'LA CHISPA', AL TEATRE AKADÈMIA

La Chispa. Autor: Marc Angelet. 

Direcció: Ana Pérez i Iban Beltran. Teatre Akadèmia

A la botiga especialitzada en còmics que ha imaginat Marc Angelet (Barcelona, 1977)  tenen les darreres novetats editorials. Segurament també hi trobaríem l'Spiderman en català que ha editat Panini Còmics de Torroella de Montgrí. La botiga de ficció és al barri del Raval barceloní, hi treballen la jove propietària i dos dependents entusiastes del gènere, que se saben vida i miracles dels personatges i en declamen diàlegs de memòria. I una presumpta enamorada que té la funció d'aixecar la moral d'un dels nois. ¿I qui s'ha instal·lat al magatzem de dalt? La Chispa!, el personatge justicier, un activista que desperta la consciència social on actua. La policia és a punt de detenir-lo. 

En aquest temps d'incertesa, encara hi ha herois que es juguen el físic, herois que es juguen els diners muntant un negociet. I, també, antiherois que han de pagar el lloguer i no hi arriben.  I, herois, nosaltres espectadors, que aguantem aquesta obra en un bilingüisme que només s'entendria en les frases manllevades dels còmics, però en la resta de casos és afegir-se a accelerar la diglòssia glopant i crear confusió. I no cal apuntar-se a fer més guspires d'aquest tipus. Sobretot si el muntatge no guanya cap punt per aquí. Remarco les magnètiques interpretacions de Lluís Català, Maria Frias, Miguel Gómez i Núria Orellana. Els auguro molts èxits en la seva professió d'herois de l'escena que tot just estrenen. Festival Grec'23. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'IL·LUSTRÍSSIMES', AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

L'exposició Il·lustríssimes ens permet reconèixer el mèrit de les dones que van ser ninotaires de professió, ben presents, encara que anònimament, en la vida quotidiana del segle XX a Catalunya. Van treballar amb molt pocs drets laborals reconeguts, però, malgrat tot, no van parar de dibuixar i van arribar a gestar una producció extensa, diversa i d'una gran qualitat. L'exposició mostra obres originals i editades de trenta-cinc il·lustradores vinculades a Catalunya per naixença o residència. 

El recorregut expositiu evoca una ciutat del segle passat amb tres àmbits on es podien adquirir aquestes edicions gràfiques: una llibreria, una papereria i un quiosc. Transitant pels carrers hi trobem botigues especialitzades (decoració, joguines, música, queviures i litúrgia), acadèmia de belles arts i d'idiomes, escola, cinema, biblioteca, on es troben les creacions d'aquestes artistes, agrupades, per tant, temàticament.

Gairebé la totalitat dels documents exhibits són del fons de dibuixos originals de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya; un conjunt de documents de gran valor. Una petita quantitat de documents provenen d'altres fons públics, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, de la Filmoteca Española, de col·leccions privades vinculades al Museu del Còmic i de les maeixes autores.

Oberta fins a l'1 d'octubre

'SEGAREM ORTIGUES AMB ELS TACONS', AL TGB

Segarem ortigues amb els tacons, de Marcos Luis Hernando.
Trad: Neus Alborch. Dir: Idoya Rossi i Marcos Luis Hernando
Sala Gran, Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

Celebrem que puguem veure i sentir en català companyies valencianes al teatre, com Teatro del Contrahecho, amb Alberto Baño, Pilu Fontán, Isabel Martí i Laura Sanchis. De la seva mà, l'obra Segarem ortigues amb els tacons porta sis anys de rodatge i, ara, només en quatre sessions, s'ha pogut veure al Teatre Gaudí Barcelona. El muntatge, a partir de monòlegs, denuncia la prostitució que fa víctimes les persones que s'hi dediquen per misèria i desesperació, i assenyala les que en fan ús i, també a nosaltres, espectadors que ens ho mirem indiferents. Quatre prostitutes vestides de color blanc, sota para-sols blancs, cadires blanques, són a la carretera a tocar d'un tarongerar, passant hores aguantant les inclemències del temps. Sense feina, perquè els camioners passen de llarg, aprofiten per passar revista a les exigències que es veuen obligades a suporar dels 'puteros', mentre les males herbes del redol on s'exposen moren pel seu deambular avorrit. Un espectacle potent i ben resolt que es posa l'auditori a la butxaca. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES ALTRES', A LA SALA ATRIUM

Les altres. Autor: Marc Artigau.

