PEL·LÍCULA 'ENTRE ROSES'

Entre roses [La fine fleur]. França, 2020
Direcció: Pierre Pinaud

Comèdia francesa de caire pedagògic sobre el món de l'alta creació de roses. De tan ben fotografiada, la bellesa es pot mirar i olorar en aquesta pel·lícula. La protagonista és Eve (Catherine Frot), la creadora de les roses de col·lecció més famoses del món, ha defensat l'empresa dels voltors del sector, però ara ja no pot resistir més i és a punt de fer fallida. La seva fidel assistent contracta tres personas provinents d'un programa d'inserció social.  Amb aquestes persones ben disposades, però sense habilitats en jardineria posen en marxa un pla esbojarrat per salvar el negoci familiar. Pel·lícula on brilla la protagonista i els secundaris com a contrapunt necessari perquè la història que s'hi explica no sigui un perfumat conte de fades. Filmin. 8/10

NIT AMB CONTE, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
On és? (De la sèrie #nitsambconte) 
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

Amb les teves inicials brodades t'esperaven llençols de fil, estovalles de granité, camises de dormir amb puntes de ganxet i pentinadors de seda amb entredós. Aquest món és ara en una gran bombolla antiarnes que es balanceja amb l'onatge. El bell palau és un hostal vestit de fil, un jaciment per explorar.

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Fina Veciana

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica Nit amb conte

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

Performer: Martina Rius Mauri
Foto: © Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

INSTAL·LACIÓ 'MRS. DEATH', A LA VIRREINA

 © Amelia Riera. Dona radiografiada, 1998

La instal·lació Mrs Death de Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019) que presenta La Virreina Centre de la Imatge (a l'espai planta baixa, que dona a la Rambla) és representativa dels 'objectes cruels' que l'artista va crear com a denúncia dels arquetips utilitzats per representar les dones i la seva sexualitat, la reflexió sobre el problema de la incomunicació en la parella heterosexual, la visibilització de les relacions de poder, el disciplinament del cos, governat, sotmès i fins i tot expropiat. La majoria de peces van ser creades entre mitjan anys seixanta i finals del setanta, coincidint amb els anys del tardofranquisme i la Transició. En aquesta època va crear dues de les seves principals sèries, la dels "Ex-voto" i la "Serie Sade", claus en la seva trajectòria, les quals li van valer la fama de necròfila i sàdica. En l'exposició es recupera part del seu últim projecte expositiu no realitzat, un clamor per la fugacitat de la vida, el pas veloç del temps, el «vertigen fúnebre». A la imatge 'Dona radiografiada' recorda la tortura física de la mamografia, el cos sotmès a la màquina. 

Oberta fins al 6 de novembre

LES SABATILLES VERMELLES, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Teresa Llorach. Aquarel·la, 23 x 23 cm

Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em van fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mitjà. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Teresa Llorach

Veu del pòdcast: Antònia Farré

*

Escolteu la prosa poètica Les sabatilles vermelles

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Rapsodes: Antònia Farré i Alba Closa
Foto: © Núria Olesti
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

 

'CARTES D'AMOR', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Cartes d'amor, d'A.R. Gurney. Adap: Marc Rosich. 

Intèrprets: Lloll Bertran i Àlex Casanovas

Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar. Sala Versus Glòries

Vam veure per primer cop l'obra Cartes d'amor, traduïda per Josep Costa, en preestrena a l'Institut d'Estudis Nord-americans de Barcelona, a càrrec de Pep Munné i Sílvia Munt, intèrprets que l'estrenarien després al Teatre Borràs. Ara, Marc Rosich signa l'adaptació d'aquesta obra finalista del Premi Pulitzer i hi suma els subratllats musicals a la lectura de cartes que s'envien Melissa i Andy des que d'infants aprenen a escriure fins al final de la vida, amb alts i baixos, amb encontres i desencontres, des del 1937 al 1987. Són cartes, notes, felicitacions, postals... per escoltar, però la història es converteix també en espectacle visual subtil, amb la interpretació naturalista de la Lloll i de l'Àlex Casanovas, dos veterans dels grans de l'escena catalana que aconsegueixen emocionar els espectadors. A cada fila de la grada del nostre davant hi ha algú que s'eixuga les llàgrimes. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'PARÍS, DISTRICTE 13È'

París, districte 13è [Les Olympiades]
Direcció: Jacques Audiard. França, 2021

Pel·lícula en blanc i negre, basada en la novel·la gràfica del dibuixant nord-americà Adrian Tomine. L'acció transcorre al multicultural districte 13è de París (al barri Les Olympiades, el nom del qual pren el títol original de la pel·lícula) en un retrat generacional contemporani sobre l'amor i la pecarietat laboral dels joves. Els protagonistes són tres noies i un noi, són amics i sovint mantenen relacions sexuals creuades. Un relat viu que respira sensualitat i mostra com la tecnologia ha transformat el romanticisme. La banda sonora hi aporta un to poètic i subtilment melancònic. Filmin. 8/10

'MARIONA, NO DEIXIS LA FEINA', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Mariona, No deixis la feina, de Mariona Forteza
Dramatúrgia i direcció: Carlos Garrido Torres. TBG

Espectacle de petit format, basat en fets autobiogràfics de la periodista, cantant i intèrpret Mariona Forteza (Tarragona, 1981). L'autora i intèrpret explica i posa música a sentiments que remeten a l'estimació per la seva àvia i a la infància amb grans ulleres rosa, objecte de mofa de les companys d'escola, i no sentir-se com les altres, pel fet de no agradar-li portar faldilla, per exemple. Ho combina amb moments crucials del seu recorregut professional, quan treballava en una redacció d'un diari i va decidir plegar i dedicar-se a la música i entrar al 'paradís' dels autònoms, diu amb ironia. Tot i no ser fàcil, transpua felicitat per la decisió. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

CADIRES BUIDES, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
Dia 16 d'abril, tècnica mixta s/ fusta, 30 x 20

Nit de revetlla, a la fresca. No t'esperen només els teus amb coets i banderoles. Aquí, unes quantes cadires han quedat buides i no s'hi asseurà ningú. Ja no serven ni el cartell amb una fotografia i el teu nom i el dels altres absents. No els cal cap llaçada al respatller que recordi que suportem amb vergonya la injustícia en la vostra pell. No s'hi asseurà ningú. Ni les criatures hi jugaran a l'entorn, pel respecte que saben —ho saben tot— que us devem. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui?

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Fina Veciana

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica Cadires buides

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

 

Performers: Fina Veciana i Lena Paüls
Fotos: Francesc Corpas i Núria Olesti
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019