repartiment per a bisbe, productor, consort oficial, servei de neteja, personal del rodatge, direcció... La sèrie ha estat un èxit clamorós i es disposen a enregistrar la segona temporada. Però, ai. Comença el desenllaç. De traca i mocador. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA FESTA', AL TEATRE NACIONAL

La festa. Autora: Daniela Feixas

Direcció: Ricard Soler Mallol

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya

Sis històries que parlen de festes de mal record. Nois i noies que anaven a una festa per ballar i xalar amb els amics i acaben amb agressió sexual manifesta o pressionats a fer actes sexuals per als quals no estan preparats. És el que explica la dramaturga Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973), recollint converses de joves entre 14 i 20 anys. Els joves d'aquesta generació reben o troben massa fàcilment informació pornogràfica que té poc a veure amb la realitat. Quan es troben que són ells els protagonistes o bé volen actuar com han vist als vídeos de porno, amb fracàs absolut o bé, enfrontats amb la realitat del seu cos, es bloquegen. Uns i altres intenten superar totes les fases en solitari. El director de l'espectacle, Ricard Soler Mallol, que va dirigir al Teatre del Liceu la mai prou celebrada La gata perduda, aconsegueix que l'energia i espontaneïtat dels joves intèrprets s'impregni en un treball pedagògic i lúdic, alhora. Dit a cau d'orella —amb auriculars— dels espectadors. Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'POLS DE DIAMANT', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Pols de diamant, de Pau Coya. Direcció: Nelson Valente 

Sala Versus Glòries, Barcelona

Inoblidable el tàndem Dafnis Balduz i Albert Salazar, intèrprets de Pols de diamant, que basen el seu treball en el matís de la paraula. El dramaturg Pau Coya (Palma, 1990) va guanyar amb aquesta història de violència el Torneig de Dramatúrgia de les Illes.

Els fets que s'hi expliquen es basen en la realitat. El 2021, al barri de Malasaña de Madrid, un jove ferit va denunciar haver estat víctima d'una agressió homòfoba al portal de casa seva. Era mentida. En realitat, havia estat agredit per un client en una sessió masoquista consentida. Ni la seva parella ni el seu entorn familiar sabia que es dedicava al treball sexual. Menció especial per a l'actor Dafnis Balduz, que pràcticament només amb el canvi de registre lingüístic fa la transició del personatge de parella del denunciant a periodista televisiu, a metge i a comissari de policia. Potent. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ELS OSSOS DE L'IRLANDÈS', A L'AKADÈMIA

Els ossos de l'irlandès. Autor: Víctor Borràs Gasch

Direcció: Xavi Ricart. Companyia Teatre Nu. 

Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas. Bravo, per la versemblança esfereïdora! La història negra que explica el dramaturg Víctor Borràs Gasch (Barcelona, 1977) en aquest espectacle comença amb trons i llamps que sentim des d'un magatzem de mala mort d'un poble de muntanya. No tot s'esdevé als ulls de l'espectador. Hi ha una història luctuosa que els tres homes van protagonitzar fa vint anys i que ara la pluja ha desenterrat —literalment— i ha tornat a fer-se present per alterar-los la vida plàcida d'adults amb feina i projectes vitals. De moment l'assumpte queda resolt, però ens queda l'ai, ai, ai, que arrodoneix el desenllaç. En volem més. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

ARTICLE «LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER DES D'UNA ÒPTICA POLIÈDRICA»

 Podeu llegir l'article i /o descarregar-lo aquí 

*

Lluís Domènech i Montaner 

des d’una òptica polièdrica. 

«Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol 

uneixen art, literatura i història en un llibre  

sobre l’obra de l’arquitecte.»

Article de Sílvia Fornós

Diari de Tarragona, 20-XI-2023

'L'ODISSEA', ALS JARDINS DEL PALAU ROBERT

Jardí del Palau Robert, Barcelona

«He viatjat a terres desconegudes, he arribat 

fins a la fi del món […] he vist criatures meravelloses, 

monstres salvatges, caníbals, gegants, 

éssers inimaginables. I ho he perdut tot.»

Ulisses. L’Odissea.

Inuk Books ha publicat l’adaptació que la montbrionenca Meritxell Blay, filòloga, professora de llatí, grec i cultura clàssica, ha fet del poema èpic L'Odissea, il·lustrada per l'artista muralista Genie Espinosa. L'edició s'ha pensat per a un públic jove, però a partir de 12 anys el pot llegir tothom. Ara fem un tast dels textos i il·lustracions en gran fornat a l'exposició 'El Viatge d'Ulisses', al jardí del Palau Robert de Barcelona, en el marc del Festival Clàssics.

Exposició oberta fins al 30 de novembre