Direcció: Meritxell Yanes. Sala Àtrium, Barcelona

Després de l'estrena a Girona,  les actrius Cristina Arenas, Laura Pujolàs, dirigides per Meritzell Yanes, presenten l'espectacle Les altres a la Sala Atrium de Barcelona. És un deliciós espectacle de petit format que examina l'adolescència en clau irònica des de diverses perspectives. El tret característic — i tòpic— dels adolescents: la desorientació. Es fa evident que l'actualitat i les idees que mouen els adolescents són molt líquides. ¿De quins adolescents parla l'obra? Pels referents podem deduir-ho. Pel que sé, un adolescent d'avui no s'hi sentiria identificat. Em sembla que tampoc parla de l'adolescència de l'autor, Marc Artigau (Barcelona, 1984). ¿Qui m'havia de dir que l'objectiu de felicitat d'una sortida tutelada d'un adolescent d'avui seria emborratxar-se?  De fet, també hi ha l'adolescent que encara juga a nines i s'entreté sola a la seva habitació i és, precisament, la mare qui l'ha d'empènyer a sortir amb l'amiga més eixelebrada i tenir-la de model de malifetes. Les actrius protagonistes fan caure la bava per l'expresivitat, pels monòlegs d'antologia, per la dicció nítida i matisada de tots els personatges que interpreten, per la precisió del gest i que sembli espontani.  I, perquè fan versemblant l'absurd. Bravo! És una obra que, si es va actualitzant, pot tenir un recorregut de clàssic. M'agradaria veure versions fetes per alumnes de secundària que s'imaginin que són adults i que facin veure que recorden com són ara mateix. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'THE ART TUNNEL', AL METRO DE BARCELONA

El túnel de transbord del metro de Barcelona entre les línies L3 (verda)  i L4 (groga) del Passeig de Gràcia acull una exposició de més de mil tres-centes obres d'artistes de tot el món.

Es tracta del projecte «Expometro», un concepte únic d'exposició d'art que permet als artistes que exposin les seves obres en cartelleres gegants i en espais especials de tot el món. A Barcelona s'ha escollit aquest túnel de transbord que és el més llarg —fa 180 metres— del metro barceloní. L'exposició «The Art Tunel» mostra 1.327 obres de 837 artistes. Cada peça compta amb un codi QR amb el qual s'accedeix a informació de l'obra i de l'autor. Tant de bo s'hi quedés per sempre i s'anés renovant. Tanta bellesa faria el recorregut més amable.

Oberta fins al 28 de juny.

'SADE. LA LLIBERTAT O EL MAL', AL CCCB

L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític de Donatien Alphonse François de Sade (París, 1740-Charenton-Saint-Maurice, 1814), conegut com a marquès de Sade, en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat. 

Exhaustiu recull de documents escrits i visuals: postals, vídeos amb entrevistes, fragments de pel·lícules, obres d'art (Guillaume Apollinaire, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray.) També presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporanis que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum. Senyals de la fascinació, la incomoditat i les contradiccions que les idees de Sade van provocar durant el segle passat, a més d’una prova del potencial subversiu de la seva producció literària.  Però, amb tot, el recorregut exposicitu és avorrit per repetitiu. He tingut la sensació que la història sexual dels humans ha deixat molt curtes les idees de l'escriptor llibertí.
Exposició oberta fins al 15 d'octubre.

'LA REVOLUCIÓ DE LES 4 IDEES', A LA FUNDACIÓ BROSSA

La revolució de les 4 idees. Autor: Gabi Jiménez 

Direcció: Montserrat Bonet. Centre de les Arts Lliures
Fundació Joan Brossa, Barcelona

Muntatge de petit format que satiritza la vida laboral dels 'riders', falsos autònoms que intenten aconseguir millors condicions.  El sindicalista que els ha de representar s'autocorona i discurseja tòpic rere tòpic. A cop de cançó revolucionària, la trista realitat s'imposa. Humor àcid per reflexionar sobre un col·lectiu que treballa en condicions inhumanes per a una població que els invisibilitza.  Els actors Abel Reyes Alabart, Marc Tarrida Aribau i Francesc Marginet Sensada broden tot els personatges de l'auca. 9/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BOMBES DE LLAVORS', EN LLIBRES OBJECTE

Llibres objecte a partir de Bombes de llavors

La Mariona RF ja té el minillibre d'art de 'Bombes de llavors' amb collages, estampació vegetal i tinta que he fet per a ella. Acaba de fer divuit anys i en fa quatre que les seves mans van fer de model per al mosaic informatiu sobre bombes de llavors.Vegeu-lo:

Alguns altres minillibres de Bombes de Llavors ja han arribat als destinataris per a qui han estat creats. I els exposen, com l'escriptora Farners Casas i l'artesà Francesc Corpas, autors de la majoria d'imatges del reportatge de la performance de presentació del llibre de proses poètiques il·lustrades Bombes de llavors, a Cal Massó, de Reus. 

Coberta: Fina Veciana

Llegiu el llibre Bombes de llavors en línia

i/o 
Descarregueu el llibre en pdf

 

*

Crònica de la performance de Bombes de llavors

*

 Reportatge gràfic